Títol original: Mellan sommarens längtan och vinterns köld
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Booket
Any primera edició original: 2002
Per si Henning Mankell o Stieg Larsson
no ho havien deixat prou clar, el senyor Leif GW Persson ho remata:
Suècia no ha estat mai Disneylàndia precisament. O sí, si considerem
Disneylàndia tal com realment és: una gran mentida feta per a afavorir
uns també grans interessos.
La novel·la comença amb el suposat
suïcidi d'un suposat estudiant nordamericà (dels Estats Units, no de
Canadà ni de Mèxic) a Estocolm. A partir d'aquí entrem en una complicada
trama policial amb multitud de personatges, des dels patrullers de
carrer, fins els agents dels serveis secrets, passant per múltiples i
diverses oficines, càrrecs i departaments de la seguretat sueca. Un
embolic que em porta a donar-los un consell: conforme vagin llegint
apuntin en un paper el nom dels personatges i quin càrrec tenen perquè
si no ho fan corren un notable perill de perdre's.
Està clar que ni la policia ni els
serveis secrets suecs són sants de la devoció del senyor Persson. Tampoc
ho eren del senyor Larsson, curiosament. El senyor Persson ens presenta
un policia suec honest, i el qualifica de "l'únic policia suec honest".
Amb això crec que no cal dir res més. Els altres són fanàtics
d'ultradreta (uns quants), curts de gambals, arribistes, il·luminats,
perversos, pervertits (que és diferent) i tots plegats mesquins en
diferents graus.
I enmig de tot aquest maremagnum, una
figura omnipresent: el Primer Ministre. I el Primer Ministre, a qui mai
s'esmenta pel nom, és, naturalment, Olof Palme.
Sembla ser que els suecs viuen en
eternes i convulses contradiccions pel que fa a Olof Palme. Henning
Mankell ja hi fa referència a l'última (en tots els sentits) novel·la de
la sèrie Wallander. En aquesta última novel·la es fa esment de la
campanya dirigida per la dreta destinada a alimentar la idea de que Olof
Palme, socialdemòcrata, espiava per a la Unió Soviètica.
En el llibre del senyor Persson un
personatge, dirigint-se a un altre, diu una cosa així com: "Me n'alegro
de que vostè no es cregui això de que el Primer Ministre és un espia", a
la qual cosa el segon personatge respon: "No, perdoni, no m'ha entès
bé; el que jo dic és que no crec que sigui espia dels russos". Genial.
I com que es tracta d'Olof Palme, al
final del llibre l'assassinen. No estic xafant el final: és un fet
històric; ho trobaran a totes les hemeroteques. El que no diré és qui,
segons el senyor Persson, assassina al Primer Ministre. Com en el cas de
Kennedy, l'assassinat de Palme no està resolt, i també com en el cas
del president nordamericà (dels Estats Units, no de Mèxic) "l'assassí
oficial" sembla ser que no ho era.
Llibre aprofitable, però insisteixo, agafin paper i llapis i vagin fent-se una guia dels personatges que hi surten.
Amigo jordalgar, gracias por sus 200 sabrosas y sabias reseñas; puede que no llegue a leer algunos de estos libros, pero disfruto siguiendo el hilo de su análisis y de la selección de sus lecturas. Ya sabe, esperamos más, con sentido del humor, con mordacidad y perspicacia.
ResponEliminaUn gran abrazo.
Apreciado Clementcor,
ResponEliminaReaparezco con algo de retraso, ya lo sé y disculpe, pero continúo en el planeta. Muchas gracias por sus palabras. Con lectores así es imposible no seguir. Un abrazo.
Post Scriptum:
Odio el "tercer trimestre". Usted ya me entiende. Seguro.