LUCRÈCIA BORJA, LA FILLA DEL PAPA

Títol original: La figlia del papa
Autor: Dario Fo
Editorial: Bromera
Any primera edició original: 2014

Nota prèvia: en el títol original la paraula "papa" comença en minúscula; no és un error de transcripció meu, és una decisió del senyor Fo... que jo subscric completament. I ara anem al tema.

Està clar que a la relativament infortunada Lucrècia Borgia, o Borja, com vulguin, li va faltar un bon assessor d'imatge que li evités el tràngol de passar a la Història davant de la majoria de la gent (o de la xusma, que diria la meva germana que és molt fina) com una dona maquinadora, intrigant, conspiradora i fins i tot enverinadora. No, Lucrècia no va ser res de tot això; va ser una nena de casa bona del seu temps amb una família impresentable, i ja està.

Està clar també que a la relativament infortunada Lucrècia també li hauria anat molt bé poder comptar amb el concurs d'altres molt convenients professionals com ara un treballador dels Serveis Socials per als afers familiars mentre vivia a casa del seu papa, el Papa, és a dir al Vaticà; un assessor de la "Direzione Generale di Cura per Bambini e Adolescenti" per a ella mateixa primer i per al seu fill Roderic després; un psiquiatra de prestigi reconegut per al seu germà Cèsar; un notari que aixequés acta de les constants martingales traïdores del seu papa, el Papa; i un sòlid equip d'advocats per a tot en general.

Amb aquest llibre Dario Fo ens il·lustra sobre l'accidentada vida de Lucrècia; el senyor Fo no s'inventa res de nou, senzillament ens ofereix una aproximació biogràfica -això sí, seminovel·lada- on l'única cosa que és de collita pròpia són els diàlegs que ocasionalment es produeixen entre la nostra amiga i qui l'envolta, des de el seu papa, el Papa, fins la cosineta, passant per la mama, els marits, el seu darrer sogre, o l'animal del seu germà Cèsar.

Repeteixo que el senyor Fo no ens presenta aquí una genialitat creativa de les seves (llàstima), sino una proposta biogràfica que de fet no abasta ni tan sols la totalitat de la vida de Lucrècia. El que és molt d'agrair és que el senyor Fo no només defuig els tòpics de tota la vida sobre Lucrècia sinó que en fa una lloable tasca de relativització, com quan diu, per exemple, que no hi ha cap prova fefaent que demostri que el seu papa, el Papa, se la va beneficiar amb una certa regularitat; Dario Fo no ho nega, però diu que tampoc hi ha res sòlid que sostingui tal afirmació.

Llibre aprofitable per a tothom qui vulgui informar-se sobre Lucrècia allunyant-se dels tòpics de sempre.

GALERIA DE NOTABLES

 

El papa, el Papa.

Cèsar, el germanet psicòtic.

Giovanni Sforza, el primer marit;
guapet, però tontet.

Alfons d'Aragó, uns quants anys abans
de ser el segon marit.

Alfonso d'Este, tercer marit; un pèl primitiu.

Pietro Bembo, amant.
Comprensible, veient a Alfonso.