Sèrie
Ripley nº 2
Títol
original: Ripley Under Ground
Autor:
Patricia Highsmith
Editorial:
Anagrama
Any primera edició original: 1970
Any primera edició original: 1970
Igual que
em va passar amb la novel·la anterior i primera de la sèrie (The
Talented Mr Ripley) d'aquesta tampoc en puc parlar pràcticament gens
ja que, per poc que en digués, el risc de descobrir coses de la
trama a qui no hagi llegit el llibre és enorme; per tant ja em
perdonaran si em dedico a perdre'm en vaguetats.
Insisteixo
en que Ripley m'agrada i crec que només sóc un de tants fans d'un
gran club. A la novel·la anterior no em quedava clar si Ripley era
un punt innocentot, un punt psicòtic o tot plegat. Doncs bé, la
segona novel·la no m'ha servit per a aclarir-ho gaire.
Sí que
sembla que d'un llibre a l'altre el nostre Tom ha madurat -segons la
senyora Highsmith han passat sis anys entre tots dos episodis- però
tot i així, encara que més madur, el toc innocentot i el toc
psicòtic hi segueixen essent presents. És clar que d'una altra
banda, en certa manera, Tom fa el que fa perquè les circumstancies
l'hi porten, no perquè li agradi, i és que la vida pot ser
irritantment complicada. Sí, ja sé que no s'està entenent res del
que estic dient, però ser més explícit significaria explicar la
història i si vostè, que no ha llegit el llibre, té intenció de
llegir-lo, això no li agradaria gens, oi que no?
Bé,
doncs vist que no puc arriscar-me a descobrir aspectes argumentals
m'ocuparé d'una altra cosa: els meus problemes cronològics amb
aquesta novel·la de Tom Ripley i per extensió lògica també amb
l'anterior.
La
senyora Highsmith va publicar la novel·la anterior l'any 1955, així
que jo vaig suposar, ara veig que amb franca alegria, que l'acció se
situava també l'any 1955 com a molt tard. A l'episodi anterior Tom
Ripley tenia vint-i-cinc anys, i en aquest episodi la senyora
Highsmith ens diu que en té trenta-un i que han passat sis anys.
Fins aquí perfecte, tot quadra.
Però
aquesta bonica harmonia cronològica comença a desfer-se quan a
començament d'aquest segon episodi la senyora Highsmith ens diu que
Tom es posa un disc dels Beatles. Impossible. És a dir, impossible
si la història anterior passava l'any 1955. Cinquanta-cinc més sis
són seixanta-un: els Beatles encara trigarien un o dos anys més a
ser prou famosos com per a que Tom Ripley tingués un disc seu.
La cosa
empitjora notablement quan Tom, en un viatge que fa a Londres, veu en
una estació de metro una imatge de la pel·lícula “Romeo &
Juliet” de Franco Zefirelli; justament la imatge que hi ha a
continuació:
El cas és
que aquesta pel·lícula es va estrenar el mes d'octubre de 1968. I,
sigui dit de passada, en aquell moment els Beatles sí que eren més
que famosos.
Encara
més: Tom llegeix un titular en un diari que diu que “Onassis tem
que li robin a Jacky”. La història entre Aristotelis Socrates
Onassis i Jacqueline Bouvier Kennedy Onassis no va començar fins
l'any 1968 i es va allargar fins el 1975.
Daily News 18 octubre 1968 |
I més:
Tom esmenta la dictadura dels coronels a Grècia. El coronel Georgios
Papadópulos va fer el seu desagradable cop d'estat l'abril de 1967,
i no el van fer fora fins el 1974.
Els coronels grecs |
Finalment
la senyora Highsmith ens dona el cop de gràcia definitiu quan ens
diu que un dels fets d'aquesta història de Tom Ripley passa el
“dissabte 26 d'octubre”. L'any 1968 el dia 26 d'octubre va caure
en dissabte.
En
conclusió: tot apunta a que aquesta novel·la passa l'any 1968, la
qual cosa vol dir que l'anterior, The Talented Mr Ripley, encara que
va ser publicada l'any 1955 necessàriament ha de transcórrer l'any
1962, és a dir, que la senyora Highsmith hauria situat l'acció set
anys en el futur (per què??). O això o és que a la sra Highsmith
tant se li'n donava la cronologia i quan va situar la segona novel·la
l'importava bastant un rave quan passava la primera.
Ah, i
posats a fer, de tot això també podem deduir que si Tom Ripley
l'any 1968 tenia trenta-un anys, era l'any 1962 quan en tenia
vint-i-cinc. És a dir, que l'any 1955 de fet en tenia divuit i que,
com a elegant corol·lari, va néixer l'any 1937.
Els ha
agradat? Els ha semblat prou distret tot això? Doncs apa, ja tenen
tema per a avorrir als convidats de la propera festa a la que hi assisteixin.
Ah, me
n'oblidava: sí, és un llibre aprofitable.
The Beatles - "Àlbum Blanc" (1968) |
Edició original de 1970 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada