INFERNO

Sèrie Robert Langdon nº 4

Títol original: Inferno

Autor: Dan Brown

Editorial: Empúries
Any primera edició original: 1992

La darrera vegada que vaig llegir una cosa de Dan Brown va ser l'any 2009, és a dir ara fa 10 anys. El llibre era "El símbol perdut" i revisant el comentari que en vaig fer aleshores -i que vostès poden trobar en aquest mateix blog dins de les etiquetes 'Dan Brown' o 'Sèrie Robert Langdon'- entenc per què he trigat deu anys a llegir una altra producció d'aquest mateix autor.

Sí, ho confesso, jo vaig ser fan de Dan Brown però en descàrrec meu he de dir que en un moment donat -a partir de llegir 'Fortalesa digital'- vaig veure la llum i vaig caure del cavall. Bé, probablement vaig caure del cavall de resultes de veure la llum... quedar enlluernat no t'ajuda precisament a mantenir l'equilibri.

Sigui com sigui, després de "El símbol perdut" Dan Brown i jo vam seguir per camins diferents. Per a mi va ser molt dolorós perquè ell va continuar acumulant dòlars d'una manera absolutament obscena, mentre que jo m'he mantingut pur (i gilipolles) escrivint aquest comentaris llibrescos sense que cap d'ells m'hagi reportat un duro. Fa ràbia, oi que ho entenen?

I és clar, partint d'aquesta base, la pregunta del milió, pensaran vostès, és: ¿i per què ara el senyor jordalgar (amb jota minúscula, sempre) ha tornat a caure en la foscor i la confusió i (horror!) ha llegit "Inferno"? i no només això, sinó ¿per què ha comprat l'exemplar (més horror encara!!) contribuint així a la indecent acumulació de riquesa del senyor Dan Brown? Eh?

Doncs per raons terapèutiques, encara que sembli mentida. M'explico. Al matí, poc abans de sortir de casa per a anar a treballar jo acostumava a llegir els titulars del diari, a més de l'editorial, algun article etc. Però ja fa temps que això de llegir el diari s'havia convertit en un exercici extremadament desagradable i jo cada vegada suportava menys les notícies de primera hora; em feien sentir atacat i agredit per totes bandes. Havia de canviar de lectura matinal, així que vaig començar a pensar què podia trobar que reunís les característiques d'història tonta, molts capítols però curts i que, lluny de fer-te pensar, t'adormís les neurones.

Aleshores ho vaig veure claríssim: qualsevol cosa de Dan Brown. I així va ser com vaig acabar llegint "Inferno". He de dir que les meves expectatives no s'han vist en absolut decebudes: és una hiostòria tonta, amb molts capítols però curts i que no et fa pensar en absolut, que és justament el que estava buscant.

"Inferno" és un llibre que quan el comences t'indueix una sensació semblant a quan entres al cine i la pel·lícula ja fa mitja hora que ha començat. La primera cosa que et dius és "i això de què va?". I la segona cosa que et dius és que és igual, que no hi fa res que te n'hagis perdut el començament; segueixes la pel·lícula sense problemes i te n'adones que fet i fet tot plegat és redueix a una col·lecció de cops d'efecte, un rere l'altre, i ja està. Focs artificials, molts, un o dos petardets a cada capítol.

Això sí, llegir Inferno amb un dispositiu al costat que estigui connectat a internet ajuda a que la cultureta del lector augmenti, tot s'ha de dir. Llocs, quadres i altres fòtils citats pel sr Brown, com per exemple la màscara mortuòria de Dante Alighieri, són reals, i veure quin aspecte de veritat tenen totes aquestes coses no deixa de ser la mar de curiós.

Llibre aprofitable? Si a vosté li passa, com a mi, que hi ha vegades que necessita desconnectar desesperadament, sí. És clar que també hi ha altres procediments...

Màscara mortuòria de Dante

Coberta de la primera edició original

UN MISTERIO EN TOLEDO

Sèrie Pitt nº 30

Títol original: The Angel Court Affair

Autor: Anne Perry

Editorial: Ediciones B
Any primera edició original: 2015

Any primera edició per Ediciones B: 2017

El primer comentari va dedicat a l'impresentable que ha canviat el títol original, "The Angel Court Affair", per la imbecil·litat de "Un misterio en Toledo". M'explico: tots els llibres de la sèrie Pitt, tots!, estan titulats amb el nom d'un carrer, plaça, parc... o el que sigui de la ciutat de Londres. Aquest també. Angel Court és un carrer de la ciutat de Londres on, en el llibre, hi ha una casa que esdevé un dels punts referencials importants de la trama.

