dilluns, 12 de maig de 2014

LIBERTAD PARA LOS OSOS

John Irving nº 1

Títol original: Setting free the bears
Autor:
John Irving
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 1968

Aquesta és la primera novel·la que va escriure John Irving, i en la que ja queda clar que ell com a escriptor és únic i els seus personatges també ho són. Bé, d'acord, en certa manera “tots els escriptors i personatges són únics”, però afirmo que n'hi ha que són “més únics que altres” i aquest és el cas.

Els llibres de John Irving són molt difícils de comentar i “Setting free the bears” no n'és l'excepció. Cert que hi ha una història, amb les seves icidències i els seus desenllaços, però els fets relatats no són allò que realment importa; el que atrapa, el que pren possessió de tot, és una cosa tan difícil de descriure com “l'ànima de la història”, la sensibilitat -o les sensibilitats, que n'hi ha vàries, igualment molt difícils de definir- que impregna paisatges, situacions i personatges.

La història en sí de “Setting free the bears” parteix d'una situació que no sembla especialment apassionant (i efectivament, no ho és): dos estudiants de vint anys, que s'acaben de conèixer, comencen a recórrer Àustria damunt d'una moto, amb la idea fixa d'un d'ells d'alliberar els animals del zoològic de Viena, i ja està.

Però no, no està. Amb aquesta base ja preparada John Irving comença a afegir-hi ingredients que aconsegueixen que un cop s'han llegit les primeres pàgines del llibre ja sigui igual si els protagonistes van en moto o no, o per què comencen a recórrer Àustria d'aquella manera i no d'una altra, o si arribaran a Itàlia o no, com sembla que també pretenen. Els personatges es van fent cada cop més fascinants, sobretot l'anomenat Siggy, un tipus estrany, complex, però de qui no canviaries la seva manera de ser per res del món; s'arriben a conèixer els orígens de Siggy, tan estranys com ell mateix; el senyor Irving també submergeix el lector en l'Àustria immediatament prèvia i immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, però des del punt de vista dels civils “rasos” que van patir tals situacions; igualment és molt possible que el lector acabi compartint els dubtes, les inseguretats i la desorientació de Graff, l'altre protagonista principal, sense poder treure's de sobre la impressió de que segurament ell, en el seu lloc, hauria experimentat les mateixes sensacions... cas que s'hagués atrevit a pujar a la moto amb Siggy, cosa bastant dubtosa.

I un cop acabat de llegir el llibre el pobre lector es pot quedar amb la sensació de que el senyor Irving ha jugat com ha volgut amb les seves emocions, demostrant així que en aquest art és un mestre.

Si el llibre és aprofitable? Personalment estic convençut que sí; però tots tenim les nostres sensibilitats, és clar.

Portada de la primera edició original,
amb un disseny totalment "1968"




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada