divendres, 3 d’abril de 2015

LA BARCELONA D'AHIR (III): L'ESPLENDOR DE LA BURGESIA

Títol original: La Barcelona d'ahir. L'esplendor de la burgesia
Autor: Lluïs Permanyer
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2015

Tercera entrega de la sèrie sobre la Barcelona dels darrers cent cinquanta anys, i primera part sobre la famosa burgesia de la que tant se n'ha parlat en molts moments però també de la que en realitat el comú dels mortals no en sap gaire cosa tret que està formada per una colla de personatges "rics i pretenciosos".

Val a dir d'entrada que no és cert que la burgesia, ni abans ni ara, estigui formada per personatges rics i pretenciosos: de fet està formada per personatges 'podridament i insultantment' rics i pretenciosos, que és diferent, encara que només sembli una qüestió de matís.

La lectura d'aquest llibre i la contemplació de les seves fotografies pot provocar fàcilment una pugna entre dues emocions ben definides: la fascinació i la indignació més colèrica.

Fascinació per l'increïble entorn de luxe mostrat per les fotografies i que depassa tota imaginació possible.

Indignació colèrica perquè tot aquest luxe era (i és) propietat d'uns pocs que es dedicaven a mantenir-lo i incrementar-lo a base d'explotar a més del noranta per cent de la població i que de tant en tant feien (ara ja no) tómboles caritatives "en favor dels pobres" per a intentar fer creure que eren (són) un grup social, d'alta classe, això sí, però conscienciats de que en aquest món també hi ha desgraciats a qui "és de bon cristià (aquesta és una altra) auxiliar", encara que sense exagerar, no sigui cas que acabin confonent 'auxili' per 'dret' o, el que és pitjor, acabin per perdre de vista quin és el lloc que correspon a cadascú en aquesta digna societat.

Igual que en els treballs anteriors, aquest també està estructurat en quatre parts:

"Edificant el luxe":
De com la burgesia va anar poblant l'Eixample tan bon punt es va obrir la veda i de com vostè, insignificant lector, no té ni punyetera idea de què era (i és) viure en una casa del Passeig de Gràcia, tant si la casa era una de les de la "Mansana de la Discòrdia" com si no. Veure aquestes cases per dins, encara que sigui en fotografia en blanc i negre de finals del segle XIX o començaments del XX, fa venir en diverses ocasions un vertigen tal que pot arribar a col·lapsar la respiració, creguin-me.

La Mansana de la Discòrdia


"La vida domèstica":
Quan es diu "vida domèstica de la burgesia" s'està parlant de grans salons de recepció a les cases particulars construïts expressament per a organitzar sopars i balls destinats a fer-se veure; personal de servei amb, com a mínim, una cuinera i una cambrera; estiueig a cases amb les imprescindibles condicions de luxe 'al camp comme il faut', és a dir Horta, Vallvidrera, la Bonanova o Sarrià, on hi ha molts ocellets i cap porc ni gallina viva caminant horripilantment pel carrer; enterraments en panteons construïts per aquitectes de renom; imprescindibles passejades d'exhibició pel Passeig de Gràcia; competicions també d'exhibició entre mainaderes per a veure quina treia a passejar el nen de casa bona més mono i més bén guarnit; educació musical, violí o piano, de bon to; boniques representacions teatrals en els salons de casa; algun viatge exòtic, a Egipte per exemple, molt convenient per a fer notar que hi havia els diners que calgués per a poder-s'ho permetre... és a dir, tot molt semblant a la vida domèstica de vostè que està llegint això ara, oi?

El necessari saló de fumar de la casa


"Les relacions socials":
Aquí es parla de la necessitat d'exhibir-se, ja esmentada a l'apartat anterior. El lloc era importantíssim: res com el Liceu o el Palau de la Música, per exemple, on s'hi anava per a veure els altres i fer-se veure per ells; normalment hom no feia ni cas de l'escenari, quina fotesa! La moda, la de París evidentement, era escrupulosament seguida i vigilada; una "senyora" digna d'aquest nom no podia sortir al carrer amb un vestit que pogués semblar démodé, o un barret que no tingués les dimensions adients com per a ser vist des de qualsevol lloc del Passeig de Gràcia (sempre el Passeig de Gràcia...) fos quina fos la localització de l'observador.

 
Tres barrets amb tres senyores a sota

"Oci a la burgesa":
Com es divertien els burgesos de l'època de que parla el llibre? Un lloc d'entretinement interessant era l'hipòdrom, situat a can Tunis, no s'ho perdin, allà on després hi hauria les "Casas Baratas" altrament dites "Grupo de Viviendas Eduardo Aunós" d'infausta memòria (les 'viviendas' i l'Eduardo Aunós). Un altre lloc trés chic era el Reial Club de Tennis Barcelona, és clar, i no s'ha d'oblidar el Turó Park, que aleshores era un parc de veritat, amb un restaurant, un estany, una pista de patinatge, atraccions, jardins... A més de l'hípica i el tennis, els nostrats i indecentment rics burgesos es divertien amb les tómboles de caritat, l'automobilisme, l'esgrima, el tir al colom, el golf, l'excursionisme, l'esquí ...i els toros, mooolts toros; hi havia ni més ni menys que tres places de toros, totes de l'empresari Balañá.

Pista de patinantge del Turó Park


Després de llegir i veure les fotos d'aquest llibre hom arriba a la conclusió (si "hom" no és burgès, es clar) de que durant tota la vida li han estat prenent el pèl molt més del que es pensava. És insultant que hagin existit, i existeixin encara, personatges amb un tren de vida inconcebiblement indecent simplement perquè "han nascut així", mentre que la immensa majoria "està posada per Déu en aquesta Terra" per a assegurar la pervivència d'aquests bandarres. Ja em perdonaran que m'encengui, però és que no ho puc evitar.

Llibre aprofitable sens dubte: ajuda a fer-nos conscients del lloc on és cadascú.

Un parell de notes per a acabar. La primera, que hagués estat bé que es fes referència a l'any de cada fotografia; en no existir aquesta referència només es pot suposar la data partint de l'observació de la indumentària (inefable) de les senyores. I la segona, que aquest llibre té una protagonista indiscutible: Madronita Andreu, filla del doctor Andreu, el de les "Pastilles del Doctor Andreu", i exemple de nena de casa bona amb tots els ets i uts. No li falta detall.

Madronita Andreu en una foto espontània

 
Les pastilles del papà de la Madronita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada