dilluns, 5 de gener de 2015

AÑO CERO. HISTORIA DE 1945

Títol original: Year Zero. A History of 1945
Autor: Ian Buruma
Editorial: Ediciones de Pasado y Presente
Any primera edició original: 2013

El dia següent al del final d'una guerra no és el dia de la pau, i si aquesta guerra és la Segona Mundial encara menys. Ja va bé que hi hagi persones com el senyor Buruma que ens ajudin a entrendre que allò de "i aleshores es va acabar la Segona Guerra Mundial i tothom, ple d'empenta i felicitat, va començar la reconstrucció" és mentida podrida. Què va passar "l'endemà?"

Doncs per exemple, que la fam es va fer més evident. És clar que durant la guerra hi havia escassedat d'aliments, però és que després aquesta escassedat va continuar i a sobre se li va afegir el joc brut i criminal del mercat negre on hi estaven involucrats uns quants individus de les "forces d'alliberament", que sí, van alliberar, però moltes vegades també s'ho van cobrar.

També es van fer presents les venjances. Hi va haver molts "judicis", però amb garanties, com els de Nüremberg, gairebé cap; ah, i a Nüremberg tampoc van filar especialment prim amb això de les garanties. Hi va haver molts judícis sumarissims del tipus "agafem a aquest, que fa cara de culpable, i sense perdre inútilment el temps en, per exemple, una cosa tan tonta com concretar una acusació, l'enviem a l'altre barri. A continuació seguim patrullant". Es va donar el cas de jueus alemanys que van ser executats després de la guerra, no perquè fossin jueus sinó perquè eren alemanys i els botxins no es van prendre la molèstia d'esbrinar la seva història. Val a dir de tota manera que també hi va haver jueus que van ser executats després de la guerra precisament perquè eren jueus, i és que la judeofòbia no va ser mai exclusiva dels nazis.



Ampliació de la foto de la coberta del llibre


Altres coses que van passar "l'endemà" i que la Història oficial no ha considerat que tingussin prou entitat com per a ser esmentades:

Persones que tornaven a la que havia estat casa seva i de la que havien estat expulsades, i veien amb alegria que no havia estat destruïda per les bombes... però que ara estava ocupada per altres que no tenien cap intenció de marxar. I no van marxar. De fet, si l'antic ocupant es posava molt pesat amb les seves reclamacions s'organitzava un judici sumaríssim com els explicats en el paràgraf anterior i problema resolt.

Persones que tornaven a la que havia estat casa seva, on encara hi vivia la seva família, però amb una petita modificació sense importància: la seva esposa ara era esposa d'un altre; gaire gràcia no fa, la veritat.

I així la llista es pot anar allargant, anant des dels àmbits més diem-ne personals, com els que s'han explicat fins aquí, fins als àmbits ja globals i de pura manipulació política, dels que naturalment també en parla el senyor Buruma.

Decididament el llibre és aprofitable. I és que hi ha coses que no només convé saber, sinó que també convé no oblidar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada