diumenge, 29 de març de 2015

LA BARCELONA D'AHIR (II): OFICIS I COSTUMS PERDUTS

Títol original: La Barcelona d'ahir. Oficis i costums perduts
Autor: Josep Maria Huertas i Guillem Huertas
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2015

Si la primera entrega d'aquesta sèrie sobre la Barcelona dels darrers cent cinquanta anys estava protagonitzada per edificis i paisatges, en aquest segon llibre els objectius són les persones i què feien.

Igual que el treball anterior, aquest també està estructurat en quatre parts:

"Viure a la fresca":
Com era la vida al carrer, a què es jugava, què es venia, com s'entretenia el comú de la població... Amb el concurs de fotografies impagables el lector veu (i se té prou edat, recorda) venedors ambulants de tota mena, com els del gel per a les neveres; com jugaven els nens al carrer -sí, a Barcelona els nens jugaven al carrer-; botigues ara impensables, com les vaqueries; serveis també impensables, com els barbers ambulants; situacions ara absolutament impossibles, com els tramvies amb més passatgers agafats perillosament per fora dels vehicles que asseguts dins...

Quan les neveres anaven amb gel
calia comprar-ne cada dia


"De la lliçó al jornal":
Aquí es parla d'escoles, algunes francament macabres i altres que actualment seguirien essent modèliques; institucions "correccionals" de menors que no haurien d'haver existit mai; oficis, espais i condicions de treball -incloent l'infantil- difícilment imaginables avui dia...

Començament segle XX: aula a la Casa de la Caritat


"Les hores lliures":
En aquesta part s'explica com s'entretenia la gent el cap de setmana... quan van començar a existir els caps de setmana, és clar, que primerament eren d'un dia i molt més tard de dia i mig. És en aquesta secció on trobem que es feien combats de boxa multitudinaris, amb aquella naturalitat; o que a Montjuïc es feien curses de cotxes i de motos, o que ens certs llocs es feien pic-nics; o que l'alta societat anava a fer-se veure a l'hipòdrom...

"Miri Antonieta, a l'hipòdrom no s'hi pot venir
de qualsevol manera, oi que m'entén?"


"Fe, moral i pàtria"
Convindrem en que el títol d'aquesta darrera secció és prou explícit. Aquí trobem referències al Congrés Eucarístic de 1952, també conegut pels descreguts del moment com "La Olimpiada de la Hostia"; també hi tenim informacions sobre aspectes diversos relacionats amb la cosa religiosa, com ara les pies beneficències diverses; l'esport, molt de moda en segons quins moments, de cremar esglésies i convents; les processons de Setmana Santa, que en comparació amb la insuportable grisor de cada dia a molta gent li semblaven la mar d'entretingudes; les execucions públiques; les casernes militars dins de la ciutat...

Estaven rebent el Papa?
No, estaven rebent Franco.

Igual que el seu precedent en aquesta sèrie, llibre curiós, il·lustratiu i, naturalment, aprofitable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada