UN ESPÍA ENTRE AMIGOS

Títol original: A spy among friends

Autor: Ben Macintyre
Editorial: Crítica
Any primera edició original: 2014

Aquesta és la història del senyor Harold Adrian Russell Philby, que es feia dir "Kim" Philby en honor de Kim de l'Índia, el personatge de ficció de Rudyard Kipling.

Bé, de fet no és només la història de Kim Philby. També és la història del naixement dels Serveis Secrets moderns, en el context de la Segona Guerra Mundial; de l'inacabable joc del gat i la rata durant la Guerra freda; de la hipocresia i la manca d'escrúpols generalitzats; del "tot per la pàtria però no precisament la pàtria que tu et penses"...

El senyor Philby era allò que se'n diu un noi "de casa bona", amb un pare imperial, fred i distant, una escolaritat hiperclassista, elitista i terriblement deshumanitzada i deshumanitzadora, i un entorn general on estava meridianament clar que hi havia dues menes de persones, que a més eren imbarrejables: els dirigents, és a dir els que eren pròpiament persones, menys del deu per cent; i els altres.

Conseqüència: el senyor Philby, agent dels Serveis Secrets britànics, es va fer agent encobert de la Unió Soviètica tan aviat com li va ser possible com a reacció contra les injustes estructures socials que li eren pròpies per naixement, i que detestava. Philby no va ser l'únic que va reaccionar així durant el convuls Segle XX, és clar, però sí que es va convertir en el cas potser més notori.

Kim Philby l'any 1955

Li va prendre el pèl a tohom, excepte als russos. Es notablement curiós: durant la major part del temps els del costat occidental van estar convençuts que no hi havia ningú que fos més fidel que Philby, mentre que d'altra banda els russos no acabaven d'estar segurs de si se'n podien refiar o no. I la veritat és que el senyor Philby sempre va ser devastador per als Serveis Secrets propis, mentre que treballava com un dels més productius i útils agents que hagi tingut mai el KGB ...fins i tot en els temps en què encara no es deia KGB.

Segell soviètic en honor de Philby

Aquest llibre parla de tot això i més. Per exemple, també parla de valors i de "prioritat de valors". Què és un 'valor'? Què no ho és? Qui te dret a dir que tu tens la veritat i no la tinc jo? Què és superior a què? Què és execrable? ¿Com és possible que amb el funcionament dels Serveis Secrets occidentals a l'època de Philby (la CIA dels Estats Units i els MI5 i MI6 britànics) el KGB soviètic no els guanyés la partida durant la guerra freda?

Ens trobem davant d'un llibre interessant i il·lustratiu, que fins i tot ens fa pensar en la inestabilitat dels valors ètics humans i que en més d'un cop ens pot deixar un punt terroritzats si ens preguntem "en mans de qui hem arribat a estar"... i en mans de qui seguim estant.

************************

Phylby declara a la premsa que no és agent soviètic.

La premsa se'l va creure. El govern, també. Increïble.

************************

Coberta de l'edició original

DEXTER, CÁMARA, ¡ACCIÓN!

Sèrie Dexter - 7

Títol original: Dexter's Final Cut
Autor: Jeff Lindsay

Editorial: Umbriel
Any primera edició original: 2013

En aquest setè (i penúltim) episodi, a Dexter se li assigna una curiosa missió molt diferent de la seva feina habitual de laboratori: fer d'assessor d'un actor que ha d'interpretar el paper d'especialista forense policial en una nova sèrie de televisió; és a dir, Dexter ha d'ensenyar a aquest actor a “ser Dexter” ...només en l'aspecte estrictament professional, és clar, no pas pel que fa al seu hobby preferit.

Té el seu punt divertit això de fer referència a una hipotètica sèrie de televisió on un dels personatges és l'irrepetible Dexter. En aquest cas, igual que a la realitat, ('realitat'? què és 'realitat'?) figura que qualsevol semblança entre el Dexter “de veritat” i el de la televisió és pura coincidència. Aprofito per a repetir aquí el que ja dec haver dit alguna altra vegada: la sèrie de televisió de Showtime està bé, però els llibres són molt millors.

I ara un consell que val per a tots els llibres de la sèrie i molt especialment per a aquest: no el llegeixin si no han llegit els anteriors; no entendrien res, o molt poc, ni de la història ni dels personatges, especialment del propi Dexter, i seria una autèntica llàstima, creguin-me.

A més, fet i fet, aquest llibre no té ni començament ni final: el començament està en els sis llibres anteriors, i quan s'arriba a l'última pàgina queda molt clar que la història no s'ha acabat: el final és en el llibre següent.

I ho deixaré aquí. No és que no hi hagi res més a dir, sinó que dir qualsevol cosa no seria res més que arruinar l'experiència del lector i per a això s'hauria de ser més amoral que el propi Dexter, si és que tal cosa és possible (aclariment: segons quins polítics, són “inmorals”, no “amorals”; és diferent).

Llibre aprofitable? Si no el troben en paper, el poden trobar en e-book. Trobin-lo. No els dic més.

Portada de l'edició original de 2013