L'indocumentat que ha retitulat el llibre ha trencat, amb borratxa alegria, aquesta característica peculiar de la sèrie Pitt, canviant 'Angel Court' per 'Toledo'. Sí que hi surt Toledo en moments determinats de la novel·la, però només perquè certs personatges secundaris, no pas Pitt ni la seva esposa, s'hi desplacen un parell de dies per a fer alguna investigació i prou. El nucli del cas no se centra a Toledo sinó a Londres.

Per què, doncs, aquesta invenció -que no traducció- de títol? Probablement perquè l'idiota que l'ha perpetrat pensa, com ho feia el general Franco i ho segueixen fent ara els seus descendents polítics, que "España ha sido puesta por Dios en el centro del Mundo" i per tant així ven més. S'ha de tenir nassos...

Acabada la prèvia, anem ara al llibre.

Londres, primavera de 1898. La filla de Pitt, Jemima, ja té setze anys i s'està convertint en una doneta victoriana, amb aquell inevitable punt de nyonya que, segons ens il·lustra la sra Perry, podien arribar a tenir les donetes victorianes (a partir d'un cert status social, és clar). El fill de Pitt, Daniel, ja té tretze anys, i també pensa que la seva germana és un pèl nyonya; pel que fa a ell mateix, sembla que està fascinat per una publicació juvenil -real- de l'època, "Boy's Own Paper", que es va editar entre 1879 i... 1967!

Boy's Own Paper, març 1898

En el context internacional, França està ficada de ple en el cas Dreyfus, un dels escàndols més aparatosos, xenòfobs i militarment abusius des que li van fer caure el cap a Maria Antonieta, pobra dona. Encara ara és difícil superar una vergonya com aquella (en refereixo a Dreyfus, no a Maria Antonieta) per bé que, com sol quedar demostrat repetidament, difícil no vol dir impossible.

Alfred Dreyfus

D'altra banda els Estats Units del President McKinley provoquen una guerra amb l'Espanya salerosa (i toledana, és clar) de Práxedes Mateo Sagasta. Estava en joc el domini colonial al món; segons els espanyols 'Cuba es va perdre'; segons els Estats Units 'Cuba es va alliberar'; a hores d'ara els cubans ja n'estan més que farts de la seva eterna condició de perduts i alliberats.

William McKinley

Práxedes Mateo Sagasta

El tercer escenari internacional que ens esmenta la sra Perry correspon a l'alarmant rearmament d'Alemanya que seria preludi de la futura Gran Guerra de 1914-1918.

Tot això, es clar, afecta a Pitt en la seva qualitat de responsable dels serveis secrets de Sa Majestat Victoria Primera i de moment última. Tant el cas Dreyfus, com la guerra cubana, com el rearmament alemany, estaven causant una inestabilitat general que de fet va acabar setze anys més tard en una hecatombe, només superada per una catàstrofe posterior, la de 1939 - 1945. Pitt no tenia una bola de vidre per a predir el futur però ja se'l temia i per tant estava ocupadíssim vigilant totes aquestes coses.. fins que li encarreguen que garanteixi la seguretat d'una tarada espanyola -això sí, amb connexions familiars britàniques- que acaba d'arribar a Londres amb la intenció, sembla ser, d'esbombar els seus deliris religiosos entre la (doblement) puritana societat victoriana i anglicana. Després ja veiem que no, que aquesta bona senyora pretenia ocupar-se d'altres afers, però això no ho explicaré. Hauran de llegir el llibre si volen saber de què va realment la cosa.

A "The Angel Court Affair" la sra Perry ens regala altres personatges secundaris la mar d'amens com per exemple la inefable Lady Vespasia Cumming-Gould (per cert, algú sap quina edat té l'eterna Lady Vespasia??); el seu recent nou marit, Lord Narraway; el banquer de la Corona i l'Esglèsia d'Anglaterra, tot en un mateix pack; un superstar del cricket; i l'entorn de l'espanyola il·luminada, format per una col·lecció de subjectes que semblen sortits de la Casa de Bernarda Alba.

Com és habitual en les novel·les de la sra Perry, el punt fort de "The Angel Court Affair" no és la trama -la qual cosa no vol dir que no sigui entretinguda- sinó la recreació i la informació històriques. Veure, per exemple, com el britànic Pitt es mira la guerra cubana des de fora, valorant-la com un pollastre d'interessos de poder mundial i no com "un intolerable atac a l'honor i la glòria d'Espanya", com solia dir la versió patriotera de pandereta desfermada de l'Espanya més tronada, no deixa de ser curiós i refrescant. També té la seva gràcia la referència a l'atemptat del Liceu de Barcelona, cinc anys abans (1893), relacionant-la amb la preocupació internacional de l'època per l'ascens dels moviments anarquistes.

En definitiva, "The Angel Court Affair" és efectivament un llibre aprofitable, per bé que no és de premi literari, no ens enganyéssim.

Coberta de l'edició original