MEMORIAS DE UN EXNAZI

Títol original: Memorias de un exnazi
Autor: David Saavedra
Editorial: Ediciones B
Any primera edició: 2021

Pràcticament la primera cosa que em vaig preguntar quan vaig començar a llegir el llibre va ser: qui ha escrit això, realment? Perquè resulta que està molt ben escrit. De fet, massa ben escrit, per a ser obra d'un exnazi.

I és que se suposa que, d'entrada, un nazi -sigui en actiu o sigui "ex"- no té capacitat per a escriure un llibre equànime sobre res, i molt menys sobre el propi nazisme. Bé, és clar, això dit des del punt de vista de qui no és nazi en absolut. Imagino que si jo fos nazi estaria convençut que el blog "Llibres Aprofitables" està escrit per algú genèticament estúpid, o pitjor.

I la primera cosa que vaig fer quan vaig acabar el llibre va ser buscar l'autor a YouTube. Evidentment el vaig trobar, no estem parlant de ningú que s'amagui. Després de veure un parell de videos del seu propi canal vaig extraure'n dues conclusions clares: una, que efectivament, David Saavedra és l'autor real del llibre; i dues, que un exnazi no és un descerebrat per definició ...i conseqüentment (i això és francament imtranquil·litzador), un nazi tampoc no és necessàriament un descerebrat per definició.

Ras i curt: David Saavedra explica com va establir les seves primeres connexions amb els postulats nacionalsocialistes quan tenia uns quinze o setze anys, i a partir d'aquí relata la seva trajectòria com a nazi convençut, durant vint anys, fins fa ben poc. Actualment David Saavedra té uns quaranta anys.

Però que ningú s'equivoqui: això és molt més que una autobiografia d'algú que encara no arriba als cinquanta. Això és un tractat de lectura imprescindible.

Es podria afirmar, sense gaire marge d'error, que els nazis són uns grans contenidors de nocions tòpiques: que si els jueus són el diable, que si la raça blanca és superior a tot i se n'ha de preservar la seva puresa, que si el marxisme és la gran ideologia dissolvent que té com a objectiu esclavitzar la humanitat (la humanitat blanca, s'entén; la que no és blanca, simplement no és 'humanitat')...

Però pensar que els nazis es redueixen a ser això, també és un tòpic; actualment, gairebé vuitanta anys després d'acabada la Segona Guerra Mundial, el nazisme segueix en actiu i amb una capacitat letal de tals dimensions que ignorar-la és simplement suïcida. Hitler es va fer amb el poder mitjançant unes eleccions legítimes, no ho oblidem. Observem d'una manera una mica més atenta què és el que està passant ara, al nostre voltant, en plena dècada dels 2020.

"Memorias de un ex nazi" és un llibre ple de coses molt interessants. Com per exemple que, segons explica David Saavedra, hi ha dues grans menes de nazis: els "puristes", que vindrien a ser els ideòlegs i 'guardians de les essències', és a dir els que defineixen i vitalitzen el moviment; i els "ultres", que vindrien a ser la versió més típica i tòpica: els bàsicament cavernícoles, normalment integrants de grups futboleros violents (sembla que tots els grans clubs de futbol en tenen un, el Barça inclòs) que són els que reparteixen hòsties per tot arreu sense que hi hagi d'haver necessàriament cap mena d'inspiració "intel·lectual" al darrere. Ah, i els "ultres" no són el braç armat dels "puristes", sinó que van 'a la seva bola' i ja està.

Més coses interessants:

El nazisme presenta una estructura jeràrquica molt rígida. Ja ho sé, això no és cap descobriment, però val la pena tenir-ho present, i tenir present també les seves derivades. El sistema de funcionament és similar al d'un exèrcit: una cadena de comandament incontestable, seguiment també incontestable de les consignes, sempre de dalt cap a baix, anul·lació absoluta del pensament autònom...

Hi ha una deïficació del lider, i si el líder és mort, com és el cas (suïcidat el 1945), cal actuar sempre "com voldria" o "com ho faria ell". ¿I qui té dret a dir el que "voldria" o el que "faria" el difunt líder? Doncs aquells que actualment integren la cúpula dels 'guardians de les essències', és clar, i es proclamen els autèntics hereus del moviment del líder i dels seus postulats. Exactament igual que a l'Església Catòlica, mira tú quina coincidència més tonta.

Els tòpics formen part de l'ADN de la ideologia. Ja n'he esmentat alguns abans, i aquí n'aporto algun més: la raça blanca està en perill greu d'extinció; ¿quina arma es fa servir per a dur a terme aquesta extinció?: la immigració; ¿i qui està utilitzant aquesta arma de manera magistral?: el judaïsme dissolvent.

Donald Trump va per aquí, només que en comptes de culpar els jueus, culpa els xinesos (tots els xinesos, els 1.450 milions a data d'avui, no només els que són al govern i a la cúpula del Partit Comunista). És a dir, que Donald Trump presenta alarmants trets nazis; ho dic per si queda algú que a hores d'ara encara no ho havia notat. Ah, i això de Donald Trump és aportació meva, no del sr Saavedra, que en aquest jardí no s'hi ha ficat.

I el cas patèticament irònic és que, segons el que diu el sr Saavedra, sembla que no hi ha gairebé cap nazi que sàpiga realment què és un jueu; i tampoc hi ha gairebé cap nazi que sàpiga realment què és el marxisme (Marx solia repetir que ell no era marxista) i encara menys que s'hagi llegit "El Capital".

I naturalment Donald Trump tampoc no ha llegit mai a Confuci, però en el seu cas sembla que el problema és que no hi ha cap evidència de què sàpiga llegir... cosa que no l'impedeix destil·lar nazisme per totes le seves cèl·lules, des de les del gat mort que porta al cap fins a les de baix de tot.

Més coses: un nazi ha de ser blanc pur. La versió original era: "de raça ària". Hitler no era ari, pero el principi de la puresa racial imprescindible segueix essent una columna fonamental del nazisme, com ho era a la dècada de 1930.

Per cert, la puresa racial, de cap color, no existeix. Passin el missatge; encara hi ha qui ni ho sap, ni s'ho imagina.

Ara una curiositat: quan un ultradretà diu pestes d'una feminista ("els" feministes, per definició, no existeixen), la pot arribar a anomenar "feminazi". Tal qual. El misteri de la Santíssima Trinitat és més fàcil de resoldre, no em diguin.

Una de les moltíssimes conclusions que es poden extreure de la lectura d'aquest llibre, és que el nazisme funciona en base a dos patrons que són fonamentals per a totes les "sectes" dignes d'aquest nom: "tots els que no estan amb mi conspiren contra mi" i "tot el que no està d'acord amb el que jo dic és absolutament fals". D'això últim se'n diu "negacionisme". Totes dues premisses són letals, no cal ni dir-ho.

Com a apunt final, dir que el fet d'escriure aquest llibre sembla que forma part d'un profund procés terapèutic que David Saavedra va iniciar en el seu moment, un procés dur però també molt valent. Jo no hagués pensat mai que, en referència a algú que ha estat nazi , diria una cosa com la que diré ara sobre el sr David Saavedra: compta amb la meva admiració i el meu respecte.

I finalment, la pregunta habitual: llibre aprofitable?

La resposta: Llibre Imprescindible

 

David Saavedra