Autors: José Luis Caballero & David Escamilla
Editorial: L'Arca
Any primera edició: 2009
Els autors han escollit uns noranta carrers de Barcelona i de cadascun d'ells n'expliquen la localització, en fan una breu ressenya del seu orígen històric i n'expliquen el que ells en diuen "l'anècdota", és a dir algun fet curiós relacionat (de vegades molt tangencialment) amb la via en qüestió.
Opinió naturalment subjectiva: aquest ve a ser un llibre d'abast limitat, bàsicament apte per a ciutadans de Barcelona que vulguin fer una primeríssima i molt limitada introducció a la història de la ciutat. És dubtós que pugui interessar a algú que no visqui a Barcelona.
Fet no subjectiu: el llibre conté algunes inexactituds difícilment excusables, com per exemple (i no és l'únic) un peu de foto que sota la imatge d'un dibuix fet sobre rajoles que es troba en un dels carrers de la ciutat diu: "Antiga placa del carrer de Santa Anna que donava la benvinguda als vianants". La placa (que no és una placa) mostra una llegenda a la seva part superior que diu "Carrer de Santa Anna", i una altra llegenda a la part inferior que diu "Benvinguts-Bienvenidos". El bilingüisme de la segona llegenda de la no-placa ja dona una pista sobre la seva "antiguitat"; no pot ser anterior a 1976 que és quan va començar el debat-debate enervant-enervante sobre l'ús públic del català/castellà que encara arrosseguem ara... i segurament per molts anys.
Com a introducció més que lleugera sobre el tema el llibre pot ser vàlid, però si realment hom es vol il·lustrar sobre la història de Barcelona des de la perspectiva dels seus carrers hi ha dues altres fonts magnífiques i molt recomanables a les que es pot recòrrer i que encara ara són vigents malgrat que llunyanes en el temps: una, "Las calles de Barcelona", de Víctor Balaguer, editat l'any 1865 i de la que existeix una increïble edició facsímil de 1982 a càrrec de Monterrey Ediciones (Madrid); i una altra, "Barcelona Pam a Pam", d'Alexandre Cirici (que es va aprofitar vilment dels treballs dels seus estudiants universitaris per a compilar-lo), editat per Teide l'any 1971, en versió corregida d'una obra anterior de 1952.
Ya sabe vd. que soy adicto a cualquier libro que supere nuestra edad, ¿no estará sugiriendo que dispone vd. de un ejemplar de Víctor Balaguer? En tal caso, escoja una calle cualquiera; p.e., la calle Pamplona y quedamos.
ResponEliminaHe seguido su consejo de la entrada anterior, ya obra en mi poder Una parte del todo.
Afectuosos saludos de su seguro lector.
Apreciado Clementcor,
ResponEliminaNo dispongo de un ejemplar auténtico de Victor Balaguer, pero sí de la edición facsímil. De hecho no es uno, sino dos volúmenes de varios centímetros cúbicos y otros tantos kilos de peso. El señor Balaguer se lo tomó en serio, según parece. Sea como sea quedamos igualmente en la calle Pamplona. ¿Le parece bien el primer lunes laborable, por decir un día?