LA ANTITRANSICIÓN

Títol original: La Antitransición. La derecha neofranquista y el saqueo de España.

Autor: Ramón Cotarelo & José Manuel Roca

Editorial: Tirant Humanidades

Any primera edició: 2015

En aquest treball el senyor Cotarelo i el senyor Roca exposen el que des del seu punt de vista han estat els darrers quatre anys (2011-2015) de delinqüència governamental del Partido Popular, així com les seves conseqüències.

Abans de continuar vull recordar que aquest blog ni és ni ha tingut mai cap intenció de ser neutral ni objectiu. Excuso dir que els senyors Cotarelo i Roca tampoc han pretès mai presentar-se com a exemple de neutralitat i objectivitat. Tot i així, tant els senyors Cotarelo i Roca com -falsa modèstia apart- aquest blog, són i seran sempre infinitament més honestos que la repugnant i miserable colla de delinqüents que han estat saquejant tant moralment com econòmicament l'Estat Espanyol durant els darrers quatre anys. Així que ja ho saben, si busquen vostès entre aquestes línies una valoració embolcallada en la puresa virginal d'allò que se situa sempre per sobre del bé i del mal, perden el temps; no trobaran tal cosa. I és que vostès saben tan bé com jo que "tal cosa" no existeix, per molt que reputats col·lectius com per exemple Unió Democràtica de Catalunya o les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), s'entossudeixin en insistir que ells són els sagrats dipositaris de l'objectivitat ideològica virginal. Mentida podrida. I el pitjor és que s'ho creuen. Bé, Duran i Lleida no; ell ja sap que és el paradigma de l'engany i la falsedat.

Però no perdem el fil. La primera part del llibre està dedicada a explicar què s'entén per "nació", és a dir, que no hi ha cap acord universal sobre què vol dir "nació", cosa que és aprofitada per les dretes de tot arreu i de tota la vida per a apropiar-se del terme (de la mateixa manera que l'església catòlica s'ha apropiat amb total impunitat de la Mesquita de Córdoba per 60 € miserables euros) i embolcallar-s'hi per a saquejar tant com es pugui la suposada "nació", cosa que vol dir saquejar els suposats "nacionals"; ah, per descomptat que a les dretes de tot arreu i de tota la vida els importen un rave tant la "nació" com els "nacionals", per descomptat, ja que allò que els importa de veritat és el saqueig, que és per a elles l'autèntic concepte sagrat.

A continuació els autors ja concreten una mica més, i sense haver resolt l'enigma de què és una nació (tampoc resolen el de la Santíssima Trinitat) es pregunten: "Espanya o Espanyes?". Dit d'una altra manera: a la Península Ibèrica, tret de Portugal, Andorra i Gibraltar, a sobre de que mai s'ha tingut clar què és una "nació", tampoc s'ha sabut mai si d'aquesta estranya cosa n'hi havia una o més d'una; recordem que el que en un principi era "Carolus III Dei Gratia Hispaniarum Rex" -que traduït vol dir Carlos III Rei de les Espanyes per la Gràcia de Déu- en un moment donat va quedat reconvertit en "Francisco Franco Una, Grande y Libre Por la Gracia de Dios".

Carolus III, Hispaniarum Rex

El capítol tres va de com aquesta suposada nació, que ni tan sols sap si és una o més, cau en mans de l'església catòlica, ja en temps remots, i en ella (o elles) s'hi estableix una hierocràcia o "govern de la casta sacerdotal". La tal casta sacerdotal, també des dels primers moments, està íntimament lligada a la casta econòmico-política dominant (la que acabarà essent coneguda com "les dretes") i aquest bonic conjunt que formen és el que es coneix com a "nacionalcatolicisme". Heu de saber, nens i nenes de la sala, que el "nacionalcatolicisme" és anterior a Franco (no el va inventar ell, contràriament al que creu molta gent), i ha continuat existint fresc com una rosa per secula seculorum, amén. Com a exemple recent d'això tenim aquesta tendència obsessiva que té el ministre de l'Interior de la dreta cavernícola espanyola actual a condecorar a la Mare de Déu, o bé les invocacions de la ministra de Treball a la condecorada verge per a que li resolgui el problema de l'atur, o bé la ja anteriorment esmentada operació immobiliària de l'esglèsia catòlica apropiant-se amb tota tranquil·litat d'un enorme patrimoni universal per 60 € de no res.

I a partir d'aquí, en els tres capítols restants, se'ns explica com les dretes espanyoles de tota la vida s'han quedat immobilitzades en l'obscurantisme; el salvatgisme catòlic; la barroeria; la defensa sanguinària de la pròpia casta al preu que fos; l'extermini, si cal, dels nacionals (recordem que Franco va dir que salvaria Espanya afusellant, si calgués, la meitat dels espanyols); l'expoli de tot el que fos expoliable (amb l'expertíssim assessorament de l'església catòlica); i la corrupció de tot el que fos corruptible, que segons les pròpies dretes és, literalment, "tot".

El corol·lari de tot això, i del llibre, és que a Espanya (o les Espanyes) durant els darrers quatre anys (2011-2015) les esències de la delinqüència de la dreta nacionalcatòlica s'han concentrat com mai abans en el partit insultantment autoanomenat "Popular", i especialment en els personatges instal·lats en el seu govern "i barris perifèrics".

En definitiva, tot el que de bo va (hipotèticament) construir la Transició Democràtica de finals del segle XX, ha quedat arrasat i pulveritzat pels delinqüents que han ocupat el govern durant el periode 2011-2015. És el que es diu l'Antitransició, concepte que dóna títol al llibre.

Doncs això és el que trobaran vostès en aquest llibre, que sí, és aprofitable. Per cert, em temo que cas que els interessi llegir-lo hauran de recórrer a la versió digital perquè sembla ser que l'edició en paper és difícil d'aconseguir... com passava a Itàlia amb determinats llibres a l'època de Berlusconi.

I abans d'acabar, la pregunta: ¿com és que aquests delinqüents van obtenir en el seu dia majoria absoluta, si resulta que en una etapa anterior ja havia quedat al descobert quin era el seu "estil"? No res no començarà a canviar fins que no es trobi resposta a aquesta pregunta.

Paco Pantanos, Una Grande y Libre