dilluns, 28 de febrer de 2011

UNA PARTE DEL TODO

Títol original: A fraction of the whole
Autor:
Steve Toltz
Editorial: Ediciones B
Any primera edició original: 2008


He descobert que no tinc sentit de l'humor. Cap ni un. A l'instant d'acabar el llibre m'he quedat una estona sense saber què fer ni què dir. He llegit les frases de propaganda (tipus "La crítica diu...") que l'editor ha insertat a la sobrecoberta. No m'ha quadrat res. He anat a internet. He buscat comentaris del llibre en tres idiomes (català, castellà i anglès). Tampoc no m'ha quadrat res. Gairebé indefectiblement tots els comentaris que he vist parlaven de "històrià enginyosament irònica", "còmicament divertida" -cita textual- o "esbojarradament hilarant".

En conclusió: o bé jo no tinc cap sentit de l'humor, com ja he dit abans, o bé l'índex d'analfabetisme entre els col·lectius d'editors, crítics i opinadors literaris d'aquest planeta és escandalosament alarmant.

"Una parte del todo" no fa cap gràcia. És una de les històries més terribles que hagi arribat a llegir. I és una història magnífica.

Jasper escriu la seva biografia, fins ara curta però molt intensa, des d'una presó. No sabem per què Jasper és a la presó, ho descobrim al final del llibre, però en el moment de descobrir-ho hom està ja tan estupefacte que el detall penitenciari no té cap importància.

La biografia de Jasper no es pot comprendre sense conèixer la del seu pare, la del seu oncle i, en part, la dels seus avis. Això és el llibre. Jasper és només "una part del tot".

És una història que parla de "nimietats" com l'amor pervers (entengui's 'amor' en el sentit més ampli), la potència destructora de les societats que es pretenen més civilitzades (una societat pot ser un monstre sense cap, i moltes vegades ho és), les filosofies vitals, l'absurd de les filosofies vitals, la mort (del dret i del revés), la il·lusòria independència de l'individu, la lluita inútil contra la dependència de l'individu, l'odi com a part essencial de l'amor i viceversa... és a dir, un munt de dimensions humanes fonamentals que l'autor tracta sense anestèsia i de tal manera que jo he estat completament incapaç de veure-hi el costat divertit, i molt menys hilarant. Amb molta generositat puc concedir "un cert sentit irònic", però res més.

"Una parte del todo" és un gran llibre, una història magnífica -com ja he dit abans i en la meva particular opinió, naturalment-, però no només ho és pel contingut, sinó també, i d'una manera especial, pel llenguatge, un llenguatge directe, sense cap ambigüitat, amb molta força, que atrapa, que toca la fibra. Desconec com és la versió original en anglès, però aquesta vegada la traductora, Magdalena Palmer, ha fet una feina digníssima; per una vegada aquest blog no demana el retorn de la Inquisició per al col·lectiu de traductors i agraeix sincerament a la senyora Palmer la seva feina.

Llibre aprofitable? Sí, però si us plau no el llegeixin al metro, es mereix un entorn més íntim. Ah, i si li troben la dimensió hilarant, també si us plau facin-m'ho saber. Aquesta incapacitat meva per a interpretar el sentit de l'humor m'ha deixat francament preocupat. 


1 comentari:

  1. Está usted muy productivo, de lo cual me alegro. Me interesa particularmente esta obra, su comentario llega, pues, oportunamente. Un alumno del falansterio me lo recomendó hace relativamente poco. Doble o triple interés, el libro y las personas.
    Si me permite un cruce entre blogs, no me he comprado el gato, pero hoy ha sido un día de ausencias destacadas.
    Su seguro lector.
    Un abrazo.

    ResponElimina