RIPLEY EN PELIGRO

Sèrie Ripley nº 5 i final

Títol original: Ripley under water

Autor: Patricia Highsmith

Editorial: Anagrama
Any primera edició original: 1991

Any primera edició per Anagrama: 1992

Començaré amb la nota cronològica. Un cop més es pot comprovar que en escriure els llibres de la sèrie Ripley Patricia Highsmith no experimentava una especial preocupació per la coherència cronològica entre ells. Més aviat no experimentava cap preocupació en absolut per la coherència cronològica entre ells. A més, encara que com és habitual en ella, l'autora novament ens hagi deixat pistes que ens podrien orientar sobre l'any en que transcorre la història, aquesta vegada tals pistes són francament confuses i en alguns casos directament inconsistents.

De tota manera no m'he rendit i he provat de datar aquest cinquè episodi de Ripley basant-me en les següents referències que s'hi troben: la senyora Higsmith esmenta que Tom Ripley disposa d'un aparell de video (el sistema Betamax és de 1976); que algú fa servir un processador informàtic de textos (ja existents a la dècada dels 70); que Tom Ripley disposa de Compact Discs (popularitzats l'any 1983); o que l'esposa de Ripley, Heloise, ronda els 30 anys (segons els llibres precedents li correspondria fer els 30 l'any 1982).

Per tant, em permeto concloure amb una certa alegria que la història de "Ripley under water" transcorre presumiblement l'any 1983, que Ripley té 45 anys, Heloise en té 31 (o això, o Ripley es queda sense CD's) i que el cadàver protagonista ja té una antiguitat de 15 anys (vegeu "La máscara de Ripley" o, en v. o. , "Ripley under ground, segon llibre de la sèrie). I per què aquesta mania meva de la concreció cronològica? es preguntaran uns quants de vostès. Doncs per això, perquè és una mania; no cal donar-hi més voltes.

I ara el comentari del llibre. Mirin, decididament quan jo sigui gran vull ser Tom Ripley. No "com" Tom Ripley: vull ser ell, directament. Casa seva és indescriptible; la majordoma, madame Annette, és una joia única; la relació de Ripley amb la seva esposa és ideal: són molt bons amics i no s'interfereixen en absolut; que la principal ocupació de Ripley sigui la jardineria recreativa, cosa que a més el relaxa plenament (sense que li calgui, perquè pràcticament no coneix l'estress) mou a l'enveja més reconcentrada; que les seves aficions artístiques ocupin el seu temps lliure (entre jardineria recreativa i jardineria recreativa) és el non va plus; i així vagin sumant...

En aquest cinquè i darrer episodi Ripley, com no podia ser d'una altra manera, torna a contribuir a l'aparició de nous cadàvers; però, jo insisteixo, no perquè ell vulgui, sinó perquè no té més remei. Insisteixo també en que no considero que Ripley sigui un psicòpata; només és algú que aspira a una certa tranquil·litat vital i a qui fastigueja enormement que el destorbin. Normal. A vostès tampoc els agradaria que els destorbessin la seva tranquil·litat vital, oi? Doncs això.

I no, no em diguin que vostès no matarien una mosca, perquè ja n'han matat unes quantes de mosques. I si no han matat a cap veï no ha estat per manca de ganes. Així que admetin que no són tan diferents de Ripley.

Es podria dir que "Ripley en peligro" a més de ser la darrera història de la sèrie, 'tanca el cercle'. Efectivament, el llibre remet directament al primer i segon episodis de la sèrie i ho fa d'una manera molt elegant, com el propi Ripley. La veritat és que un cop acabat aquest cinquè volum fa una mica de ganes de tornar a començar el primer i hom comprèn que no hi ha necessitat de que hi hagi un sisè volum; així ja està bé. Molt ben acabat.

Llibre aprofitable, amb un protagonista inigualable. Qui fos Ripley...

Coberta primera edició original 1991