Títol original: The Fires of Lust: Sex in the Middle Ages
Autor: Katherine Harvey
Editorial : Ático de los Libros
Any primera edició original: 2021
Any primera edició per Ático de los Libros: 2024
Un títol així, amb els conceptes “luxúria”, “sexe” i “Edat Mitjana” relacionats, crida l'atenció, no em diguin. Qui més qui menys ha pensat en algun moment que a l'Edat Mitjana tota aquesta cosa del sexe era bastant exòtica, regulada bàsicament per la llei del “aquí t'enxampo i aquí te la foto” i amb la supervisió obsessiva i permanentment repressora de la inevitable Església Catòlica amb tots els seus festivals de fogueres i tal. I això ho hem pensat des del convenciment de que ara tot és més civilitzat que no pas ho era entre cinc cents i mil anys enrere, on va a parar.
Doncs no, mira tu. Error. Actualment la Humanitat, en qüestions de sexe, segueix essent, així en general, tant animal i absurda com a l'Edat Mitjana. I segons com, més.
Escalfadet jacuzzi medieval en hora punta
La sra Harvey ens regala un assaig documentadíssim sobre com era això del sexe i l'erotisme a l'Europa Occidental entre els anys 1100 i 1500. Per cert, que això de “documentadíssim” caldria matisar-ho. Si bé sembla ser que en aquell període històric les accions relacionades amb el sexe eren més 'exhibicionistes' que ara, per dir-ho d'alguna manera, majoritàriament s'emmarcaven dins l'àmbit privat, i per tant no quedaven 'registrades'. La conseqüència per a la sra Harvey i la seva investigació és que per més que l'autora hagi consultat un important nombre de documents, encara és més important la quantitat de documents que no ha consultat, simplement perquè no existeixen. No existeixen perquè no es van escriure. I no es van escriure perquè va primar el principi de “la roba bruta es renta a casa”.
Temps de collita a l'Edat Mitjana
Tot i així aquests “Focs de la Luxúria” ens apropen a tot de qüestions interessants, com per exemple el fet que a l'època estudiada eren bàsicament tres les instàncies que condicionaven les pràctiques sexuals: l'Església, l'administració civil i les idees mèdiques. Com és sobradament sabut, l'Església sempre ha utilitzat la sexualitat com a eina de domini en funció dels seus interessos. Abans, durant i després de l'Edat Mitjana. Pel que fa a l'administració civil, el sexe era una font d'ingressos més que productiva gràcies a les multes imposades per “infraccions contra la moral” o bé per taxes imposades a bordells o a prostitutes, per posar un parell d'exemples. I pel que fa a la cosa mèdica, els conceptes de l'època, per 'exòtics' que fossin (i ho eren molt), dictaminaven quines pràctiques sexuals eren saludables i quines no.
Reveladora escultura romànica
En funció de tot això es podien produir conflictes molt curiosos, com per exemple que davant de determinada acció sexual d'algú, la professió mèdica digues que tal acció era bona i saludable, però l'Església dictaminés que no, que allò havia estat una guarrada que ofenia Déu i per tant tocava penitència i multa. A l'Ajuntament l'importava un rave la penitència però no renunciava a cobrar la seva multa corresponent. O que l'Església digués que no n'hi havia per tant i l'Ajuntament digués que “només faltaria!”, que sí que n´hi havia per tant ja que, si no, no cobrava la multa.
Abans he esmentat les prostitutes, però no els prostituts. No és que no n'hi hagués; n'hi havia, però comportaven una realitat molt incòmoda d'admetre que s'ocultava sempre que es podia i rarament es documentava. Amb l'homosexualitat passava el mateix: si haguéssim de fer cas només dels testimonis escrits que han arribat a l'actualitat s'hauria de dir que l'homosexualitat masculina era pràcticament residual (fals) i la femenina ni tan sol existia (encara més fals).
Ah, i els reverends membres del clergat es passaven els nens per la pedra amb la mateixa alegria amb que ho fan ara i, igual que passa ara, això s'ocultava tant com es podia i al clergue en qüestió se'l traslladava a una altra banda (els sona?). L'Església, sempre tan tradicional... i sempre tan professional a l'hora d'afanyar-se a procurar que no quedi cap rastre de documentació escrita.
Una altra reveladora escultura romànica
La sra Harvey ens parla també d'altres diversos i variats aspectes de la sexualitat a l'Edat Mitjana que a més d'interessants arriben a ser sorprenents, relacionats per exemple amb el sexe dins i fora del matrimoni; com es deia que es feien els nens... o com calia procedir per a no fer-ne; què es considerava immoral i què no; el sexe a la literatura i les arts...
També ens parla sobre la violència sexual i, saben què?, quan tracta sobre aquest tema és difícil distingir si s'està referint al segle onze o al segle vint-i-u. Les maneres d'exercir la violència sexual aleshores i ara són pràcticament les mateixes, i les respostes judicials, tant civils com eclesiàstiques també. Justament com passa amb els casos referents al clergat i les seves fixacions amb nens i adolescents.
En conclusió, “Els focs de la Luxúria” és un assaig decididament aprofitable que ens explica coses que no està gens malament que sapiguem sobre un passat llunyà... però que, segons com, s'assembla preocupantment al nostre present de cada dia.
Coberta de l'edició original
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada