diumenge, 20 de febrer de 2011

EL SECRETO DE COTTISHAM

Sèrie Perry-Christmas nº 3

Títol original: A Christmas Secret
Autor:
Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2006

Tercera història de nadal (i pel que fa a servidor de vostès, última) de la senyora Perry relacionada amb personatges de la sèrie Pitt. El nadal en sí ja és prou horrible; no cal empitjorar-lo gratuïtament amb històries tontes com aquesta.

Dominic Corde -ex-cunyat de Pitt que un dia va "veure la llum" i es va fer capellà- és assignat temporalment a una parròquia d'un poble perdut de l'Anglaterra profunda com a substitut del rector titular que, suposadament, és de vacances. Dominic es planta allà amb la seva dona (més aviat "doneta"), i és ella qui comença a adonar-se que en aquella idíl·lica comunitat hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.

Primera: només començar la novel·la hom es troba amb un detall que fa pensar que aquesta història de nadal (i probablement les anteriors) no interessen en absolut ni a la pròpia autora. La data. La senyora Perry situa la narració en el mes de desembre de 1890. Impossible. Si hom repassa la cronologia de la sèrie principal -la sèrie Pitt-, tasca d'altra banda bastant àrdua, se n'adona de que aquesta història no encaixa ni amb calçador a menys que se la situï no abans de 1892. Si la pròpia autora no és capaç, d'entrada, ni de referenciar cronològicament allò que escriu és que aquí hi ha un problema. El cas és que la senyora Perry no és tonta, la seva obra -normalment molt ben documentada- ho demostra; per tant, cobra cos la sospita de que ella mateixa consideri aquestes mini-històries de nadal com un tribut que hagi de pagar a no se sap qui, i que de fet no l'importin un rave.

Segona: la "doneta" del reverend Corde és una mala imitació de l'altra "Doneta" -així, amb majúscula-, és a dir de Charlotte, l'esposa de l'inspector Pitt. La senyora Corde comparteix amb la senyora Pitt les seves inquietuts detectivesques d'estar per casa, però la separa de la senyora Pitt el fet de que la dona del policia no és tan bleda, ni de lluny.

Tercera: en la meva opinió -subjectiva, és clar- la història és inconsistent. Molt. Un poble on tot, fins i tot les inexistents gallines, és d'allò més típic; on tothom guarda les aparences però en realitat ningú no se les creu i ningú no pregunta, per si de cas; i amb un final que té com a únic objectiu acabar el llibre d'alguna manera.

Llibre aprofitable? Depèn: té vostè prou material combustible a casa com per a encendre una barbacoa? El paper crema molt bé. 



1 comentari:

  1. Mr. georgealgar, mi perspicacia salta a la vista al adivinar su identidad, aunque vuecencia -¡no!, no he descubierto su aristocrático linaje, sino que es el título que que le corresponde por haber leído las tres historias navideñas- me supere al percatarse de las inconsistencias de la autora, en la que Vd. insiste en iniciarme con no sé qué oscuros propósitos.
    Reverencias.

    ResponElimina