DEFENSA O TRAICIÓN

Sèrie Monk nº 3

DEFENSA O TRAICIÓN

Títol original: Defend and betray
Autor: Anne Perry
Editorial: Zeta Bolsillo
Any primera edició original: 1992

Londres 1857. Un molt respectable general de Sa Majestat Imperial Britànica, la Reina Victòria, que Déu va Guardar Molts Anys, potser massa i tot, mor de la manera més tonta: cau pel buit d'una escala interior d'una casa bona, concretament des de l'alçada de la planta noble, amb tan mala fortuna que va a parar just a sobre d'una armadura decorativa d'imitació medieval que aguanta una alabarda, també d'imitació; en definitiva la desgràcia és múltiple: l'armadura queda desmuntadíssima -amb el que costa després tornar a muntar aquestes coses- i el general, en caure, ha quedat capriciosament clavat a l'alabarda, cosa que és francament difícil que passi de manera fortuïta.

L'arma del crim. S'ha d'anar amb
compte amb aquestes coses.

I és que com era d'esperar, aquí de fortuït no hi ha res. És clar que al general l'han ajudat a caure, si no no hi hauria història.

Aquest cop la senyora Perry acaba ja de fer tots els mèrits que li faltaven, si és que li'n faltava algun, per a assegurar-se que mai serà nomenada Lady ni anirà a parar a la Cambra dels Lords (i les Ladys, com la Thatcher). Sí normalment la senyora Perry deixa la noblesa britànica com un drap brut, aquesta vegada la rebolcada és èpica.

El llibre és francament interessant de llegir. Hi ha moments en què hom s'hi pot quedar molt "enganxat"; produeixen una especial enveja els fragments en què s'explica el procés judicial per la pintoresca mort del molt respectable general; qui pogués escriure així, tal com ho fa la senyora Perry en aquests fragments...

D'altra banda, deixant apart la trama de ficció -que, repeteixo, resulta molt atraient-, és molt il·lustrativa la part sociohistòrica del llibre, és a dir, allò que paral·lelament s'aprèn sobre l'època.

A "Defend and betray" queden meridianament descrites -com en altres novel·les de la senyora Perry- les desigualtats entre classes socials, però aquí, a més, també s'expliciten altres desigualtats que afecten internament a totes les classes socials i de manera dramàtica.

Com a exemple de desigualtat entre classes la senyora Perry ens ofereix el de la composició d'un jurat: només podien formar part d'un jurat persones pertanyents a classes benestants. Actualment no hi ha (o no hi hauria d'haver) dificultat en veure que un jurat composat en base a aquest criteri fa saltar pels aires qualsevol noció de justícia; però en aquells moments, mitjans del segle XIX, i fins ja entrat el segle XX, tal cosa no és qüestionava en absolut.

I com a exemple de desigualtats que afecten internament als individus de totes les classes socials, la senyora Perry ens parla de la pràctica inexistència dels drets de les dones, a qui a efectes legals se les situava a mig camí entre un moble i una persona, igual que passava amb els empleats del servei de les cases benestants.

Ah, i a tot això cal afegir una quantitat esfereidora de prejudicis socials, acceptats per tothom independentment de la seva posició econòmica, que implicaven també conseqüències terribles.

"Defend and betray" és doncs un llibre francament aprofitable per diverses raons. Entretingut, interessant i, com sol passar amb les narracions que escriu la senyora Perry, històricament molt didàctic ...encara que, ben mirat, actualment segueixen havent-hi llocs on són vigents moltes de les coses que explica la senyora Perry en aquest llibre...

Post Scriptum:

No puc evitar fer un comentari final sobre el títol de la traducció: "Defend and betray" significa "Defensar i trair", no "Defensa o traició" que és molt diferent. Algú em pot explicar per què hem de seguir aguantant aquestes traduccions absurdes?!