LA SANTA ALIANZA

Títol original: En Hellig Alliance
Autor: A. J. Kazinski
Editorial: Ediciones B
Any primera edició original: 2013

Un cop acabat, no he pogut evitar tenir la sensació de que estem davant d'una tonteria de llibre, i bona part de la culpa és de la contraportada.

Sí, ho admeto, va ser el text de la contraportada allò que em va cridar prou l'atenció com per a que acabés comprant el llibre; cert també que vaig fullejar algunes pàgines a l'atzar amb la intenció de confirmar, o no, la meva impressió favorable, cosa que, efectivament, va ser el cas. Vagi doncs la meva més efusiva felicitació pel redactor de la contraportada: sap vendre. Ara bé, vagi també aquí la meva més contundent manifestació d'enuig per a l'editor que ha permès la publicació del text de la contraportada que, sí, aconsegueix incrementar les vendes, però a base d'enganyar miserablement al possible lector.

I és que el text de la contraportada ens promet un fascinant relat sobre una intriga ordida en ple segle XXI per les monarquies europees amb l'objectiu d'imposar-se a les democràcies. Està clar que és un tema molt temptador... però que es queda en anunci.

De fet la història es redueix al típic joc de persecució entre el gat i la rata, que pot ser entretingut si hom no és massa exigent però que no passa d'aquí, del "ai que t'enxampo" "ui, m'he salvat", combinació dual de situacions que es va repetint un cop i un altre al llarg de les cinc-centes trenta-vuit pàgines del llibre. I pel que fa als personatges la valoració, si més no la meva valoració subjectiva, no és millor; poc consistents i poc creïbles; si els periodistes fossin com la periodista protagonista la premsa seria encara menys fiable del que és, i si els agents secrets que vetllen per la monarquia fossin com els del llibre, l'únic rei que quedaria al tron seria el de Tonga, o ni això.

Potser si la contraportada no hagués creat aquestes expectatives lamentablement falses hom no acabaria amb la sensació que he esmentat al començament i que ratifico: és una tonteria de llibre. I a més resulta que per a fer això s'ha necessitat el concurs de, no un, sinó dos senyors, perquè passa que A. J. Kazinski és un pseudònim que amaga la identitat real de dos autors: Anders Rønnow Klarlund i Jacob Weinreich.

Els autors. Els deixo amb la intriga

de qui és la Maria i qui és l'Antonieta.

Llibre aprofitable? Que volen que els digui... no és precisament imprescindible. I sobretot una altra cosa: no el confonguin amb un altre llibre amb el mateix títol però de l'any 2004 i d'Eric Frattini, comentat en aquest mateix blog, que tracta de les clavegueres vaticanes, que no és de ficció i que hauria de ser de lectura obligatòria.

Post Scriptum:

Sobre aquestes línies tenen vostès la coberta de l'edició original. Notin que aquí, a diferència de la coberta d'Ediciones B, no figura la frase "Las monarquías de Europa se unen contra la democracia en un thriller de vértigo", molt probablement perquè la conspiració monàrquica brilla per la seva absència i perquè en aquesta història no hi ha ningú que pateixi de vertigen. Ni el lector.