Títol
original: A spy among friends
Autor:
Ben Macintyre
Editorial: Crítica
Any primera edició original: 2014
Editorial: Crítica
Any primera edició original: 2014
Aquesta
és la història del senyor Harold Adrian Russell
Philby, que es feia dir "Kim" Philby en honor de Kim de
l'Índia, el personatge de ficció de Rudyard Kipling.
Bé, de fet no és
només la història de Kim Philby. També és la història del
naixement dels Serveis Secrets moderns, en el context de la Segona
Guerra Mundial; de l'inacabable joc del gat i la rata durant la
Guerra freda; de la hipocresia i la manca d'escrúpols generalitzats;
del "tot per la pàtria però no precisament la pàtria que tu
et penses"...
El senyor Philby era
allò que se'n diu un noi "de casa bona", amb un pare
imperial, fred i distant, una escolaritat hiperclassista, elitista i
terriblement deshumanitzada i deshumanitzadora, i un entorn general
on estava meridianament clar que hi havia dues menes de persones, que
a més eren imbarrejables: els dirigents, és a dir els que eren
pròpiament persones, menys del deu per cent; i els altres.
Conseqüència: el
senyor Philby, agent dels Serveis Secrets britànics, es va fer agent
encobert de la Unió Soviètica tan aviat com li va ser possible com
a reacció contra les injustes estructures socials que li eren
pròpies per naixement, i que detestava. Philby no va ser l'únic que
va reaccionar així durant el convuls Segle XX, és clar, però sí
que es va convertir en el cas potser més notori.
Kim Philby l'any 1955 |
Li va prendre el pèl
a tohom, excepte als russos. Es notablement curiós: durant la major
part del temps els del costat occidental van estar convençuts que no
hi havia ningú que fos més fidel que Philby, mentre que d'altra
banda els russos no acabaven d'estar segurs de si se'n podien refiar
o no. I la veritat és que el senyor Philby sempre va ser devastador
per als Serveis Secrets propis, mentre que treballava com un dels més
productius i útils agents que hagi tingut mai el KGB ...fins i tot
en els temps en què encara no es deia KGB.
Segell soviètic en honor de Philby |
Aquest llibre parla de
tot això i més. Per exemple, també parla de valors i de "prioritat
de valors". Què és un 'valor'? Què no ho és? Qui te dret a
dir que tu tens la veritat i no la tinc jo? Què és superior a què?
Què és execrable? ¿Com és possible que amb el funcionament dels
Serveis Secrets occidentals a l'època de Philby (la CIA dels Estats
Units i els MI5 i MI6 britànics) el KGB soviètic no els guanyés la
partida durant la guerra freda?
Ens trobem davant d'un
llibre interessant i il·lustratiu, que fins i tot ens fa pensar en
la inestabilitat dels valors ètics humans i que en més d'un cop ens
pot deixar un punt terroritzats si ens preguntem "en mans de qui
hem arribat a estar"... i en mans de qui seguim estant.
************************
Phylby declara a la premsa que no és agent soviètic.
La premsa se'l va creure. El govern, també. Increïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada