dimarts, 14 d’abril de 2015

LA BARCELONA D'AHIR (IV): VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA

Títol original: La Barcelona d'ahir. Vida privada de la burgesia
Autor: Lluïs Permanyer
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2015

Sí el llibre anterior d'aquesta sèrie, "L'esplendor de la burgesia", ja tenia la virtut de deixar una mica estupefacta i bastant indignada a certa mena de lectors -entre els què em compto- per la descripció que feia de la fastuosa vida de la burgesia nostrada front a la mísera vulgaritat del comú dels mortals, aquesta quarta entrega, "La vida privada de la burgesia" no és queda precisament curta.

"Néixer burgès"
Aquesta primera part de les quatre de què consta el llibre ens il·lustra sobre la infància dels burgesets. Ah, la infància, que terrible que pot ser...! Les primeres etapes de la vida del burgeset no eren gens fàcils, ai las! Per a començar, els papàs tendien a mantenir-se més aviat lluny de les criatures; que les aguantessin les dides, les cambreres i les cuineres! ...que inexplicablement semblaven immunes a tota mena de nosa menor d'edat. Ara bé, això sí, els nens constituïen un bon instrument a efectes de lluïment social i relacions de negocis; res com un bateig o una comunió per a cultivar una convenient amistat amb el Comte de Güell o amb el marquès de Foronda, el dels tramvies, per exemple.

Juan Claudio Güell Churruca, comte de Ruiseñada,
a la seva finca de Pedralbes (autèntic)

 "De portes endins"
De portes endins les cases de la burgesia havien de ser, i eren, el fidel aparador de la posició social dels seus il·lustres propietaris. La qualitat del mobiliari i la decoració, el personal de servei, els rituals com ara l'hora del te, els dies i hores instituïts per a rebre visites... tot, absolutament tot, estava dirigit a transmetre a les altres famílies burgeses un missatge meridià: sobre classe i poder ningú no ens ha d'ensenyar res. Pel que fa a les classes treballadores, brutes i desendreçades com eren, afortunadament no calia deixar-les entrar a casa per a que en tot moment tinguessin clar quin era el seu lloc a l'escala social...

El senyor Carles Fargas, sorprès en un moment espontani
llegint un llibre amb roba d'estar per casa

 "Festes familiars"
Eren les ocasions de lluïment per antonomàsia i comptaven amb l'ajut inestimable de la religió, que amb les seves celebracions litúrgiques repartides per tot l'any brindava multitud d'ocasions per a que les famílies burgeses s'estarrufessin davant de les altres famílies burgeses i totes plegades sortíssin als diaris per a didàctic exemple i enveja podrida de les polsegoses i antiestètiques classes menesteroses i les incipients classes mitjanes.

El tercer marquès de Foronda fent vida social
pel bonic procediment de casar-se.


"Els passatemps"
A finals del segle XIX i començament del XX no hi havia televisio, i amb prou feines hi havia ràdio com aquell qui diu. Com s'entretenien els nostres senyorials burgesos? Fàcil: es muntaven un zoo particular a casa amb les seves tortugues, ximpanzés, guepards... (cas de l'oftalmòleg Ignasi Barraquer); jugaven al croquet en el jardí de casa, que oferia una extensió prou gran com per a permetre-ho; conduïen cotxes de luxe (el doctor Barraquer una altra vegada); feien representacions teatrals al saló de casa, que també oferia la llargada i amplada convenient, com el jardí de jugar al croquet; jugaven tennis, practicaven hípica, practicaven tir amb escopeta... en fi, que allò que es diu avorrir-se, no s'avorrien. El comú dels mortals tampoc s'avorria, bàsicament perquè estava tan ocupat en aconseguir sobreviure que no tenia temps per a seure i pensar: "i ara, què podria fer?" 

 
El doctor Barraquer amb un dels seus gatets

En resum, "Vida privada de la burgesia" és un llibre prou aprofitable que compleix la imprescindible funció social de clarificar-nos a vostès i a mi quins són el motius pels quals no tenim, mai no hem tingut i mai no tindrem prou classe com per a convidar a casa al comte de Godó a prendre el te i a jugar després una entretinguda partida de croquet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada