dissabte, 17 d’octubre de 2015

EL CUC DE SEDA

Sèrie Cormoran Strike nº 2

Títol original: The Silkworm
Títol versió en castellà: El gusano de seda
Autor (alias): Robert Galbraith
Autor (nom real): J.K. Rowling
Editorial versió en català: Proa
Editorial versió en castellà: Salamandra
Any primera edició original: 2014
Any primera edició de les traduccions: 2015

És cert que les comparacions són odioses, i no només això, també són tramposes, però de tota manera no ho puc evitar: Robert Galbraith no és J.K. Rowling; probablement ni ho pretén, però sigui com sigui, no ho és.

Que la senyora Rowling era capaç d'escriure altres coses a més de les històries de Harry Potter va quedar més que demostrat amb "The casual vacancy" ("Una vacant imprevista"). "The casual vacancy" té autèntic nivell, igual que les inefables aventures del també inefable Harry. Però els casos de Cormoran Strike -en opinió personal meva i per tant subjectiva, és clar- no passen de ser un entreteniment per a l'hora del te i les pastetes.

En aquesta ocasió Cormoran (o Cameron, com s'entesten en dir-li tots aquells que no poden entendre que 'Cormoran' sigui un nom) ha de descobrir qui és responsable de l'assassinat d'un escriptor diem-ne "alternatiu". La trama passa bé, però ja està, sense més pretensions. Reconec que jo no seria capaç d'escriure una cosa així, però justament per això ja ni ho provo; la senyora Rowling, en canvi, es capaç de molt més.

Els que sí que són bastant més meritoris són els personatges. Cormoran Strike, el detectiu, i Robin, la secretària, generen simpatia. Són allò que se'n diu "entranyables" -expressió que odio mortalment-. Per cert que això de 'Cormoran i Robin' sona una mica a 'Batman i Robin' i no els diré jo que no hi hagi una certa relació, això sí, amb els 'Batman i Robin' de la irònica sèrie de televisió dels anys seixanta, no pas amb els de les versions en còmic anteriors o les versions cinematogràfiques posteriors.

Pel que fa als altres personatges, els del món editorial, suposo que la senyora Rowling haurà aclarit als seus propis editors que qualsevol semblança amb ells és pura coincidència, perquè la veritat és que semblen producte d'una contundent venjança de la bona senyora contra algú relacionat amb el món del llibre que li hagués fet alguna molt mala jugada. Són personatges que van des de la mesquinesa al patetisme, passant per la superficialitat personal més lamentable. Això sí, totes aquestes característiques estan molt ben reflectides en la novel·la.

Llibre aprofitable, doncs? Sí, perquè és entretingut. Però no és imprescindible.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada