SIEMPRE DEMASIADO Y NUNCA SUFICIENTE

Títol original: Too Much and Never Enough: How My Family Created the World's Most Dangerous Man
Autor: Mary L. Trump
Editorial: Indicios
Any primera edició original: 2020
Any primera edició per Indicios: 2020

Primera consideració: el títol complet de la traducció és "Siempre demasiado y nunca suficiente. Cómo mi família creó al hombre más peligroso del Mundo"; jo no he posat tot això en el títol de la ressenya perquè, francament, penso que es passa molt de "suficiente" i és clarament "demasiado".

Segona consideració: la primera frase promocional del llibre, que et trobes a tot arreu, diu (tradueixo del castellà) "Un retrat revelador sobre el president Donald Trump escrit per la seva neboda Mary L. Trump".

Fals. No és cap retrat revelador sobre la rata de Donald Trump. De fet Trump, tot i que pugui resultar xocant, és una comparsa més de les tantes que apareixen en aquest llibre, que tracta, en realitat, del psicòpata del seu pare, Fred Trump, i de les monstruositats que va fer amb la seva família i amb tothom que se li va posar per davant (i per darrere i pels costats).

 

Fred Trump

 

Segons sembla el senyor Fred Trump era un animal sense cap capacitat empàtica per a res ni per a ningú. No va exercir mai la violència física contra ningú, per la simple raó de que segurament la considerava d'allò més vulgar, però la seva violència psicològica va manifestar-se amb tal intensitat que va arribar a acabar, literalment, amb la vida del seu fill gran, a qui de nom, naturalment, li havia posat Freddy, és a dir el seu propi nom, com fan tots els pares egòlatres que de fet no volen fills sino fotocòpies d'ells mateixos. Aclariment important, per si de cas: no estic dient que tots els pares que posen el seu nom al seu fill siguin uns egòlatres; el que sí que dic és que un egòlatra mereixedor de tal qualificació posarà el seu nom, amb una probabilitat escandalosament alta, al seu primer fill.

 

Freddy Trump, el massacrat fill gran

 Un altre aclariment, i no precisament menor: Mary L. Trump, l'autora del llibre, és filla del massacrat i desaparegut Freddy Trump, la víctima més important de Fred Trump. La sra Mary L també és, per tant, néta de l'egòlatra psicopàtic, i neboda de la rata immobiliària que ara okupa (amb "k") la cadira presidencial dels Estats Units (o el que ell i tants altres connacionals seus en diuen "Amèrica", com si el Canadà o l'Uruguay no fossin Amèrica)

 

Els fills Trump: Robert, Elizabeth, Freddy, Donald, Maryanne

 

Ergo, seria una mica ingenu pensar que la sra Mary L és un exemple d'objectivitat. Tot i així, la sra Mary L, tot i que, naturalment, exposa valoracions personals, també exposa fets. Si poguéssim (que no podem, ja ho sé) eliminar del llibre el que són valoracions personals i deixéssim només els fets, em temo que ens horroritzariem igualment.

Quan la sra Mary L parla del seu tiet (a qui es refereix simplement com "Donald"), ho fa contextualitzant-lo amb tota la constel·lació tòxica de Fred Trump. No diu que sigui un fill de puta "per se", sinó més aviat un fill de puta fabricat. Això sí, el material de base ja hi era. Diguem que Donald era essencialment un terreny molt ben abonat per a que el seu papà fes d'ell el cabronàs que ara és (com poden vostès veure, jo tampoc m'expresso de manera estrictament objectiva). Naturalment, Donald també va contribuir, i no poc, a la destrucció del seu germà Freddy.

Del que explica la sra Mary L sobre Donald es desprèn que ell, "per se", no és res de res, tret d'un enorme manipulador com el seu pare, només que el seu pare era intel·ligent i ell no. I això és justament el que el fa tan perillòs. Donald no té ni punyetera idea del què és la realitat, però pretén que sigui seva, la qual cosa genera tal pànic al seu voltant que són molt pocs els que gosen matisar-lo o, encara menys, contradir-lo. Sembla, a més, que el propi Donald pateix d'atacs de pànic només d'imaginar que algú pugui pensar que ell no és més que un bluff, cosa que el porta a desconfiar de tothom que ell cregui que té més d'una neurona i mitja (és a dir, de tothom, ras i curt).

Repeteixo: el llibre no va sobre Donald Trump, però tampoc cal; considero que l'enfoc que li ha donat la sra Mary L és molt interessant i il·lustratiu.

I abans d'acabar, un advertiment molt important:

Jo he llegit la versió e-book del llibre. No sé si la versió en paper és idèntica però el cas és que en la versió que jo he llegit hi ha fragments (fins i tot un capítol sencer, el 10) que són escandalosament infumables: la sintaxi assassinada amb acarnissament, els signes de puntuació llençats a l'atzar sobre el text, on han aterrat de qualsevol manera... Fa tota la impressió de que aquesta traducció no ha estat supervisada per ningú i que a més, les traductores (que són dues, Estíbaliz Montero i Patricia Sebastián) son analfabetes. Francament, fa molta ràbia.

Dit això, confirmo que en la meva opinió el llibre és molt aprofitable.

 

Coberta de l'edició original