John Irving nº3
Títol original: The 158-Pound Marriage
Autor: John Irving
Editorial: Anagrama
Any primera edició original: 1974
Tercer
llibre de John Irving. Tal com diu el títol de la traducció, tracta
sobre dues parelles que, sí, efectivament, fan intercanvi
eròtico-festiu, és a dir, ells van a casa de l'altre (elles no es
mouen de casa), estan amb la parella de l'altre i finalment tornen a
la casa pròpia, tot això amb una certa regularitat en el temps, i
sempre pretenent que la cosa és d'allò més natural i "no
passa res".
Els
explicaré la meva experiència, purament subjectiva és clar, amb la
lectura d'aquest llibre: durant gairebé tota la història no he
sabut veure quin interès podia tenir el senyor Irving en
explicar-la. Una modalitat d'intercanvi de parelles, d'acord; però,
i què? Enmig de tot això, un entorn paral·lel de lluita lliure
universitària americana que, com que a sobre jo tampoc sóc americà
ni m'interessa la lluita lliure, tampoc li he vist la gràcia per
enlloc. I Viena; amb John Irving sempre surt Viena en un moment o
altre.
Al final
del llibre s'entén per què el senyor Irving explica aquesta
història. Però repeteixo, al final-final, eh? Francament, a
aquestes alçades potser que no calia.
Si
normalment el senyor Irving, mitjançant els seus llibres, comparteix
amb els lectors una certa genial excentricitat amanida amb forts (i
traïdors) cops emocionals, tot això preferentment situat en algun
moment o altre a Viena i amb pinzellades de lluita lliure de diversos
calibres, aquest cop em fa la impressió (subjectiva, és clar) que
aquí el que ha compartit és, i perdonin l'expressió, una palla
mental. No sabria què més dir.
Llibre
aprofitable? Segurament deu ser aprofitable per a alguna cosa, pero
no sabria dir-los per a quina.
Post
Scriptum primer:
El
"158-Pound" del títol original fa referència a una
categoria de la lluita lliure.
Post
Scriptum segon:
A la
contraportada de l'edició d'Anagrama algú ha escrit: "Un libro
amenísimo, pues, Doble Pareja, con ingredientes eróticos de
notable eficacia, en cuya lectura, incluso en los momentos más
trágicos o sórdidos, no cesan las carcajadas."
Doncs bé,
qui ha escrit això, no només mostra un lamentable dèficit de
comprensió de qualsevol cosa sino que a més és analfabet del tot.
O això, o és que ha llegit un altre llibre amb la tapa d'aquest.
Exemplar original de 1974 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada