Títol
original: Two years before the mast
Autor:
Richard Henry Dana jr
Editorial:
Alba Editorial
Any primera edició original:
1840
Any
edició per Alba: 2017
L'estiu
de 1834, amb 19 anys d'edat acabats de fer, Richard Henry Dana surt
del port de Boston a bord d'un vaixell mercant en què s'ha enrolat
com a mariner ras. No és que tingués cap necessitat de fer-ho per a
poder viure, ja que la seva família, sense estar en una situació
econòmicament privilegiada, tampoc es trobava a la ruïna, ni molt
menys. Dana patia una afecció a la vista com a conseqüència d'un
xarampió i, segons ell, un bon motiu per a embarcar-se era que així
deixava els estudis durant una temporada i per tant deixava de forçar
la vista, cosa que li convenia molt. S'ha de reconèixer que l'excusa
era francament creativa. També va esmentar com a “possibles”
motius, així com de passada, la passió per l'aventura, la
curiositat per a saber com era la vida de mariner en un vaixell o “la
necessitat d'escapar de la depriment situació d'inactivitat i
dependència de casa meva” (sic). Si m'ho pregunten a mi, jo
m'inclinaria més per aquesta darrera possibilitat abans que no pas
per allò de l'oftalmologia terapèutica, però ves a saber...
El cas és
que el 14 d'agost de 1834 comença un viatge que duraria dos anys, i
amb ell també comença un diari que s'acabarà convertint en aquest
llibre.
 |
| Dana a 1842 |
 |
Dana en dibuix de l'edició de 1930
|
"Two
years before the mast" és un llibre molt peculiar. D'entrada,
repeteixo, no és més que la diguem-ne 'adaptació literària' del
diari d'un mariner mercant (amb estudis i un inusual bagatge cultural
previ, això sí) que explica el dia a dia de la seva feina i del seu
entorn durant dos anys. Estem parlant de la "vida real", no
d'un relat inventat; i la marina mercant, ni en el segle XIX ni ara,
no és cap font d'aventures apassionants precisament; per tant, es
podria pensar que la narració de Dana vindria a ser l'avorrida
història d'una rutina diària durant dos anys.
 |
| Mariner mercant de 1840 |
 |
Dana i els seus companys carregant
pells cap al vaixell
|
Però
curiosament no és així. Sí que és cert que n'hi ha molt de
vessant rutinari, moltes coses que es repeteixen, però no es fa
pesat. Per què? doncs segurament perquè la immensa majoria de
lectors del llibre, des de l'any 1840 en què es va publicar per
primera vegada, fins ara, no han estat mai mariners mercants ni de
cap altra mena i per tant tot el que explica Dana, per molt que es
repeteixi, els resulta nou i sorprenent.
Una altra
característica del tot atípica: durant dotzenes i dotzenes de
pàgines el lector comprèn la història però no entén absolutament
res del que ha escrit l'autor. Tot seguit transcric un fragment
agafat a l'atzar per a il·lustrar aquesta aparent paradoxa (fragment
del capítol X, pàgina 91 de l'edició que estic comentant):
"Una
vez cazadas las escotas, braceadas a sotavento las vergas de
trinquete, izada la vela del estay del mastelero de velacho, echadas
al agua las boyas, y aparejado todo a proa para largar, corrimos a
popa, a cubrir la boza de largar que entraba por la porta de popa con
una vuelta en los barraganetes. '¿Listos a proa?', preguntó el
capitán. 'Sí; sí, señor; todo listo', contestó el primer
oficial. '¡Larga!' '¡Largado, señor!'; y el cable de hierro
chirrió en el molinete y en el escobén, y la cabeza del pequeño
bajel, apartándose del viento a causa de sus velas de trinquete en
facha, llevó la tensión a la boza".
Ja poden
respirar. I sí, la major part del llibre és així. S'ha de
reconèixer, però, que al final del llibre s'ha inclòs un glossari
amb la benemèrita intenció d'ajudar al lector a entendre alguna
cosa. Però, com se sol dir, "de bones intencions l'infern n'és
ple", perquè quan hom, esperançat, es decideix a consultar el
glossari, es troba amb coses com aquesta:
"VERGA:
Percha de la que se larga una vela y que cuelga de uno de los palos
de una nave mediante una boza u ostaga, se sujeta en la cruz con el
racamento, se le da la posición horizontal o embicada con los
amantillos y se orienta con las brazas."
I si no
saben què és un "amantillo" no s'esverin; aqui està el
glossari per a salvar-nos:
"AMANTILLO:
El cabo que va del penol de la verga a la cabeza del palo respectivo,
pasa allí por una roldana y baja a cubierta, desde donde, con él,
se puede dar a la verga una posición horizontal, embicada o
vertical"
Esta
clar? Doncs ara ja poden buscar vostès solets "boza",
"ostaga", "racamento", "embicado",
"braza", "penol" i "roldana"... i
acompanyar-ho tot amb un paracetamol o una aspirina de tota la vida.
Més
curiositats del llibre. El vaixell on està enrolat el mariner Dana
surt del port de Boston, al nordest dels Estats Units i, com que el
canal de Panamà (ni Panamà com a país) no existia, fa tooota la
volta a Amèrica del sud per a remuntar després pel Pacífic fins a
arribar al seu destí, California... que no és Estats Units. I és
que Estats Units, a 1835, era això:
 |
| Estats Units (a la dreta) el 1835 |
La zona
de colorins de la dreta eren pròpiament els Estats Units; la zona
verda central eren "territoris no organitzats" i la zona
groga del nord-oest es coneixia com Oregon Country, és a dir, el
País d'Oregon, que no era territori dels Estats Units. L'enorme zona
de color rosa, més gran que els Estats Units, situada sota l'Oregon
Country era Mèxic. Sí, Mèxic. San Diego era Mèxic. Los Ángeles
era Mèxic. Santa Mónica era Mèxic. Santa Bárbara era Mèxic.
Monterrey era Mèxic. San Francisco era Mèxic. Dit d'una altra
manera: si la desferra mental de Donald Trump tingués unes mínimes
nocions d'Història calculin vostès per on hauria de fer passar el
seu mur de la punyeta: l'extensió mexicana del seu país supera de
molt el territori de les famoses colònies fundacionals.
 |
| Dibuix de l'edició de 1830 |
Més
curiositats geogràfiques. Richard Henry Dana esmenta repetidament
unes illes els nadius de les quals eren la mar de simpàtics: les
Illes Sandwich. Uns quants nadius de les Illes Sandwich -que no s'han
de confondre amb les "Sandwich del Sud" que estan a
l'Antartida, que naturalment són britàniques i naturalment estan
reclamades per l'Argentina-, nadius de les Illes Sandwich, dic,
formaven part de les tripulacions de vaixells mercants que feinejaven
a la costa pacífica del continent americà. Fins aquí res d'estrany
si no fos perquè les Illes Sandwich són les que actualment es
coneixen com Illes Hawaii. Si miren un mapa veuran que les Illes
Hawaii o Sandwich estan posades al mig del Pacífic, que és un oceà
respectable i no precisament un toll de pluja de primavera. La
pregunta, per a mi inevitable, és: ¿què punyeta feien nadius
hawaians (o 'sandwichers') a inicis del segle XIX, travessant el
Pacífic en pla missió suïcida tenint en compte la tecnologia de
l'època, per a anar a enrolar-se en vaixells mercants americans i
acabar treballant-hi en condicions tan precàries com les de
qualsevol becari actual? (no dic 'en condicions més precaries
que les d'un becari actual' perquè no m'agrada exagerar) ¿Tan
mortalment avorrit era passar-se la vida tocant l'ukelele a l'ombra
d'un cocoter? Deixo el tema obert.
 |
| Hawaià de 1890 (autèntic) pujant a un cocoter |
 |
| Hawaià de 1898 (autèntic) inventant el surfing |
Una altra
cosa que crida molt l'atenció a algú tan ignorant en coses marines
com jo (i com molts de vostès, no dissimulin ara) és el fet que a
començament del segle XIX els vaixells, precaris com eren, navegaven
molt allunyats de la costa, quan no sembla que això fos
imprescindible. Segur que sí que ho era d'imprescindible i el que
passa és que la meva ignorància és majúscula, però si el lector
actual del diari del senyor Dana va seguint la ruta que ell descriu,
acompanyat d'una tablet o similar, amb el Google Maps posat en
pantalla, el més fàcil és que se li talli una miqueta la
respiració imaginant-se a ell mateix en aquelles situacions. Ja sé
que a finals del segle XV el senyor Colom es va allunyar encara
bastant més de la costa, però el senyor Colom estava com una cabra
amb ambicions dineràries i a més no tenia ni punyetera idea de cap
on anava.
 |
| Reproducció actual del vaixell de Dana |
 |
| Reproducció actual del vaixell de Dana |
Torno un
moment sobre allò de l'ús de la tablet o similar: el recomano
moltíssim si es llegeix aquest llibre. Hom se'n fa molt més el
càrrec del que s'hi explica.
En una
reedició posterior del llibre el senyor Dana hi va afegir un annex
que es pot llegir en l'edició que s'està comentant aquí. En aquest
annex l'autor fa les seves valoracions personals sobre els drets i
les condicions laborals dels mariners. A la seva època tals
consideracions es consideraven com a molt progressistes. Amb ulls
d'avui és curiós veure com eren les concepcions progressistes
d'aleshores: per molt que defensés millores en les vides dels
mariners el senyor Dana no qüestiona que hi hagi persones
"superiors" i que aquestes, pel sol fet de ser-ho, tinguin
determinats privilegis, com si fos la cosa més natural del Món.
També és
curiós constatar com, des de començament del segle XXI s'està
retornant a marxes forçades a condicions socials i laborals pròpies
d'inici del segle XIX.
Ah, i la
religió omnipresent, com sempre.
En
definitiva, ens trobem davant d'un llibre que sembla que hauria de
ser avorridíssim i resulta que no ho és tant. De veritat que té el
seu punt, i de veritat que s'aprenen coses curiosíssimes. I de
veritat també que mai havia llegit tants i tants paràgrafs sense
entendre gairebé cap de les paraules que hi contenen...
Llibre
aprofitable? Doncs sí, encara que no estic segur que sigui dels que
aguantaria una relectura al cap d'un temps.
 |
| San Francisco 1846 |
 |
| San Francisco 1851 |
 |
| Port de Boston a l'edició de 1830 |
 |
| Edició original de 1840 |
