dissabte, 23 de gener de 2016

TRES ABUELAS Y UN COCINERO MUERTO

Títol original: Kuolema Ehtoolehdossa
Traducció del títol original: Mort al Bosc del Crepuscle
Autor: Minna Lindgren
Editorial: Penguin Random House
Any primera edició original: 2013
Any primera edició a Peguin RH: 2015

El lloc: una residència privada d'ancians a Finlàndia. Les protagonistes centrals: tres iaies residents nonagenàries. La història: patètica.

Gairebé tot el que es pot llegir a la portada, la contraportada i les pestanyes del llibre editat per Penguin Random Hause és mentida. Potser les úniques coses que s'ajusten a la veritat són el nom de l'autora i l'ISBN; per descomptat que el títol també és fals: l'original "Kuolema Ehtoolehdossa" no significa ni de lluny "Tres abuelas y un cocinero muerto".

Portada, contraportada i pestanyes intenten fer creure al lector que es troba davant d'una novel·la que va de tres intrèpides i simpàtiques iaies que es dediquen a fer d'investigadores d'una sèrie de misteriosos assassinats. Fals. Com també és fals que les protagonistes siguin "divertides"; com també és clamorosament fals que es descriguin les alegries (?) de tenir una edat avançada; com també es fals que hom "es peti de riure llegint les converses que es porten les iaies entre elles"; com també és revoltantment fals que Minna Lindgren, l'autora, sigui "l'Agatha Christie del nord". Qui ha escollit totes aquestes referències per a la portada, la contraportada i les pestanyes del llibre, o bé no se l'ha llegit (probabilitat altíssima), o no l'ha entès (improbable que sigui això, diria jo) o simplement és un delinqüent estafador (probabilitat gairebé segura).

Amb el rerefons d'irregularitats delictives en l'administració i govern de la residència privada on viuen les iaies, el que es retrata aquí és que la condició d'ancià implica vulnerabilitat extrema, risc molt alt de ser víctima d'estafes i abusos per part de tota mena de persones (incloses familiars) i entitats (incloses les suposadament "benemèrites"), incomprensió, solitud, alta dificultat de ser escoltat i entès, impotència omnipresent... i altres característiques que van en la mateixa línia i sobre les que es podrien omplir pàgines i pàgines.

És immoral que des dels comentaris promocionals que l'editorial fa del llibre es vulgui fer passar aquesta novel·la com una fascinadora història d'intriga protagonitzada per tres simpatiquíssimes iaies. Promocions d'aquesta mena haurien de ser objecte de sanció penal.

Així doncs, si vostès estan disposats a llegir una aproximació al que significa ser un ancià i per tant haver accedit a una condició específica de marginalitat, aquest llibre els pot resultar aprofitable.

Però si vostès pretenen llegir una "divertidíssima història de iaies simpatiquíssimes", aquest llibre és una merda. Com també són una merda les indefectibles degeneracions física i mental de qualsevol persona a partir de certes edats, que per descomptat no tenen res de "divertidíssimes ni simpatiquíssimes".

Portada de l'edició original

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada