Títol
original: Fire and Fury
Autor:
Michael Wolff
Editorial:
Península
Any primera edició original: 2018
Any primera edició original: 2018
El "foc
i fúria" del títol estan extrets d'una de les "brillants"
frases de Donald Trump, dedicada, en aquesta ocasió, a un altre Gran
Home de la Història de la Humanitat: Kim Jon-Un, un indescriptible
animal impossible de repetir; com el propi Trump.
La frase
venia a dir que si Corea del Nord seguia amenaçant els Estats Units
amb el seu desplegament nuclear la resposta seria d'un foc i una
fúria que el Món mai no hauria vist abans. Com poden comprovar,
molt diplomàtic tot plegat; de l'estil de "jo la tinc més
grossa, més llarga i m'arriba més lluny, ¡¿què passa?!".
“Foc i
Fúria” és un llibre escrit per Michael Wolff, periodista, amb la
lloable intenció d'intentar explicar com funciona la presidència
dels Estats Units -i per tant també el govern i altres variades
instàncies- des que ha estat ocupada per un individu de qui el
millor que es pot dir és que no arriba ni a l'alçada d'una diarrea
putrefacta.
Trump (és
del tot fora de lloc referir-se a ell com a “senyor” Trump) és
un individu arrogant, prepotent, ignorant, abusador, maleducat,
ofensiu... i altres meravelles semblants, en un grau tan superlatiu
que és difícil de creure i impossible de concebre. De fet, tot el
que explica aquest llibre és gairebé impossible de concebre, però
només 'gairebé'.
D'entrada,
Trump es va presentar a les elecccions presidencials com a joc. No
s'ho creia ni ell que guanyaria; tampoc s'ho creien ni els que li van
organitzar la campanya ni la seva pròpia família. Diu Wolff que
quan Melania -dona de Trump i mare del futur (o ja present?) psicòtic
Barron- va saber que efectivament l'impresentable del seu marit havia
guanyat les eleccions va arrencar a plorar inconsolablement i no es
va aturar en dies.
I a
partir d'aquí Trump i la seva cort van ocupar la Casa Blanca.
Llegeixi's “cort” en el seu doble sentit de 'comitiva que viu al
voltant del sobirà' i de 'conjunt de porcs'; igualment llegeixi's
“ocupar” en el sentit de 'prendre possessió il·legítima d'un
lloc'.
Wolff ens
explica que la màxima preocupació de la cort de Trump és que el
subjecte és com un nen malcriat de dos anys, totalment imprevisible
en tot, especialment pel què fa a les seves rebequeries i a les
conseqüències d'aquestes mateixes rebequeries. A més, no tolera no
ser sempre (i 'sempre' vol sir 'Sempre') el protagonista
d'absolutament tot i no entén, ni tampoc tolera, que pugui haver
algú que no l'admiri o que li trobi pegues. Si ell no en té de
pegues! Són tots els altres!
La segona
preocupació de la cort de Trump, encara que ja a molta distància de
la primera, és la pròpia cort de Trump. Veuran, segons explica
Wolff, els cortesans de la Casa Blanca, començant per Ivanka, la
fillíssima de Trump, i Jared, el gendríssim, estan repartits en
bandols que no es poden ni veure els uns als altres i que destinen
gran part del seu temps i energies a desbancar els contraris; els
contraris són els d'un altre bàndol de la Casa Blanca, no el Partit
Demòcrata que és el que figura que està a l'oposició. És clar
que qualsevol pla o qualsevol previsió que faci qualsevol bàndol de
la cort per a desbancar algú de l'altre bàndol és absolutament
irrellevant davant del fet de que quan a Trump li agafa un atac
d'exhibir que té collons, cosa bastant freqüent, fa fora
fulminantment algú pel bonic sistema de publicar-ho a twitter i
tohom es queda paralitzat de pur desconcert.
A hores
d'ara ningú ha gosat encara dir-li a Trump que no cal que faci
exhibicions de collons, ja que tothom sap que en té o que
anatòmicament és molt probable que en tingui. És clar que en un,
diem-ne, país, com els Estats Units, on una quantitat suficient de
població ha votat a una aberració mamífera com és l'individu de
qui estem parlant, justament "perquè té collons",
pretendre que s'entengui que per a governar podrien ser més útils
les neurones, potser és demanar massa.
A més,
"neurones" és una paraula massa llarga, amb tres síl·labes
i molt rara; en canvi, "collons" és una paraula més curta
que tothom entén. Siguem realistes, estem parlant del poble dels
Estats Units, "They, the People".
Llibre
aprofitable però inquietant, perquè confirma la sospita de que en
un moment donat tot un planeta se'n pot anar a la merda per culpa
d'un únic imbècil.
*********************
GALERIA DE NOTABLES
Barron Trump, a l'esquerra.
El futur (o ja present) psicòtic.
Amb la cara, paga.
El gendríssim i la fillíssima.
Steve Bannon, el gran manipulador de la Casa Blanca
i gran enemic del gendríssim i la fillíssima.
Bannon ja no hi és a la Casa Blanca.
El gendríssim i la fillíssima, sí.
Portada de l'edició original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada