Títol
original: La Antitransición. La derecha neofranquista y el
saqueo de España.
Autor:
Ramón Cotarelo & José Manuel Roca
Editorial:
Tirant Humanidades
Any
primera edició: 2015
En aquest
treball el senyor Cotarelo i el senyor Roca exposen el que des del
seu punt de vista han estat els darrers quatre anys (2011-2015) de
delinqüència governamental del Partido Popular, així com les seves
conseqüències.
Abans de
continuar vull recordar que aquest blog ni és ni ha tingut mai cap
intenció de ser neutral ni objectiu. Excuso dir que els senyors
Cotarelo i Roca tampoc han pretès mai presentar-se com a exemple de
neutralitat i objectivitat. Tot i així, tant els senyors Cotarelo i
Roca com -falsa modèstia apart- aquest blog, són i seran sempre
infinitament més honestos que la repugnant i miserable colla de
delinqüents que han estat saquejant tant moralment com econòmicament
l'Estat Espanyol durant els darrers quatre anys. Així que ja ho
saben, si busquen vostès entre aquestes línies una valoració
embolcallada en la puresa virginal d'allò que se situa sempre per
sobre del bé i del mal, perden el temps; no trobaran tal cosa. I és
que vostès saben tan bé com jo que "tal cosa" no
existeix, per molt que reputats col·lectius com per exemple Unió
Democràtica de Catalunya o les Candidatures d'Unitat Popular (CUP),
s'entossudeixin en insistir que ells són els sagrats dipositaris de
l'objectivitat ideològica virginal. Mentida podrida. I el pitjor és
que s'ho creuen. Bé, Duran i Lleida no; ell ja sap que és el
paradigma de l'engany i la falsedat.
Però no
perdem el fil. La primera part del llibre està dedicada a explicar
què s'entén per "nació", és a dir, que no hi ha cap
acord universal sobre què vol dir "nació", cosa que és
aprofitada per les dretes de tot arreu i de tota la vida per a
apropiar-se del terme (de la mateixa manera que l'església catòlica
s'ha apropiat amb total impunitat de la Mesquita de Córdoba per 60 €
miserables euros) i embolcallar-s'hi per a saquejar tant com es pugui
la suposada "nació", cosa que vol dir saquejar els
suposats "nacionals"; ah, per descomptat que a les dretes
de tot arreu i de tota la vida els importen un rave tant la "nació"
com els "nacionals", per descomptat, ja que allò que els
importa de veritat és el saqueig, que és per a elles l'autèntic
concepte sagrat.
A
continuació els autors ja concreten una mica més, i sense haver
resolt l'enigma de què és una nació (tampoc resolen el de la
Santíssima Trinitat) es pregunten: "Espanya o Espanyes?".
Dit d'una altra manera: a la Península Ibèrica, tret de Portugal,
Andorra i Gibraltar, a sobre de que mai s'ha tingut clar què és una
"nació", tampoc s'ha sabut mai si d'aquesta estranya cosa
n'hi havia una o més d'una; recordem que el que en un principi era
"Carolus III Dei Gratia Hispaniarum Rex" -que traduït vol
dir Carlos III Rei de les Espanyes per la Gràcia de Déu- en un
moment donat va quedat reconvertit en "Francisco Franco Una,
Grande y Libre Por la Gracia de Dios".
 |
| Carolus III, Hispaniarum Rex |
El
capítol tres va de com aquesta suposada nació, que ni tan sols sap
si és una o més, cau en mans de l'església catòlica, ja en temps
remots, i en ella (o elles) s'hi estableix una hierocràcia o "govern
de la casta sacerdotal". La tal casta sacerdotal, també des
dels primers moments, està íntimament lligada a la casta
econòmico-política dominant (la que acabarà essent coneguda com
"les dretes") i aquest bonic conjunt que formen és el que
es coneix com a "nacionalcatolicisme". Heu de saber, nens i
nenes de la sala, que el "nacionalcatolicisme" és anterior
a Franco (no el va inventar ell, contràriament al que creu molta
gent), i ha continuat existint fresc com una rosa per secula
seculorum, amén. Com a exemple recent d'això tenim aquesta
tendència obsessiva que té el ministre de l'Interior de la dreta
cavernícola espanyola actual a condecorar a la Mare de Déu, o bé
les invocacions de la ministra de Treball a la condecorada verge per
a que li resolgui el problema de l'atur, o bé la ja anteriorment
esmentada operació immobiliària de l'esglèsia catòlica
apropiant-se amb tota tranquil·litat d'un enorme patrimoni universal
per 60 € de no res.
I a
partir d'aquí, en els tres capítols restants, se'ns explica com les
dretes espanyoles de tota la vida s'han quedat immobilitzades en
l'obscurantisme; el salvatgisme catòlic; la barroeria; la defensa
sanguinària de la pròpia casta al preu que fos; l'extermini, si
cal, dels nacionals (recordem que Franco va dir que salvaria Espanya
afusellant, si calgués, la meitat dels espanyols); l'expoli de tot
el que fos expoliable (amb l'expertíssim assessorament de l'església
catòlica); i la corrupció de tot el que fos corruptible, que segons
les pròpies dretes és, literalment, "tot".
El
corol·lari de tot això, i del llibre, és que a Espanya (o les
Espanyes) durant els darrers quatre anys (2011-2015) les esències de
la delinqüència de la dreta nacionalcatòlica s'han concentrat com
mai abans en el partit insultantment autoanomenat "Popular",
i especialment en els personatges instal·lats en el seu govern "i
barris perifèrics".
En
definitiva, tot el que de bo va (hipotèticament) construir la
Transició Democràtica de finals del segle XX, ha quedat arrasat i
pulveritzat pels delinqüents que han ocupat el govern durant el
periode 2011-2015. És el que es diu l'Antitransició, concepte que
dóna títol al llibre.
Doncs
això és el que trobaran vostès en aquest llibre, que sí, és
aprofitable. Per cert, em temo que cas que els interessi llegir-lo
hauran de recórrer a la versió digital perquè sembla ser que
l'edició en paper és difícil d'aconseguir... com passava a Itàlia
amb determinats llibres a l'època de Berlusconi.
I abans
d'acabar, la pregunta: ¿com és que aquests delinqüents van obtenir
en el seu dia majoria absoluta, si resulta que en una etapa anterior
ja havia quedat al descobert quin era el seu "estil"? No
res no començarà a canviar fins que no es trobi resposta a aquesta
pregunta.
 |
| Paco Pantanos, Una Grande y Libre |
