dilluns, 21 de maig de 2012

ONU - Historia de la Corrupción

Títol original: ONU - Historia de la Corrupción
Autor:
Eric Frattini
Editorial: Atanor Ediciones
Any primera edició: 2011


Novament el senyor Frattini ens sorprèn (o no) amb històries que no se'ns havia acudit imaginar (o sí). Aquesta vegada, després de l'església catòlica i els serveis secrets de mig món, probablement els dos temes preferits de l'amic Eric, li toca ara el torn a l'ONU.

L'ONU va ser creada després de la Segona Guerra Mundial amb el lloable objectiu d'evitar que n'hi hagués una tercera. Bé... de fet, l'ONU no va ser més que un refregit de la Societat de Nacions que al seu torn va ser creada després de la Primera Guerra Mundial per a que no n'hi hagués una segona, i tots sabem quins van ser els resultats. I d'altra banda després de la Segona Guerra Mundial, si bé no hi ha hagut cap altra guerra global a l'estil clàssic de tota la vida, sí que hi va haver una Guerra Freda globalíssima que va durar ni més ni menys que cinquanta anys, aproximadament. Hauria estat un rècord Guiness si no fos per la Guerra dels Cent Anys, que en realitat en va durar cent setze.

És sabut, no cal que ens ho expliqui el senyor Frattini, que l'ONU ja va nèixer una mica malament. D'entrada, les cartes estaven repartides d'una manera escandalosament desigual; les superpotèncias tenien dret a vetar (encara el tenen ara) el que els vingués de gust, i els altres, a callar. Però és que a més -i això sí que no és tan sabut si és que ens hem de creure el que ens diu el senyor Frattini- ja els primers Secretaris Generals escombraven cap a determinades cases sense cap mena de mania.

El senyor Frattini no en salva ni un, des de Trigve Lye fins a Ban Ki-moon, passant per Dag Hammarskjöld -de qui diu que va obrir les portes de l'ONU a tots els espies de la CIA que hi van voler entrar- i per Kofi Annan -de qui diu que va estar molt ocupat provant de tapar importants escàndols interns i considerables desviacions de fons a comptes del seu propi fill-.

Pel que fa als "angelicals" Cascos Blaus, sembla ser que s'ha demostrat que, en vàries ocasions, d'angelicals no en tenien res. Tortures, violacions, i altres gràcies que se solen atribuir habitualment als exèrcits diem-ne convencionals també formen part del patrimoni històric dels Cascos Blaus. Normal, sí ens parem a pensar una mica i tenim en compte de qui estan composats els Cascos Blaus.

Capítol interessant el que fa referència a la intervenció de l'ONU a les guerres balcàniques de finals del segle XX. Mareja.

Hi ha una cosa però que m'ha deixat una mica inquiet: el senyor Frattini, en el capítol on parla de les males pràctiques de l'ONU a l'època del conflicte subsegüent a la independència del Congo (anys 60), ens remet a un "documental" que un indignat senador dels Estats Units va tenir a bé produir i en el què, segons l'autor d'aquest llibre, es demostra clarament que l'ONU va actuar d'una manera immoral. Tal com ho explica el senyor Frattini sembla com si el productor del documental deixés ben evidenciat que l'ONU es va dedicar a bombardejar hospitals de la Creu Roja. Doncs bé, ara existeix YouTube, i a YouTube es poden trobar les coses més inversemblants. Jo ho vaig provar i, fent una tasca d'investigació fílmico-arqueològica, vaig trobar el "documental" en qüestió, fabricat en aquells mateixos moments. No és un documental. És un pamflet propagandístic descarat on certament es denuncien els bombardejos d'hospitals, però de passada i enmig d'un muntatge fílmic un pèl sospitós. Les tesis de facto del suposat "documental" són: demostrar que Lumumba era un malvat sanguinari venut a la Unió Soviètica; que quan el Congo era colònia belga tots estàvem més tranquils; i que el pecat mortal de l'ONU no consistia en bombardejar hospitals sinó en no bombardejar suposats comunistes, cosa que en la mentalitat delirant del senador productor del documental equivalia a dir que l'ONU era pro-comunista. L'ONU, pro-comunista... s'ho imaginen?! 

És clar, vist això, un no té més remei que posar en quarantena altres afirmacions del senyor Frattini en aquest i altres llibres seus, sí és que es basen en "proves" com aquesta, que està presentada d'una manera com a mínim poc rigorosa.

Tot i així, moltes de les coses que s'afirmen en aquest i altres llibres del senyor Frattini són, per desgràcia, perfectament creïbles. Estaria bé que l'autor se n'adonés que no cal manipular les seves fonts d'investigació, que tal com estan ja són prou eloqüents.

Llibre aprofitable en general malgrat l'ensopegada que he descrit abans i potser alguna altra de la què no me n'he adonat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada