ELS RELATS DEL PARE BROWN

Títol original: The Complete Father Brown
Títol versió en castellà: Los relatos del Padre Brown
Autor: G. K. Chesterton
Editorial versió en català: RBA Llibres
Editorial versió en castellà: Acantilado
Any primera edició per RBA: 2016
Any primera edició per Acantilado: 2008

De fet no és un llibre, sino cinc, i tres relats extres. Aquesta n'és la relació:

Llibre 1: La innocència del Pare Brown (1910)

Llibre 2: La saviesa del Pare Brown (1914)

Relat: L'afer Donnington (1914)

Llibre 3: La incredulitat del Pare Brown (1926)

Llibre 4: El secret del Pare Brown (1927)

Llibre 5: L'escàndol del Pare Brown (1935)

Relat: La vampiressa del poble (1936)

Relat: La màscara de Mides (1936)

La pregunta que m'he anat fent mentre llegia aquests llibres (més els tres relats), era si Chesterton era catòlic o és que simplement li queien bé els capellans, que no deixa de ser una perversió com qualsevol altra. Si m'he fet la pregunta repetidament, ha estat per un motiu de pes: em feia molta mandra aixecar-me de la cadira de lectura i engegar l'ordinador per a encomanar-me a Sant Google o a Santa Wikipedia (semper ora pro nobis) per a trobar la resposta.

Total, que ho he acabat consultant ara per a escriure aquest comentari, i ha resultat que, primer, el sr Chesterton era agnòstic convençut; a continuació, a partir de que es casa el 1901 (amb 27 anys) amb una anglicana practicant, va i es fa anglicà ell mateix; i finalment, el 1922 (amb 48 anys) decideix que l'església anglicana era una mica com de fireta i que la bona era la catòlica tradicional de tota la vida (la vida del més aquí i la del més enllà), l'església que havia donat autèntics exits insuperables com l'invent del pecat original, o el de la Santa Inquisició, o el dogma de la Santíssima Trinitat (ja saben, aquell de "o t'ho creus perquè sí, o t'ho creus perquè t'ho dic jo") etc, etc...

Chesterton amb 17 anys, quan era agnòstic

Per tant, la meva conclusió és que fins que no va arribar als 48 anys Chesterton era de fet un catòlic inconscient i a partir de que té els 48 es converteix en un inconscient que es passa al catolicisme.

I sí, definitivament li queien bé els capellans, potser massa i tot, cosa que jo no podré entendre mai ni pel què fa a ell ni pèl que fa a ningú.

Crec que els relats del pare Brown s'han de llegir situant-se en el context cultural europeu (mirant el mapa a dalt a l'esquerra, on diu "United Kingdom") de començament del segle XX, en què el públic lector a qui anaven dirigits encara mantenia una certa ingenuïtat que actualment només es pot trobar en nens de menys de deu anys... i no en tots.

El pare Brown que dibuixa Chesterton és una mena de savi humil que aparentment, i només aparentment, té una pàtina de desorientat i/o despistat, però que en realitat veu el nucli dels misteris abans que ningú.

Seré franc: jo no podria ser mai amic del pare Brown. Em pot arribar a irritar molt. I quan dic 'molt', és 'mooolt'. Aquest posat de no haver matat mai una mosca, però que "no pot evitar" mostrar sistemàticament -amb tota la humilitat, és clar- que ell sí que té unes quantes neurones despertes mentre que els qui l'envolten són un pèl negats... aquest discurset de "jo pobre de mi no hi entenc gens d'això, però al principi ja vaig veure que..." ...em perdonaran, però em posa una mica delicat.

I a més fa trampes. Bé, de fet no és el pare Brown qui fa trampes, és Chesterton. Planteja una situació -que preferiblement implica una mort violenta- i va deixant pistes per a que l'inspector de policia de torn, el detectiu amateur, la neboda desconsolada del mort i el propi lector provin de desentranyar el luctuós trencaclosques, mentre el pare Brown rega les begònies. Però es guarda La Pista, la de veritat -aquella que no ha vist ningú senzillament perquè no existia-, fins que el capellanet de les begònies la revela treient-se-la de la sacerdotal màniga. Aleshores tothom es desfà en 'ooh!' i 'aah!' preguntant-se com ha estat possible que no l'haguessin vist abans. Doncs molt senzill! Perquè no hi era fins que el pare Chesterton disfressat de Brown se l'ha inventat!

En fi, ja sé que les meves opinions sobre el pare Brown em converteixen en una mena d'heretge enemic de la literatura universal, i de la literatura del sr Chesterton en particular. En la meva defensa diré que hi ha altres coses del sr Chesterton que sí que em semblen la mar de bé. Però també reivindico el meu dret a que els capellans no m'agradin, i encara menys els que van d'humil mosqueta morta per la vida. Creguin-me, no hi ha cap capellà que sigui una humil mosqueta morta, sé de què parlo.

I ara, com és habitual, la pregunta final: llibres (i tres relats) aprofitables?. Resposta: per a milions de persones és evident que sí. Pel què fa a mi, no els llençaria mai a la foguera... però no em demanin que vagi més enllà.

Coberta de l'edició d'Acantilado