EL MONARCA DE LAS SOMBRAS

Títol original: El monarca de las sombras

Autor: Javier Cercas

Editorial: Penguin Random House
Any primera edició: 2017

A “Soldados de Salamina” Javier Cercas escrivia sobre que escrivia un llibre. Aquest llibre sobre el que escrivia que escrivia el senyor Cercas estava situat a la Guerra Civil espanyola i tenia com a protagonista enganyós un franquista llefiscós de nom Rafael Sánchez Mazas. Els protagonistes reals eren uns altres.

A “El monarca de las sombras” Javier Cercas escriu sobre que no vol escriure un llibre... que naturalment acaba escrivint i que és aquest de què estem parlant. També està situat a la Guerra Civil espanyola i el protagonista, aquest cop autèntic des del primer moment, és algú que va enllistar-se voluntàriament a l'exèrcit de Franco.

Una de les coses que ens explica el senyor Cercas en aquest llibre que no volia escriure és que el fet que algú s'enllisti a l'exèrcit de Franco no el converteix en franquista. Manuel Mena, mort als 19 anys a la batalla de l'Ebre, no va ser una baixa franquista; va ser una baixa idealista; va ser un idealista estafat, com tants d'altres al llarg de la Història.

Manuel Mena, l'any 1938

 

Manuel Mena no va tenir temps de constatar fefaentment que s'havia apuntat a una causa que no va trigar gens a revelar-se com una de les estafes més grans, més criminals, més assassines, i més repugnants de la Història del seu país en particular i de la del planeta en general. Però sembla que ho va arribar a intuir.

Hi ha hagut qui ha acusat al senyor Cercas d'haver escrit aquest llibre amb la intenció, més conscient que inconscient, de netejar la imatge d'un feixista producte d'una família de feixistes -la del propi senyor Cercas-. Em temo que discrepo i al meu torn opino que qui pugui dir això no està gaire dotat per a menjar xiclet i caminar al mateix temps, així que encara estaria menys dotat per a fer crítica literària.

A mi, Manuel Mena, per molt que s'apuntés a la causa franquista només iniciar-se aquesta, no em produeix cap mena de rebuig. Més aviat em mou a la compassió i la ràbia; a la compassió perquè va ser vilment enganyat (ell com tants d'altres) per una colla de fills de puta els descendents dels quals encara governen; i a la ràbia justament per la mateixa raó.

Així que sí, opino que aquest és un llibre aprofitable.