LA NOIA DEL TREN

Títol original: The girl on the train
Títol en castellà: La chica del tren
Autor: Paula Hawkins
Traducció al català: Imma Falcó
Editorial versió en català: La Campana
Editorial versió en castellà: Planeta
Any primera edició original: 2015
Any primera edició per La Campana: 2015
Any primera edició per Planeta: 2015

Primera cosa que vull dir: aquest llibre és la demostració palpable de que es poden fer traduccions al català que siguin molt correctes i molt dignes, sense cap necessitat de transformar el text original en una croada en honor a totes les Glòries Lingüístiques Catalanes, ni caure en l'abús de mots escaients que deixen a l'indefens i aterrit lector assegut a la gatzoneta i panteixant a cor que vols amb les dents serrades mentre prova de fer-se fonedís rere el primer fòtil que troba. No sé si m'entenen.

Dit això: jo vaig comprar aquest llibre l'any 2016, és a dir, en fa sis tenint en compte que aquest comentari ha estat escrit l'any 2022. No el vaig comprar per a mi sinó per a una altra persona que va resultar que ja el tenia, així que me'l vaig quedar i el vaig deixar aparcat en un petit armari, sense cap pressa per a llegir-lo, com vostès, lectors intel·ligents, ja hauran deduït.

Recordo que, en el moment en què va sortir, el llibre va guanyar una certa fama de ser un thriller trepidant amb un gran poder de seducció sobre els lectors. Gran feina de propaganda editorial que va saber quallar entre el públic.

Però, és clar, com que jo l'he llegit sis anys després, l'encanteri de la propaganda editorial ja no m'ha afectat i en conseqüència els puc dir, i els he de dir, que francament, no n'hi ha per tant.

La cosa va (i no faig cap spoiler) d'una dona (la "noia" del títol, per cert ja crescudeta) que cada dia fa el trajecte en tren des de la ciutat on viu cap a Londres. Per a que ens entenguem, seria l'equivalent a anar a treballar cada dia des de Sabadell a Barcelona en ferrocarril interurbà (el "tren" del títol). Per cert que aquest tren funciona com un rellotge (British Rail no és la RENFE), però hi deu haver alguna fallada de planificació a la línia perquè cada dia, a la mateixa hora, s'atura uns minuts en el mateix semàfor. En una d'aquestes aturades tècniques, la "noia" (per a dir-ho d'alguna manera) veu una cosa que no hauria d'haver vist. No, no és un assassinat. I a partir d'aquí venen 412 pàgines més de relat (si més no en la versió catalana).

La història descansa en cinc personatges principals: tres dones i dos homes. N'hi ha algún més de secundari, entre ells un psiquiatra, però que de fet no són especialment rellevants. I això que el psiquiatra es podria haver fet d'or tractant el conjunt dels cinc protagonistes, encara que els hagués fet descompte de grup.

Mare de Déu quina colla de neuròtiques i neuròtics! Les poso a elles primer perquè quantitativament són més, però ells no es queden enrere. Estan tots com una regadora. Intueixo que la intenció de l'autora era que els lectors quedessin atrapats pels misteris de la trama, però en el meu cas jo vaig quedar molt més atrapat per unes immenses ganes d'estrangular a "la noia del tren" ja poc abans d'arribar a la meitat del llibre. Després, progressivament, em van agafar ganes d'estrangular a tots els altres personatges principals.

El llibre està escrit en primera persona i més o menys en forma de diari. En realitat són tres menes de diaris personals a càrrec de les tres dones protagonistes; és a dir tres narradores en tres primeres persones. Una mica embolicat al començament però aviat se li agafa la volta.

Els dos homes co-protagonistes no expliquen res, només "són explicats" per les dones. Ara que potser millor, perquè tanta psicopatada explicada en primera persona a l'estil "benvolgut diari" potser acabaria afectant una mica el precari equilibri emocional de certs lectors, entre els quals m'hi compto. De vegades. No sempre ¿eh?, que consti.

No diré que aquest sigui un d'aquells llibres per a endur-se a la platja, perquè tal cosa és un tòpic que a hores d'ara no se'l creu ningú. Però sí que és d'aquells llibres que van bé per a entretenir-se a les tardes d'estiu quan t'avorreixes i no tens ganes de fer la migdiada; un altre tòpic, ja ho sé, però més basat en fets reals.

Així que sí, aquest llibre es pot considerar aprofitable si el que vostè vol és distrure's. Ara bé, si vostè està interessat més aviat en la filosofia kantiana, doncs... en fi... què vol que li digui...

Coberta de l'edició original