dilluns, 30 de juliol del 2012

EL ABUELO QUE SALTÓ POR LA VENTANA Y SE LARGÓ

Títol original: Hundraåringen som klev ut genom fönstret och försvann
Autor:
 Jonas Jonasson
Editorial: Salamandra
Any primera edició original: 2009
Any primera edició a Salamandra: 2012



Gràcies al senyor Jonasson el públic en general ha pogut descobrir que la novel·la sueca contemporània no viu només de recargolades trames conspiratòries; és a dir, que hi ha vida (literària sueca) més enllà de la neuròtica rematada de Lisbeth Salander (trilogia de Stieg Larsson) o de l'assassinat infinitament recurrent d'Olof Palme (trilogia de Leif GW Persson) o del malaguanyat (no t'ho perdonaré mai, Henning Mankell) inspector Wallander.

Allan Karlsson, el protagonista creat per Jonasson, no conspirava; durant la seva llarguíssima vida -que no ha acabat- simplement "passava per allà" i, mira tu, de cop i volta canviava el curs de la Història. Franco, Truman, Stalin, Chiang Kai-shek i esposa, Mao Tse-tung i esposa, Lyndon Johnson i d'altres, encara es pregunten -des del més enllà, és clar- què carai va passar...

Juntament amb Allan Karlsson, el senyor Jonasson ens presenta altres més que peculiars personatges -no tan històrics com els esmentats abans- que fan que hom es pregunti com és possible que amb gent com aquesta encara continuï existint una societat mínimament estructurada. O potser els estructurats són aquests personatges i no pas la societat. Sí, crec que més aviat és això...

El llibre és senzill i no es presta a comentaris especialment profunds, però això sí, és entretingut. I aprofitable.

2 comentaris:

  1. entretingut i poca més
    a mi m'ha decebut
    Habidevi

    ResponElimina
  2. Certament, Habidevi, coincideixo amb vostè en que el llibre no té especials pretensions, però no coincideixo amb la decepció, que naturalment li respecto.

    A mi no m'ha decebut potser perquè tampoc no hi tenia cap expectativa especial posada i d'altra banda l'autor no m'havia promès res. Les que prometen són les editorials, que per tal de vendre són capaces de dir les animalades més inversemblants tant a les contraportades com en els anuncis i corresponents actes de promoció. I a més, la majoria de les vegades sembla que qui s'inventa tals animalades ni tan sols ha llegit el llibre. Odio això.

    ResponElimina