John Irving nº 2
Títol original: The Water-Method Man
Autor: John Irving
Editorial: Tusquets
Any primera edició original: 1972
Títol original: The Water-Method Man
Autor: John Irving
Editorial: Tusquets
Any primera edició original: 1972
Si la primera novel·la
de John Irving, “Setting Free the Bears”, era difícil de
comentar, aquesta segona, “The Water-Method Man”, tampoc es
queda curta.
Al començament hi ha
una certa sensació de no saber ben be què és el que estàs
llegint, com en la novel·la dels óssos, i aquesta sensació dura un
cert temps fins que te n'adones ('te n'adones novament', si aquest no
és el primer llibre del senyor Irving que llegeixes) que és un
error preguntar-se què estas llegint. És una història que surt com
surt i ja està, que no té perquè tenir ni cap ni peus... justament
com la nostra mateixa realitat de cada dia. És l'estil del senyor
Irving.
Estem a finals dels
seixanta i començament dels setanta, una època molt peculiar, com
recordaran els que l'hagin viscuda (sento dir que els que no l'hagin
viscuda no l'acabaran d'entendre mai encara que es pensin que sí).
Aquest cop el protagonista és un noi, Fred, de 27 anys -al
començament de la història- que a mesura que passes les pàgines
del llibre te n'adones que és com un adolescent ja grandet, i que és
possible que no deixi de ser mai un adolescent. Ni ell ni una bona
part dels que l'envolten.
Llegir aquest llibre
és fer el seguiment de la vida desconcertada, desorientada i no
necessàriament amb sentit de Fred. Aquest és una mena de llibre que
o t'agrada i ja està o l'odies sense més, em temo que com tota
l'obra de John Irving. Jo em declaro membre del primer grup, dels que
els agrada, i molt, però admeto que si algun dia provo de rellegir
aquest llibre, igual el cremo, depenent de l'humor amb que em trobi.
Llibre aprofitable
...o no. Aquest cop la valoració depen, més que mai, de cadascú.
Nota final, admeto que
repetida d'altres comentaris: ¿per què aquesta mania de canviar els
títols dels llibres en les traduccions, quan resulta que el títol
original té sentit i el títol traduït és simplement idiota?
Portada de la primera edició original amb una inconfusible estètica dels primers 70's |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada