LA BARCELONA D'AHIR (I): LA CIUTAT DESAPAREGUDA

Títol original: La Barcelona d'ahir. La ciutat desapareguda
Autor: Josep Maria Huertas i Guillem Huertas
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2015

El periodista Josep María Huertas Clavería (1939-2007) és l'autor del text d'aquest llibre. El seu fill, Guillem Huertas (1974) s'ha encarregat d'afegir-hi la documentació gràfica pertinent. El resultat és un curiós i interessant treball divulgatiu, molt ben presentat, sobre llocs, paisatges i edificis de Barcelona que ja no existeixen.

El text està acompanyat de fotografies datades entre la segona meitat del segle XIX i la segona meitat del segle XX. Efectivament, cent anys en fotos, totes interessants, moltes fascinants. I també hi ha algunes fotos que són desesperants, perquè mostren meravelles modernistes que en el seu moment van formar part de la immensa riquesa estètica de la ciutat i que van acabar enderrocades (unes quantes durant els anys 1960's) simplement perquè el modernisme "era antiquat, obsolet i passat de moda". Es indignant, però sembla clar que la miopia política i la voracitat especulativa han format part sempre del ADN de Barcelona, i no sembla que això hagi de canviar.

"La ciutat desapareguda" s'estructura en quatre parts:

'Entre camps i solars' on es veuen paisatges encara sense urbanitzar, o bé terriblement desurbanitzats, com les grans extensions de barraques que van sobreviure fins ben entrat el segle XX.

Barcelona, Somorrostro. anys 50

'La ciutat que no va ser' on es presenten edificis que ja no existeixen i que en l'actualitat serien patrimoni protegidissim de la UNESCO; o també mitjans de transport desapareguts, des dels de tracció animal fins als troleibusos, passant pels tramvies més clàssics.

Entrada Metro Lesseps. Probablement anys 30

'Vides vora el mar' on es fa una aproximació a la façana marítima de la ciutat, ignorada durant molt de temps per la majoria dels ciutadans però que al mateix temps era l'entorn de subsistència d'un dels segments més desafavorits de la població.

Barrera marítima de Barcelona. Anys 40 o 50

'Fer lloc a l'oci' on es descobreixen quins eren els llocs que els ciutadans solien visitar per a divertir-se. En aquesta part s'explica que al començament això de divertir-se era una possibilitat només a l'abast de les classes benestants, ja que la resta -majoritària- de la població no disposdava de temps ni de diners justament perquè vivia sota explotació destinada a que les classes benestants seguissin essent això, benestants. Era l'època en que el Turó Park era realment un parc i no la ridiculesa que és ara. El parc d'atraccions de Montjuïc trigaria encara bastant a aparèixer.

Turó Park. Anys 10

"La Barcelona d'ahir. La ciutat desapareguda" és doncs un llibre aprofitable, d'aquells que després de llegir-lo va bé de fullejar de tant en tant.