dimecres, 30 d’abril de 2014

HISTÒRIA DE CATALUNYA (MODÈSTIA A PART)

Títol original: Història de Catalunya (modèstia a part)
Autor:
Toni Soler
Editorial: Columna
Any primera edició: 1998

Aquest llibre no és fruit d'un oportunisme actual; en tot cas seria fruit d'un oportunisme anterior. Va ser escrit l'any 1998 quan ningú (i quan dic “ningú”, vull dir “ningú!”) podia imaginar ni de lluny el festival sociopolític que hi hauria organitzat setze anys després. Per tant Toni Soler no va aprofitar tal escenari sinó que, en tot cas, va aprofitar la seva estrella mediàtica de finals del segle XX (dit així sembla molt remota la cosa, però en realitat només en fa dos dies), quan era una cara i una veu habitual de la radiotelevisió pública catalana.

Història de Catalunya (modèstia a part)” és exactament això que diu el títol, una Història de Catalunya que comença l'any 50.000 aC (és a dir, uns 51.000 anys abans que la pròpia Catalunya sapigués que es deia així) i acaba l'any 1998, regnant Sa Majestat Sereníssima Jordi Pujol. I tot això en menys de 250 pàgines, no es pensin. Per a que després diguin que la història d'un país és tan immensament sagrada; 250 pàgines, i apa!, despatxada. No som res...

Aquesta Història compilada pel senyor Soler té vàries virtuts; per exemple: que és concisa, sintètica, clara i fàcil de seguir; o també que no està feta des del filtre de les gairebé omnipresents Glòries Catalanes, és a dir, que en referència a uns quants episodis de “les nostres gestes nostrades”, una cosa és explicar-les amb tota la parada èpica habitual i una altra cosa molt diferent és fer-ne una aproximació més realista, i per tant bastant menys vistosa. Els almogàvers, posem per cas, allò que se'n diu herois, no eren; més aviat eren delinqüents. Catalans, però delinqüents. Com Fèlix Millet. O d'altra banda, la Generalitat no va neixer democràtica ni per aproximació; durant temporades més aviat llarguetes va ser un instrument dels privilegiats per a assegurar l'estabilitat dels seus privilegis mitjançant el bonic procediment d'exprimir fins l'última gota de sang del noranta per cent de la població diem-ne normaleta.

Això no vol dir que el senyor Soler es dediqui a desmitificar. Res més lluny. El senyor Soler no desmitifica res de res, simplement intenta ser menys èpic i més “objectiu” (dins de les seves possibilitats) que altres autors més diem-ne ortodoxos. Però tot i així, és clar, estem parlant d'una Història de Catalunya i per tant, com és natural, els bons de la pel·lícula són Catalunya i els catalans. Fins i tot Fèlix Millet, perquè en l'època en que es va escriure el llibre encara no s'havia destapat que per al senyor Millet això de la música no era més que un hobby ocasional i que la seva veritable vocació era superar a Alí Babà, Luis Candelas (Luis Bárcenas tampoc no era conegut en aquell moment), els assaltants del tren de Glasgow, Imelda Marcos, Eleuterio Sánchez “El Lute” i tants altres entranyables personatges amb idees més que creatives sobre la micro i la macroeconomia... dels altres.

En definitiva, aquesta “Història de Catalunya (modèstia a part)” es pot considerar un llibre informatiu, fàcil i didàctic, i per tant, per què no?, aprofitable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada