VIGILÀNCIA PERMANENT

Títol original: Permanent record
Títol edició en castellà: Vigilancia permenente
Autor: Edward Snowden
Editorial en català: Columna Edicions
Editorial en castellà: Planeta
Traducció al català: Esther Roig
Any primera edició original: 2019
Any primera edició per Columna: 2019
Any primera edició per Planeta: 2019

Dedicat a tots nosaltres, que estem ben agafats per tot arreu...

...i tot i saber-ho, no farem res per a deslliurar-nos.

*****

El llibre es va publicar l'any 2019 i jo el vaig afegir immediatament a la meva "llista de pendents". Però ja sabem que els designis del Senyor són com un escrot (o 'inescrutables', no ho sé ben bé, no m'ho feu buscar ara) i fins dos anys després no vaig començar a llegir-lo.

Em pensava que els dos anys transcorreguts des de la seva aparició haurien fet que el llibre passés de moda. Error enorme i terrorífic: el que explica el sr Snowden no només no ha passat de moda sinó que és més actual que mai, i em temo que aquesta actualitat es va reforçant i fent més i més vigent a cada dia que passa.

Insisteixo en el qualificatiu "terrorífic", perquè del què ens parla el sr Snowden, en definitiva, és de que la Privacitat, la de vostè, la de qui vostè conegui -tant íntimament com només de passada-, la meva, la del seus fills -sigui quina sigui l'edat de les criatures, fins i tot encara que sigui només de mesos-... ja fa temps que ha deixat d'existir. Això, més o menys ja ho sabiem; però jo personalment no imaginava fins a quin punt era cert, cóm era la cosa, i què arribava a implicar en la realitat. El sr Snowden ho explica en el seu llibre i després de llegir el que ell diu només et queden, en resum, dues opcions: o desapareixes del planeta i aleshores et serà igual que la informació sobre tota la teva vida estigui en mans de qui vulgui fer-la servir quan li convingui i com li convingui; o assumeixes que la privacitat no és un valor vigent i que t'és igual el que puguin fer tercers amb la informació sobre la teva vida, fins i tot aquella informació que ni tu mateix sabies que existeix; i amb "tercers" vull dir tothom que sigui capaç d'accedir impunement a les teves dades o a la càmera del teu mòbil o del teu ordinador, per exemple, des d'organismes diversos de l'Estat (qualsevol organisme de qualsevol Estat), fins a Burger King, Caprabo ("vol fer-se la tarjeta client?") o a qualsevol dels centenars d'aplicacions informàtiques contingudes al teu telèfon, tablet o ordinador ("Si vostè no dona els permisos l'aplicació podria no funcionar"... i vas i permets que es facin amb totes les dades teves que vulguin i les utilitzin en el seu benefici, és clar, no pas en el teu).

 

Tot el que puja, baixa... però tu no saps on.

 

En aquest llibre el sr Snowden ens explica la seva curta biografia (tenia 36 anys quan el llibre es va publicar) però l'aterridor del cas és que al mateix temps també ens està explicant part de la nostra propia biografia, tinguem l'edat que tinguem, un any o cent un.

El títol de la traducció, tant al català com al castellà, suavitza moltíssim el significat del títol original. "Permanent record" no vol dir 'vigilància permanent'. Vol dir 'Expedient permanent'. És a dir, per a que ens entenguem clarament: qualsevol aparell que tu tinguis (ordinador, tablet, telèfon mòbil, smart TV, reproductor de DVD o Blu Ray, impressora, el decodificador de Movistar...), que tu hagis tingut o que tindràs en el futur, recull i transmet permanentment a tercers dades teves, tant si te n'adones com si no. Aquestes dades queden emmagatzenades. Són el teu 'expedient' ("record") i no s'esborraran mai ("permanent"). Són tècnicament inesborrables i queden eternament a disposició dels "tercers" que tinguin prou poder i capacitat per usar-les en el seu benefici. Ja he fert referència abans a alguns d'aquests tercers, i ara afegeixo que "eternament a disposició" vol dir exactament això: el teu 'expedient' et sobreviu.

Un altre matís que ens facilita el sr Snowden per a que acabem d'entendre el concepte de "inesborrable": en informàtica, la funció "esborrar" es falsa; només s'ha creat per a que l'usuari estigui tranquil. Quan indiques a un ordinador que esborri alguna cosa, el que fa és transformar-la i desindexar-la, però continua existint. El que has aconseguit és no tornar-la a trobar tu. Algú que hi entengui sempre podrà trobar allò que tu t'has cregut que has esborrat.

 

 

Això és justament el que explica el sr Snowden en el seu llibre, i no ho fa només des de la posició d'algú que ha investigat sobre el tema i ha anat descobrint aquesta tenebrositat: ho fa també des de la posició d'algú que ha contribuït tècnicament, i molt, a crear la tal Tenebrositat.

Una altra bonica cita del sr Snowden que es pot trobar en el capítol 29 del seu assaig: “Naturalment, els records que creem conscientment, els registres que decidim guardar, són només un resquill de la informació que han espremut de les nostres vides -la majoria inconscientment o sense el nostre consentiment- les empreses i la vigilància governamental.”

Edward Snowden va néixer l'any 1983 "a les acaballes del món en què les persones donaven corda als rellotges", segons ell mateix diu en aquest llibre, i el mateix any en què es va crear el sistema d'intercomunicació global d'ordinadors en forma de xarxa, és a dir, allò que coneixem com "Internet".

No seria fins sis anys després, el 1989, que es crearia a la seu a Ginebra del Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN), la World Wide Web, o WWW.

Internet i WWW no són el mateix. Per a dir-ho d'una manera molt simplista, Internet és un sistema d'interconnexió entre ordinadors, i la WWW és un volum de dades escrites en un llenguatge determinat (que és diu 'hipertext') que circulen pel sistema d'ordinadors interconnectats. Per a ser més simple (i més bast) encara: 'Internet' és la xarxa d'autopistes i 'WWW' són les dades que circulen per aquesta xarxa d'autopistes en forma de pàgines web (les nostres conegudes pàgines web que, a manera de cotxes, trasporten les dades per la xarxa d'autopistes que és Internet).

El sr Snowden ens explica com va viure ell als 12 anys (1995), el naixement d'Internet tal com el coneixem ara, és a dir, Internet posat a l'abast i a disposició del gran públic. Repeteixo: per als pobres mortals del carrer, com vostè i com jo, Internet va aparèixer l'any 1995; a data d'aquest comentari, per tant, Internet tot just acaba de fer vint-i-sis anys.

Diu Snowden que en els començaments d'Internet (finals dels 1990) encara era possible distingir entre el que era virtual i el que era real.

I l'any 2001 tot va canviar. A l'atemptat contra el World Trade Center de New York hi van morir unes 3.000 persones i en van resultar ferides unes 25.000

La reacció del govern dels Estats Units davant d'aquest atemptat ha causat, fins ara, més d'un milió de morts i la instauració del Big Brother, la profecia (1949) de George Orwell, que es va fer realitat practicament des del primer moment després de l'atemptat.

Explica el sr Snowden que la política "contra el terror" instaurada pel govern dels Estats Units, va resultar més poderosa i nefasta que el terror mateix i va passar a convertir-se en política per a controlar a la població. No per a controlar als possibles terroristes, sinó a la població en general. La global, la planetària. Això sense Internet hagués estat impossible. Amb Internet, per a qui té el poder i els medis, tant si és l'Estat com si és el sector privat, ha estat un joc de nens.

Snowden ens diu que tot i que ell treballava per als serveis d'intel·ligència dels Estats Units, no es va adonar de la política de manipulació, invasió i segrest global de privacitat contra els seus propis conciutadans (i també contra la resta dels pobladors del planeta) fins l'any 2009, quan va anar a viure al Japó per un encàrrec de feina de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units, l'agència governamental d'intel·ligència pràcticament més poderosa del país.

Al Japó, Snowden s'adona de què tothom pot ser realment espiat sense manies pel govern USA, que la NSA pot espiar continudament i il·legalment a tothom, sense que ningú s'adoni. A l'època de la mort de Bin Laden (2011), Snowden ja té clar que el govern dels Estats Units està "desmantellant les llibertats" (capítol 18).

A partir d'aquí Snowden comença a preguntar-se moltes coses, molt seriosament, i acaba decidint que no se sent capaç de seguir contribuïnt a la construcció, pervivència i constant enfortiment d'aquesta versió actualitzada, i terriblement real, de l'univers "1984" de George Orwell traslladat al segle XXI. Les conseqüències d'aquesta decisió les vam poder seguir molts de nosaltres dia a dia veient els informatius de la televisió durant l'estiu de 2013, i més enllà.

 

 

Ara ja fa temps que ningú sent parlar d'Edward Snowden i de les seves greus revelacions. Però el cas és que tot allò que va denunciar en el seu moment el sr Snowden ha sobreviscut, s'ha reforçat i gaudeix actualment d'una esplèndida salut de ferro.

M'adono que aquest comentari m'ha sortit inusualment llarg, però tot i així, el que dic aquí no és més que la punta de l'enorme iceberg explicat al llibre. Faig un esforç i m'aturo aquí, fent la pregunta de rigor:

Llibre Aprofitable? No és només un llibre aprofitable; hauria de ser declarat d'utilitat pública.

*******************

Post Scriptum:

La traducció al català feta per Esther Roig és molt correcta, molt digna i pròpia d'una bona professional. La senyora Roig demostra que hom pot ser extremadament respectuós amb el propi idioma sense necessitat d'utilitzar vocabulari i expressions que farien vomitar al propi Pompeu Fabra. És a dir, si vols salvar la llengüa, via "desperta ferro!", si us plau no facis de traductor, dedica't a una altra cosa, i no amarguis la vida als voluntariosos lectors que encara consideren que hauria de ser "normal" llegir qualsevol mena de cosa en català sense que els sembli un pamflet escrit en marcià. I demano immediatament disculpes a tota forma de vida marciana, passada i present, pel que acabo de dir; la Llengua Marciana també mereix respecte infinit, només faltaria.

 

Coberta edició original (2019)