Llibres Aprofitables (o no): A SANG FREDA

dijous, 16 d’agost del 2018

A SANG FREDA

Títol original: In cold blood

Títol versió en castellà: A sangre fría

Autor: Truman Capote

Editorial versió en català: Grup 62 / Labutxaca

Editorial versió en castellà: Anagrama
Any primera edició original: 1966

Any edició Grup 62: 2010

Any primera edició Anagrama: 2007

El 15 de novembre de 1959 els quatre membres d'una família d'un poble de Kansas (Estats Units d'America) van ser assassinats. El 14 d'abril de 1965 els dos responsables d'aquests assassinats van ser, al seu torn, "legalment" assassinats per l'estat de Kansas. Entremig Truman Capote va escriure un llibre. Molt sòrdid tot plegat.

Probablement aquest és un dels assassinats múltiples més coneguts de la Història gràcies justament al llibre del senyor Capote qui, per cert, va comptar amb el valuós ajut d'una altra escriptora, Harper Lee ("To Kill a Mockingbird" / "Matar un Rossinyol") que no figura com a co-autora però sí que hi figura a la dedicatòria, precisament com a agraïment pels serveis prestats a l'autor explícit. L'altre nom que figura a la dedicatòria, Jack Dunphy, també era escriptor i també va prestar serveis, encara que d'una altra mena; era la parella del senyor Capote.

"In cold blood" no és una novel·la, és més aviat una crònica periodística novel·lada, i molt ben escrita, com no podia ser d'altra manera venint de qui ve i comptant amb la col·laboració de qui hi va col·laborar.

Però això no canvia el fons. I el fons és que tot plegat és molt sòrdid, repeteixo.

És sòrdid l'assassinat en sí; segur que tots els assassinats ho són, però n'hi ha que ho són més. Dick Hickock i Perry Smith, ideadors i executors, distaven molt d'estar equilibrats; ningú que fa una cosa així ho està. Les seves vides estaven molt distorsionades; fins i tot els seus físics estaven distorsionats; com ho estaven les seves personalitats.

El procés judicial també va ser sòrdid. Els autors dels crims ja estaven condemnats abans de començar el judici. És cert que ho van posar molt fàcil, però que un membre del jurat, abans de començar, digui "jo sóc contrari a la pena de mort, però en aquest cas, no" i tot i així no se'l recusi, fa pensar.

I en la meva opinió (ja saben, les opinions són lliures) també trobo sòrdid l'interès del senyor Capote sobre la qüestió. No el jutjo moralment, però sí que em pregunto què va impulsar al periodista escriptor a dedicar anys a reunir i tractar informacions per a després escriure un llibre sobre un cas que de fet no passa de ser un més de la seva mena, d'entre els que hi ha hagut durant tota la història de la humanitat. Un succés local. Quantes famílies Clutter (els assassinats) hi ha al món, de les que ningú no en parla...

Malgrat tot això, el llibre no és sòrdid. Ben al contrari, el seu estil narratiu és molt atraient i 'enganxa' des de la primera pàgina fins a l'última. No sé si explica molt bé les persones que hi apareixen -tant els Clutter, com els seus conciutadans, com els investigadors, com els propis Dick Hickock i Perry Smith...- o el que explica molt bé és la interpretació que en fa el senyor Capote, però sigui com sigui hom acaba amb la impressió de que arriba a conèixer prou bé els actors del drama ...en la mesura en que això sigui possible, és clar. No tot el que explica el senyor Capote és cert -em refereixo bàsicament a diàlegs i reflexions internes dels 'personatges'- però, com se sol dir, està ben trobat.

Llibre aprofitable. I després d'haver-lo llegit sembla gairebé obligat preguntar-se per què la humanitat no ha avançat gens des de 1959 fins ara. O si és que, de fet, la humanitat mai ha estat capaç d'avançar enlloc.