LA MUERTE DE DEXTER

Sèrie Dexter - 8

Títol original: Dexter is dead
Autor: Jeff Lindsay

Editorial: Umbriel
Any primera edició original: 2015

De fet aquest no és un nou llibre de la sèrie Dexter; és la segona part del llibre anterior i també és el final de la sèrie.

Han passat onze anys des de que Jeff Lindsay va publicar la primera novel·la del personatge, fins a aquesta darrera. Llàstima, ens haviem habituat al bo de Dexter. Bé, això de "bo" és un dir, depèn dels criteris ètics de cadascú... o de si hom té criteris ètics o no.

Dexter diu que ell no és capaç de experimentar sentiments -la qual cosa jo diria que no és ben bé exacta- però el que sembla clar és que sí que té criteris ètics. S'ho passa molt bé assassinant gent de maneres francament sàdiques, és veritat, però això en tot cas seria immoral des del punt de vista de l'espectador (cas que n'hi hagués), no des del punt de vista del propi Dexter. I pel que fa a l'ètica, no hi ha dubte que Dexter aplica estrictes criteris ètics: no es carrega a 'qualsevol' i 'perquè sí', sinó que escull molt bé els seus 'companys de jocs' (segons la seva pròpia expressió, ja que per a ell, és clar, no són víctimes) i ho fa per raons perfectament establertes; és més, si el possible 'company de jocs' no compleix els requisits pertinents Dexter es reprimeix, per moltes ganes que tingui (i solen ser realment 'moltes') de reduir-lo a trossets fins a deixar-lo fet un puzzle irreconstruïble.

Michael C. Hall, el Dexter de la sèrie de TV

Al segment de població que sí que creu que té criteris morals i ètics (totes dues coses) Dexter li llença a la cara una contradicció flagrant: a l'abominació que aquest segment de població manifesta cap a la pena de mort o a qualsevol forma de violència extrema, se li contraposen les irreprimibles ganes d'aplaudir quan Dexter fa passar a 'millor vida' a cadascuna de les seves víctimes (o 'companys de jocs'); i fins i tot diria que uns quants membres d'aquest col·lectiu benpensant encara aplaudeix més com més sàdics són els procediments que empra Dexter en les seves sempre ben preparades 'sales de jugar'.

Per a d'altres segments de ploblació, com per exemple l'ultradreta dels Estats Units (desenes de milions d'individus, tot el Partit Republicà i la major part del Demòcrata), els partidaris de la pena de mort a tot el món, siguin del color ideològic que siguin, o l'executiva i tota la militància en ple de l'Associació Nacional del Rifle i altres col·lectius similars arreu del planeta, per a tots aquests, dic, Dexter és una mena d'icona del que ha de ser una situació ideal: la llibertat de 'fer justícia' contra els indesitjables (fins i tot els de pensament, no només els d'acció), sense que les lleis establertes i la justícia institucional hi posi obstacles idiotes constantment. Sense anar més lluny aquesta és la 'filosofia' de base de l'abans esmentada Associació Nacional del Rifle.

El que no se'ls acut pensar a aquesta colla de personatges il·luminats és que el propi Dexter, que potser no té moral però sí ètica, els repudiaria; és més, segurament convertiria uns quants individus d'aquests col·lectius en entretinguts 'companys de joc'.

Però en fi, el cas és que no som res, com diuen les àvies (excepte les centenàries, que aquestes cada dia que passa estan més convençudes de que a elles 'no les mata ni Déu') i el fet és que Dexter també arriba al seu final.

És clar que això és el que diu l'editorial que publica el llibre, la Wikipèdia o qualsevol pàgina web que hom consulti sobre aquesta història ...però no em consta que el senyor Jeff Lindsay ho hagi dit. Ni tampoc em consta que el propi Dexter ho tingui molt clar...

Llibre aprofitable? Si us plau, quines coses de preguntar.

Portada de l'edició original