dissabte, 19 d’abril de 2014

1001 CURIOSITATS DE BARCELONA

Títol original: 1001 Curiositats de Barcelona
Autores:
Sílvia Suárez & Anna-Priscila Magriñà
Editorial: L'Arca
Any primera edició: 2010

El contingut del llibre respon exactament al títol; bé, no he comptat amb tota precisió quantes curiositats hi ha, però amb unes dues-centes seixanta pàgines, a tres o quatre curiositats per pàgina, ja ve a ser això.

Són curiositats històriques, exposades per ordre cronològic des de l'època d'Octavi August, quan figura que es va fundar la ciutat, fins a mitjan segle XX. Es tracta més aviat d'un anecdotari que algunes vegades et fa dir “ah, sí, això ja ho sabía” i moltes altres vegades et fa dir “apa que no! de veritat? fixa't tu...”

Per exemple, allò de les quatre columnes originals del temple d'August que es conserven dins d'una casa del carrer Paradís, a quatre passes del Palau de la Generalitat, és ja prou conegut, però... i la quinta forca?

Doncs la quinta forca era, literalment, una cinquena forca de les que havia repartides per la ciutat, de les de penjar gent -era així d'animat el personal de l'edat mitjana-, i resulta que com que era la que estava més allunyada del “centre de la ciutat” d'aquell moment, posada on ara hi ha el nus de la Trinitat, això de “la quinta forca” es va convertir en sinònim de lloc molt distanciat. De fet, fins i tot ara, per a la majoria dels mortals, els nus de la Trinitat està a la quinta forca.

¿I sabien vostès que a la plaça de George Orwell (sí, el que va escriure “1984”, la profètica narració que té com a protagonista el Big Brother) prop del rètol indicador de lloc, el que diu “Plaça de George Orwell”, hi ha un senyal real posat per l'Ajuntament, amb el dibuix d'una videocàmera, que diu literalment “Ajuntament de Barcelona – Zona vigilada en un radi de 500 metres”? No em diguin que no és genial.

Doncs de coses com aquestes és de les que està fet aquest llibre, que encara que bàsicament sigui un anecdotari no deixa de ser entretingut, de vegades divertit, prou interessant i sempre informatiu. Una de les gens menystenibles virtuts d'aquest llibre i dels que són com ell, és que és capaç de despertar la curiositat del lector per a aprofundir en alguns dels temes que presenta; només per això ja val la pena.

Llibre, doncs, aprofitable.

Ah, i parlant d'una altra cosa, és cert que la paraula 'menystenible', que acabo de fer servir unes línies més amunt, no existeix a la Gran Enciclopèdia Catalana. Però de fet ja sabiem que la Gran Enciclopèdia Catalana no era perfecta, oi...?

El Gran Germà et vigila


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada