EL EQUILIBRIO DE LA BALANZA

Sèrie Monk nº 7

Títol original: Weighed in the balance

Autor: Anne Perry

Editorial: Ediciones B
Any primera edició original: 1996

Molta liberté, molta égalité i molta fraternité... i al cap i a la fi, merde pour tous! L'any 1815 el tontaina de Napoleó es deixa avassallar i, patapoff!, els cabronets de sempre munten un congrés a Viena -que en un atac d'imaginació bategen com a “Congrés de Viena”- i què fan?? doncs intentar eliminar les escorrialles revolucionàries que encara poguessin sobreviure després de carregar-se al petit cors messiànic, establir monarquies absolutes per tot arreu i, naturalment, redibuixar el mapa d'Europa que és un esport practicat des de temps immemorials; i és que cada vegada que en aquest planeta a algú se li acut organitzar un ciri de dimensions una mica més àmplies que les que són habituals, la cosa sempre s'acaba igual: reinventant-se Europa.

Els alegres congressistes de Viena

 

Doncs bé, un dels bonics engendres sorgits de la preclara imaginació dels congressistes vienesos va ser l'anomenada “Confederació Germànica”, que consistia en una agrupació de trenta-nou estats (sí, trenta-nou) presidits pels Habsburg però que cadascun anava a la seva bola.

 

Amb el temps alguns d'aquests estats, especialment Prússia, es van anar plantejant que si estiguessin units serien més forts, més guapos, mes xulos i més tot. El que passava és que en 'prussià' de l'època “units” volia dir “units a mi”, igual que en espanyol actual, cosa que feia que uns altres estats no ho veiessin gaire clar per allò de que si un és sucre i el fiquen en un cafè simplement es dissol per molt que li diguin que no, que la seva ànima de sucre continua intacta allà, això sí, formant part de la sacrosanta unitat cafetera.

El puzzle germànic de 1815

 

Finalment i inevitable (i amb això no els faig cap spoiler) la unitat alemanya es va fer realitat l'any 1871 però, és clar, tal cosa no va passar de cop i volta, sinó que hi hagueren uns quants estadis intermedis.

El que ens planteja la senyora Perry aquí, sempre tan didàctica ella, és un d'aquests moments intermedis. Estem a l'any 1859, com en el llibre anterior de la sèrie Monk. En un dels estats de la Confederàció Germànica sorgida del Congrés de Viena, diguem que el número quaranta dels trenta-nou que hi havia en realitat, l'opinió està molt dividida entre si convé més integrar-se en una hipotètica i futura unificació o mantenir-se com estat sobirà independent.

Cosa no gens estranya, la divisió d'opinions que realment compta no és la que hi pugui haver entre els ciutadans del petit Felzburg (que així és diu l'estat en qüestió) sinó entre els polítics i oligarques de torn en funció del que realment importa per molt que es vulgui disfressar de patriotisme: el puto interès. El puto interès de qui guanya poder, de qui en perd, de qui guanya terres, de qui les perd, de qui es dedica al negoci de les armes i ja li aniria bé que es muntés una guerra per aquesta divisió d'interessos contraposats, etc.

Aquesta vegada Monk, l'amnèsic detectiu protagonista de la sèrie, es manté en un discret segon pla. Qui destaca més és l'advocat Sir Oliver Rathbone, de la mà del qual (és a dir, de la mà de la senyora Perry disfressada de Sir Oliver Rathbone) coneixerem encara una mica més el funcionament del sistema judicial de l'època victoriana. A propòsit d'això: no sé si el sistema judicial victorià podia considerar-se modèlic en referència als del seu temps, però si és així, causa terror pensar com devia ser la justícia en altres països. Es clar que no és que ara, segons on, s'hagi millorat gaire.

Llibre aprofitable? Sí, i a més s'aprenen coses prou interesants.

Moda 1859. Com seien a les cadires???