Títol
original: Irlanda del Norte
Autor: Luis Antonio Sierra
Editorial: Sílex
Any primera edició: 1999
Autor: Luis Antonio Sierra
Editorial: Sílex
Any primera edició: 1999
Els qui van néixer només
començar la segona meitat del segle XX, i per tant van créixer amb
la televisió, recordaran que hi havia dos temes dels anomenats
“internacionals” que eren eterns en els programes de notícies:
la guerra de Vietnam i el conflicte d'Irlanda. Queien règims,
començaven i acabaven altres guerres, de tant en tant a Roma
canviaven de Papa, Franco apareixia cada cop més avariat als
missatges de cap d'any... però Vietnam i Irlanda es conservaven
intactes, com el primer dia. Fins que també Vietnam es va acabar
(coincidint pràcticament amb el final de Franco, mira tu quines
coses). I també es va acabar el segle XX. Però Irlanda, no; el tema
irlandès va continuar.
Quan dic “Irlanda”, no vull
dir tota Irlanda. Em refereixo només a una regió del nord d'Irlanda
que es diu Ulster. I ni tan sols vull dir tot l'Ulster, sino que faig
referència només a sis comtats dels nou que realment el formen.
Amb tots els meus respectes per
a tots aquells que s'hi han vist directament afectats, fins i tot
perdent la vida -que han estat molts i de tota condició-, goso
opinar que el conflicte d'Irlanda és un dels exemples més clars i
il·lustratius de l'absurditat humana.
Cap allà l'any 795 els
vikings, que sembla que no tenien res més a fer, van fer unes
primeres incursions a Irlanda; naturalment no van marxar, sinó que
s'hi van quedar, fent la punyeta als habitants d'aleshores, que
encara no es deien irlandesos (i probablement els era igual la
qüestió dels noms).
Durant uns quants anys els
“irlandesos primigenis” i els vikings s'ho van anar fent (i no em
preguntin què vull dir amb això), fins que l'any 1156 el Papa Adrià
IV -que era anglès, tatxaaan!- li dóna bula al rei Henry II per a
que envaeixi Irlanda. Es a dir: un senyor li dóna permís a un altre
senyor per a que toqui els nassos a un tercer senyor. Fantàstic.
L'any 1263 els irlandesos
aconsegueixen fer fora als anglesos... però no a tots.
L'any 1541 Henry VIII -el Henry
“de tota la vida”- reconquereix Irlanda. Els anglesos intenten
establir colons a l'illa però els irlandesos no ho posen fàcil.
Mentrestant, en virtut d'un complicat joc d'aliances els irlandesos
acaben identificats amb l'església catòlica front, naturalment, a
l'anglicana de Henry VIII.
L'any 1626 colons anglesos i
escocesos aconsegueixen establir-se a l'Ulster. Això vol dir:
anglicans anglesos i protestants presbiterians escocesos fan la
pasqua a catòlics irlandesos.
A partir d'aquí, les coses es
van anar embolicant de manera cada cop més complicada i
incomprensible, fins que al final del segle XX es va arribar a tenir
un mapa d'Irlanda en el que, d'una banda, hi havia una República
d'Irlanda, confesionalment catòlica, el territori de la qual
s'estenia gairebé per tota l'illa; i d'una altra banda hi havia una
zona territorial al nord, més aviat poc extensa, que no estava
subjecta al govern de l'anteriorment esmentada República d'Irlanda
(capital Dublín), que tampoc està clar que estigués subjecta al
govern de la Gran Bretanya (sí, però no, però sí, però no...), i
que era coneguda com Ulster, quan de fet només era una part de
l'Ulster real.
I en aquest Ulster és on el
conflicte havia acabat encallant-se, i de quina manera. Es parlava de
“catòlics contra protestants” quan de fet la religió no hi
tenia res a veure. Es tractava de política, economia, poder... però
no de si la Mare de Déu era homologable o no. És clar que, ben
mirat, la religió acostuma a ser política, economia, poder...
passant àmpliament de la situació administrativa de la Mare de Déu.
I en aquesta guerra de suposats
catòlics front a suposats protestants, hi combatien, per part
catòlica, L'IRA, l'IRA Continuïtat, L'IRA Provisional, L'IRA
Autèntic i altres formacions de noms semblants, totes armades, és
clar.
La part suposadament protestant
no es quedava curta: hi havia l'Associació per a la Defensa de
l'Ulster, el Regiment de Defensa de l'Ulster, els Lluitadors per a la
Llibertat de l'Ulster, el Partit Unionista de l'Ulster, la Força de
Voluntaris de l'Ulster, el Partit Democràtic de l'Ulster (que no
acabava de ser ben bé democràtic però és igual, perquè l'Ulster
tampoc no era ben bé l'Ulster) etc.
Doncs bé, el llibre del senyor
Luis Antonio Sierra és un intent molt ben intencionat
d'il·luminar-nos sobre tot aquest embolic. De fet, un va llegint el
que explica el documentat senyor Sierra i comprèn com han anat
evolucionant les coses a Irlanda. El que no s'entén, i això no és
culpa del senyor Sierra, és com els éssers humans poden arribar a
ser tan escandalosament mesquins i idiotes com per a organitzar tot
el que han organitzat a Irlanda, amb resultat de milers i milers de
morts incloses.
Conforme es va avançant en
l'estudi del senyor Sierra, la lectura es va fent més densa i
pesada, perquè les perverses complicacions creades per cada bàndol
en conflicte (i n'hi havia més de dos) es tornen més i més
delirants i també repetitives fins a la sacietat. “Si tu en mates
dos, jo en mato tres” “Si tu en mates tres, jo en mato vint”
“Si aquell va a a la taula de negociació, jo no hi vaig ni boig,
que us heu pensat!” “Podem començar a negociar partint de que
això que jo dic és intocable” “Que marxin els britànics!”
“Que no marxin els britànics!” etc, etc.
El llibre és prou informatiu
per qui estigui interessat en el tema. Si vostè no hi està
especialment interessat tampoc no cal que el llegeixi; el que pugui
trobar a la Wikipèdia ja farà el fet. Ah, i un avís per a qui sí
estigui interessat: el llibre es va publicar l'any 1999 i per tant,
els últims capítos de “l'apassionant fulletó” no hi figuren;
al final resulta que també hauran de tirar mà de la Wikipèdia.
Ya hay una versión actualizada del libro en digital, en Punto de vista Editores
ResponEliminaYa hay una versión actualizada del libro en digital, en Punto de vista Editores
ResponEliminaCelebro mucho la actualización de contenido y de formato. Publico hoy una reseña en este blog para informar a los lectores. Saludos,
Eliminajordalgar