NO QUIEREN QUE LO SEPAS

Títol original: No quieren que lo sepas
Autor: Jesús Cintora
Editorial: Espasa
Any primera edició: 2022

La frase "No quieren que lo sepas", títol del llibre, suggereix que hi ha coses que algú (el Poder polític i econòmic en aquest cas) vol mantenir enterrades en profundíssimes ombres, ben lluny del coneixement de l'opinió pública, és a dir, de vostè i de mi.

La segona cosa que es desprèn d'una frase així quan és col·locada com a títol d'un llibre, és que l'autor (en aquest cas Jesús Cintora) farà la feina heroica de revelar a l'opinió pública, és a dir a vostè i a mi, tot allò que els Poders ens estan ocultant i que tenim tot el dret a saber.

Doncs bé, segurament el títol està molt ben trobat per a fer la funció de reclam comercial i aconseguir unes bones xifres de vendes, però no respon ben bé al que és el llibre en relitat.

M'explico: no hi ha prácticament res del que hi diu en aquest llibre que no hagi sortit abans als diaris, i no només una vegada, sino diverses i repetides. Dit d'una altra manera: qualsevol lector normalet de diaris ja té llegit el llibre molt abans d'obrir-li la tapa.

¿Vol dir això que el sr Cintora és un aprofitat que s'ha dedicat a recollir una pila d'informacions ja sabudes i publicades per a reunir-les en un llibre batejat amb un títol 'ganxo' i, a partir d'aquí, "a cobrar, que son dos dies"? No, no ho crec; si més no, no del tot. Penso més aviat que la cosa va per una altra banda.

M'explico una altra vegada: el sr Cintora comença el llibre convertint els primers capítols en un llarguíííssim pròleg en què explica batalletes i batalletes de la seva vida i infància castellana en un poble de la província de Soria (Ágreda, 3.008 habitants el 2018 i potser uns quants menys quan el sr Cintora era petit). Tòpics i més tòpics acumulats que des del punt de vista de qui els viu segurament estan molt bé, però que l'opinió pública en general no sent cap imperiosa necessitat de saber ("no imperiosa", tampoc).

Ara bé, sí que crec que hi ha una cosa de no poca importància que cal tenir en compte: segur que hi ha habitants d'Ágreda i de la seva àrea d'influència que llegeixen diaris, això no ho poso en dubte. Però els diaris que llegeixen són els mateixos que llegeixen una majoria bastant àmplia dels habitants de Madrid i de la seva corresponent àrea d'influència, que sembla que és bastant més extensa que la d'Ágreda. I aquests diaris són, a saber: "Arriba", "El Alcázar" i "ABC". O, amb el nom amb que se'ls coneix actualment: "El Mundo", "La Razón" i "ABC".

Cert que a Ágreda i Madrid i les seves respectives àrees d'influència també hi ha qui llegeix "El País" o "El Periódico", però, desenganyem-nos, aquest papers que en una època van brillar amb llum pròpia ara mateix no fan ni una trista ombreta al gran "Super-Trío de orden de toda la vida".

Doncs bé, jo penso que aquest llibre del sr Cintora és bàsicament útil per a qui és únicament lector dels diaris del Super-Trío, o espectador de Mediaset o Atresmedia, o "radioescucha" de la COPE. Aquests, i són molts, segur que no tenen ni idea de la majoria de coses que explica el llibre del sr Cintora. Malauradament, també estic segur que els importa un rave el que pugui dir el sr Cintora perquè "a ells no els adoctrina ningú".

I per a qui no està dins l'àrea d'influència d'aquest mitjans d'(in)comunicació, el llibre del sr Cintora no cal, perquè ja en tenen d'altres de mitjans on ja abans han pogut llegir, escoltar o veure el que ell escriu aquí.

Aleshores, què? ¿Fem bona la típica frase que diu "només que hi hagi una sola persona que obri els ulls llegint aquest llibre ja haurà valgut la pena"?

Doncs no. Mirin, no. Amb un de sol no en fem prou, deixem-nos estar de punyetes. Una cosa semblant li va dir el Déu de l'Antic Testament a Abraham amb allò de Sodoma i Gomorra. Ja saben, allò de "només que hi hagi deu justos a Sodoma, no la destruiré". I mirin que va passar! No em diguin a mi que enmig de tota aquella gent no hi havia ni deu justos. Això no s'ho creu ni Déu Himself. Ah, i a Gomorra ni la va esmentar, amb això dels justos: se la va carregar directament. Està clar que al Déu de l'Antic Testament li anava la marxa.

Llibre aprofitable? Igual sí que hi ha algú que obri els ulls llegint-lo. Un, o potser dos... però no sé jo si arribarien a deu.

Post Scriptum:

Per cert, al cap i a la fi els sodomites van acabar sobrevivint i escampant-se per la Història, però ¿algú sap què se n'ha fet dels gomorrites? Jo, és que estic intrigadíssim.