Autor: Stella Gibbons
Editorial: Impedimenta
Any primera edició original: 1932
Any primera edició a "Impedimenta": 2010
"Cold Comfort Farm" (títol original que per a variar no té res a veure amb el títol traduït) és un llibre que presenta vàries curiositats, entre elles, malhauradament, la de ser poc traslladable fora del context en què va ser creat.
L'autora, Stella Gibbons, odiava cordialment determinats escriptors britànics consagrats de la seva època, tals com D. H. Lawrence, Thomas Hardy, Mary Webb o, anant una mica més enrere en el temps, les pròpies germanes Brontë, així que va materialitzar la seva venjança personal contra ells escrivint "Cold Comfort Farm".
Ella mateixa escriu un pròleg en forma de carta adreçada a un dels suposats autors "exquisits", en el què "amb humilitat" li diu que mai no estarà a la seva alçada... afortunadament. De tota manera dedica el llibre a ell i als seus col·legues, i per a "fer-los més fàcil la lectura a ells i als crítics" li anuncia que ha marcat amb un, dos o tres asteriscos els paràgrafs que ella considera que són més "literaris", tal com fa la Guia Michelin amb els restaurants. Efectivament, quan el lector arriba a un d'aquests fragments precedits d'asteriscos es troba amb un redactat retorçadament barroc i imfumable, cosa que, d'altra banda, respon completament a la intenció de l'autora.
És clar que si un no està familiaritzat amb la literatura romàntica britànica de finals del segle XIX i començament del XX, es perd una considerable part de la càrrega satírica que la senyora Gibbons va bolcar en la novel·la. D'altra banda, l'acció transcorre en un context rematadament rural de l'Anglaterra profunda, de tal manera que els girs lingüístics de la zona, que també són part important de la sàtira, es perden irremissiblement en la traducció.
"Cold Comfort Farm" narra la intromissió d'una noia londinenca de casa bona en la vida paralitzadorament tradicional i absurda dels habitants d'una granja perduda en un poble deixat de la mà de déu. El llibre va ser publicat l'any 1932 però l'autora situa l'acció "en un futur immediat". Així doncs, és curiós veure com la senyora Gibbons fa referència a una "passada guerra anglo-nicaragüenca de 1946", però no fa cap referència a una possible Segona Guerra Mundial. En un altre moment la senyora Gibbons també descriu la conversa telefònica entre dos personatges del llibre i diu que el que està parlant des de Londres pot veure a la seva interlocutora a través de la pantalla de televisió, però la interlocutora no pot veure al personatge de Londres perquè parla des d'un telèfon públic de poble i, és clar, els telèfons públics de poble no tenen aquesta prestació. Aquí sí que la senyora Gibbons va tenir visió de futur amb aquesta peculiar anticipació de les videoconferències.
Llibre aprofitable? Segurament que sí, si hom està familiaritzat amb el context literari i l'entorn rural de l'Anglaterra de començament del segle XX. En cas contrari molt de l'atractiu que pot tenir aquest llibre s'esfuma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada