REINA ESTHER

John Irving nº 20

Títol original: Queen Esther
Títol en castellà: La Reina Esther
Autor: John Irving
Traducció al català: Imma Estany i Ernest Riera
Editorial versió en català: Edicions 62
Editorial versió en castellà: Tusquets
Any primera edició original: 2025
Any primera edició per Edicions 62: 2026
Any primera edició per Tusquets: 2026

Mai no m'ha estat fàcil comentar un llibre de John Irving, i aquest no n'és l'excepció. I això que Irving és per a mi el Titular Suprem de l'Olimp dels Escriptors.

La primera cosa (i potser l'única?) que puc dir amb tota seguretat és que “Reina Esther” és un llibre Irving total, amb totes les seves característiques bàsiques:

D'entrada, comença a l'escenari on té lloc la sisena novel·la d'aquest mateix autor, “Les normes de la Casa de la Sidra”.

Part de la història passa a New Hampshire (“localització Irving” per excel·lència).

Part de la història passa a Viena (“ciutat Irving” per excel·lència).

Apareix la lluita lliure.

Apareix el personatge que vol ser escriptor.

Apareix la infausta guerra de Vietnam, com a “L'Avinguda dels Misteris” o a “A prayer for Owen Meany”, la novel·la que em va deixar sense paraules quan la vaig llegir ja fa vuit anys, cosa de la que encara no me n'he recuperat.

No hi ha un protagonista únic (la manera d'escriure d'Irving ho fa impossible), sinó que tots (o gairebé tots) els personatges tenen el seu vessant protagonista, que es fa imprescindible per a que els altres personatges també el tinguin.

Tampoc no hi ha una sola història, sinó diverses, al mateix temps úniques i complementàries.

etc...

Sí que hi ha una diferència en relació a les altres novel·les d'Irving que m'ha cridat l'atenció: aquest cop l'autor no ha actuat amb traïdoria, com és habitual en ell; és a dir, no passa allò de que gires una pàgina i de cop et trobes amb una cosa amb la que no hi comptaves ni de lluny i que et deixa fet una desferra emocional.

De tota manera, això no vol dir que “Reina Esther” sigui un llibre innocu, ni de lluny. Tracta temes molt seriosos: la maternitat subrogada (a la dècada dels 1960's!), la guerra de Vietnam abans esmentada, el qüestionament de les convencions socials, els jueus...

Els jueus. L'Estat d'Israel. El Mossad....

Segons la intel·ligència artificial -que quan consultes alguna cosa a Google et salta a la cara amb el primer resultat, encara que tu no ho hagis demanat- el sr Irving hauria declarat en diverses rodes de premsa que “Reina Esther” és una novel·la proisraeliana i projueva. No he trobat el text de cap roda de premsa on surti això, per bé que sembla que a La Vanguardia sí que hi hauria dit alguna cosa així; però no puc consultar La Vanguardia perquè no hi estic subscrit. No es pot tenir tot.

 

 

John Irving

Però suposem que és veritat que els sr Irving hauria dit tal cosa. En aquest cas he de confessar el meu total desconcert. O bé el sr Irving no s'ha llegit la seva pròpia novel·la; o bé a mi m'ha fallat la comprensió lectora (que no ho crec, si m'ho permeten dir-ho); o bé les seves declaracions s'han “cuinat” abans de publicar-les (aquestes coses passen sovint); o bé la intel·ligència artificial -a qui Déu confongui mil vegades- ens ha tornat a prendre a tots per idiotes, com és habitual; o bé... què sé jo...

Es veritat que a “Reina Esther” hi surten jueus, com també hi surten personatges que no son jueus, o que “decideixen ser jueus” sense que d'entrada sàpiguen què vol dir això de ser jueu (com jo, que tampoc ho sé); també hi surten palestins, i es parla de les massacres de què han estat objecte per part de l'Estat d'Israel; i també apareix la frase “si tu no els mates, ells et maten a tu”, pronunciada tant per israelians com per palestins; també s'esmenten els discursos de palestins i israelians en defensa dels drets “inalienables” de cadascú de ser “titulars” del territori... Però tal com està escrit tot plegat, no hi ha prou elements com per a afirmar que aquesta és una novel·la proisraeliana o projueva o propalestina o proislàmica...

I atenció!: això no vol dir que “Reina Esther” sigui una història equidistant. No em consta que Irving hagi estat mai equidistant en res. Com a persona intel·ligent que és, estic segur que sap que “l'equidistància” és un invent pervers que sempre (sempre!) va a favor del més fort. Un parany en què hi cau molta gent, i a sobre hi cau de bona fe. Així que ja ho sabeu, nens i nenes de la sala, si algú de vosaltres es pensa que és equidistant en alguna cosa... i una merda!. No ho és. John Irving tampoc. I “Reina Esther” tampoc.

Però és que a més, la novel·la se centra més en altres temes, com per exemple, la perversió de la guerra de Vietnam, les relacions interpersonals que no es deixen encapsular, la xenofòbia, els drets de les persones a ser persones... en fi, tots aquests temes que han estat “Irving” des de la seva primera novel·la, que són universals, i que malauradament tota aquesta gentussa que té la paella (política, econòmica i tecnològica) pel mànec ni entén ni té cap interès per a entendre, tret que en pugui treure algun benefici, és clar.

Així doncs, si vostè decideix llegir “Reina Esther” sàpiga que no es trobarà amb cap pamflet ni proisraelià ni projueu, però tampoc “anti”. Es trobarà vostè amb una novel·la humana, molt humana -com sol passar amb tot el que escriu el sr Irving-, i amb un llibre del tot aprofitable.

 

Coberta edició Tusquets

 

Coberta edició original