EL FALCÓ MALTÈS

Títol original: The Maltese Falcon

Autor: Dashiell Hammett

Editorial en català: Edicions 62 (2006)

Editorial en castellà: Alianza Editorial (2014)
Any primera edició original: 1930

Nota prèvia: jo no he llegit la versió en català d'Edicions 62, sinó una versió en castellà publicada pel diari 'El País' l'any 2002, dins d'una col·lecció que es va anomenar 'Clásicos del Siglo XX'. Ho dic més que res per espolsar-me responsabilitats, per si de cas a algú de vostès se li acudís llegir el llibre d'Edicions 62 després de fer una ullada a aquest comentari i es trobés amb que la traducció era nefasta. Ho dic per experiència. En novel·la negra, les traduccions al català les poden fer traductors altament professionals o bé traductors ultrapatufets que, per allò de 'salvar la llengua', destrossen el que sigui sense cap mania, ja sigui la carta de preus d'una cafeteria barata o una obra magna de la literatura universal. Estan avisats.

I ara anem al que fa al cas. Efectivament, 'El País', l'any 2002, encara encertava alguna cosa -no com ara- i la va clavar quan va incloure aquesta novel·la en una col·lecció anomenada 'Clásicos del Siglo XX'. I és que "The Maltese Falcon" és un clàssic. És El Clàssic.

El senyor Hammett va començar a publicar El Falcó, per entregues, l'any 1929, i el llibre complet es va publicar l'any 1930. Llegint-lo, hom es pot sentir transportat a aquell any '29 -'30 de depressió econòmica, d'imperi 'molt relatiu' de la llei, d'uns Estats Units en plena època de la llei seca i el gangsterisme...

Amb "El Falcó Maltès" Dashiell Hammett va crear tot un univers arquetípic que va propiciar l'aparició d'infinitat de còpies, que no van passar de ser això, còpies, perquè d'obra mestra original només n'hi ha una. L'investigador privat fatxenda però efectiu, la secretària sol·lícita, la clienta que aparenta ser desvalguda però que pot arribar a ser una perfecta harpia, el poli pacient i el que "ja ho veuries si a mi em deixessin", el gangster educat i el brusc i malcarat... tots, a El Falcó hi surten tots.

Quan El Falcó es va començar a publicar per entregues Humphrey Bogart acabava de fer trenta anys (sí, senyors i senyores: Humphrey Bogart va néixer al segle XIX). Tot just havia aparegut per primera vegada al cinema, a la pel·lícula de 1928 "The Dancing Town". És improbable que el senyor Hammett hagués vist aquella pel·lícula i s'hagués inspirat en la figura de Bogart per a crear el seu personatge de Sam Spade, protagonista de El Falcó. Però veient La Pel·lícula de 1941 -un altre Clàssic- dirigida per John Huston, sembla que queda clar que l'únic Sam Spade possible era, justament, Humphrey Bogart.

Definitivament, "The Maltese Falcon" és un llibre aprofitable, i jo diria que llegir primer El Llibre i veure després La Pel·lícula és un exercici altament recomanable.

Coberta primera edició original 1930

Coberta edició Alianza Editorial

Coberta edició "El País"

MÉS IL·LUSTRES EXECRABLES

Títol original: Més Il·lustres Execrables

Autor: Malcom Otero & Santi Gómez

Editorial: Rosa dels Vents
Any primera edició original: 2018

Aquest llibre és una segona part. La primera es diu "Il·lustres Execrables", sense el "Més". No busquin en aquest blog el comentari de la primera part perquè no el trobaran, de la mateixa manera que jo no en vaig trobar l'exemplar a la llibreria on, fortuïtament, vaig ensopegar amb la segona part i me la vaig comprar perquè en aquell moment necessitava una cosa sense cap pretensió, que només fos entretinguda, que no em fes pensar i que em deixés tranquil l'horitzó vital, que prou complicat que el tinc.

"Il·lustres Execrables" és de fet una secció del programa de ràdio Via Lliure, emès per RAC-1. Els guionistes de la secció van decidir donar format de llibre a les seves cròniques 'diferents' referides a conegudíssims personatges que sempre s'han tingut com a genials i bellíssimes persones, i resulta que no, que van ser uns grandissims fills de puta. Com Félix Rodríguez de la Fuente o Teresa de Calcuta, sense anar més lluny. A que no s'ho esperaven? Doncs això. Bé, la veritat és que jo de Rodríguez de la Fuente no sospitava res però de Teresa de Calcuta, una miqueta sí...

En aquest llibre es fa una repassada a trenta personatges, a raó de unes vuit o nou pàgines per a cadascun. Ho sento, però Teresa de Calcuta no surt en aquesta segona part. Qui sí que hi surt, per exemple, és Edison, de qui ja sabiem que era un caradura aprofitat que ni va inventar el cinematògraf , ni tampoc la bombeta elèctrica, encara que ell digués que sí (una cosa així com Graham Bell, que tampoc no va inventar mai el telèfon). Un altre Il·lustre Execrable amb qui ens trobem és JF Kennedy, de qui també teniem notícia de que al cap i a la fi era un cabronet. Pero, s'esperaven vostès que Evelyn Waugh, l'autor de "Retorn a Brideshead", fos un misogin horrorós i un abusador més horrorós encara? O que Jacques Cousteau (sí, sí, el mític Jacques Cousteau de tota la vida!) fos un torturador d'animals, un terrorista mediambiental, un antisemita i un avariciós mil vegades pitjor que el Tio Gilito?

Doncs això és aquest llibre, dues-centes setanta-cinc pàgines de desmitificació d'un grapat de subjectes a qui crèiem que haviem d'agrair la seva contribució a fer un món millor i que en realitat sembla que es van dedicar a fer millor el seu món a base de convertir el dels altres en un infern. No som res. És clar que ja ho deia Mae West, una de les millors filòsofes del Segle XX: "Quan sóc bona, sóc molt bona; però quan sóc dolenta, sóc molt millor". O també: "Les nenes bones van al cel; les dolentes a tot arreu".

Llibre aprofitable per a entretenir-se i desconnectar una estoneta.

Post scriptum: algú em podria dir d'on ha sortit la paraula "ottoe", que forma part del vocabulari habitual dels autors del llibre i que jo no he trobat mai enlloc més?? Gràcies.

Mae West, llum i guia.