LOS CÁTAROS

Títol original: The Perfect Heresy
Autor: Stephen O'Shea
Editorial: Zeta (Ediciones B)
Any primera edició original: 2000
Any primera edició per Zeta: 2010

No és fins al final del llibre que l'autor explica que les llegendes que han arribat fins avui sobre els càtars o “heretges albigesos” no són en absolut històries d'origen antiquíssim, sinó que de fet es basen en unes coloristes invencions que es va dedicar a fer un senyor que es deia Napoléon Peyrat que va viure fa quatre dies com aquell que diu, entre 1809 i 1881, és a dir gairebé contemporàniament a l'altre Napoléon, el de tota la vida, el Bonaparte. Un parell de segles després del naixement de Peyrat, un tal Dan Brown va agafar prestades algunes de les seves llegendes prefabricades, les va barrejar amb altres pintorescos ingredients literaris i, voilà!, es va inventar una cosa que va anomenar “El Codi Da Vinci”.

Francament no calia que el senyor Peyrat s'inventés “llegendes” sobre els càtars; la història real ja és prou heròica i “llegendària” per ella mateixa. Imaginin vostès un grup de cristians que posin en dubte els poders terrenals de la jerarquia catòlica, critiquin sense manies la possessió i acumulació de bens materials, sostinguin que la dona està i ha d'estar en un pla d'igualtat respecte de l'home, admetin com a legítima la discrepància d'interpretació en matèria de religió, afirmin que l'infern és un invent utilitzat per la jerarquia catòlica -com altres invents de variades i creatives factures- per a tenir al personal ben espantadet i ben dominadet, etc etc...

Ara imaginin vostès que aquest grup de cristians no està emmarcat en el segle XXI, cosa que li permetria mantenir la seva línia de pensament sense gaire problemes, sino que està situat entre els segles XII i XIII, cosa que ja li complica bastant més la vida per allò de les fogueres, la Inquisició i altres detallets tan típics i distrets, propis de l'església catòlica. Doncs aquests eren els càtars.

Els Papes del moment, començant per Inocenci III, se'n van adonar que allò dels càtars, un senyors que pasturaven per un lloc aleshores tan poc turístic com el Llenguadoc, no era gens bo per a la salut ni del papat, ni del cardenalat, ni de res que estigués relacionat amb la jerarquia catòlica ni amb tenir la paella pel mànec; al cap i a la fi les paelles només tenen un mànec i les idees càtares amenaçaven greument la mà que controlava aquest mànec des de feia més d'un mil·leni; fins aquí podiem arribar.

La història dels càtars ve a ser la història eternament repetida dels troglodites que es carreguen de la manera més salvatge a aquells dels seus que en un moment donat cometen l'enorme imprudència d'aixecar el cap i dir una cosa així com “vols dir que les coses no haurien de ser d'una altra manera?”; és la història del salvatgisme en estat pur de la jerarquia catòlica; és la història de la intolerància més irracional i més pura i dura.

Llibre aprofitable per a informar-se d'uns fets i d'una època que estaria bé no oblidar. Per cert, sabien vostès que la Inquisició va ser inventada l'any 1184 justament per a exterminar els càtars? I que encara que els càtars van ser eliminats en no més de cent anys, la inquisició va perdurar fins l'any 1965, en què Pau VI li va canviar el nom pel de “Congregació per a la Doctrina de la Fe”? Doncs això.