LA VERDADERA HISTORIA DEL CLUB BILDERBERG

Títol original: The True Story of the Bilderberg Group

Autor: Daniel Estulin

Editorial: Booket (Planeta)
Any primera edició original: 2005

Hi ha uns quants, entre els que m'incloc, que pensem que més enllà dels governs oficials dels diferents estats hi ha altres poders que són els que realment controlen la vida dels ciutadans diguem-ne "corrents", els "ordinary people". Potser no a nivell planetari complet, però gairebé; és a dir, que aquests poders que estan més enllà dels oficials potser no controlen la vida de determinada tribu centreafricana, perquè aquest col·lectiu no els comporta cap benefici ni perjudici concret, però sí que controlen el que fem vostè i jo perquè nosaltres sí que contribuïm directament als seus beneficis.

Parlo de beneficis econòmics, és clar, que són els que compten. I de poder, que va directament associat a tals beneficis.

Aquests "controladors" que estarien darrere dels governs oficials (inclòs l'imbècil de Donald Trump, que probablement formaria part de tots dos grups, controlador i governant) no passarien de ser una escandalosa minoria; això sí, aquesta escandalosa minoria, no gaire més d'un 1 %, estaria en possessió del noranta-nou per cent de la riquesa planetària, mentre que la majoria enganyada, un 99% que ens inclou a vostè i a mi, ens repartiríem l'1 % restant i a sobre en condicions de desigualtat terrorífica entre nosaltres.

Es diu -i a uns quants, entre els que m'incloc, no ens sembla necessàriament absurd- que determinades guerres han esclatat "quan convenia"; o que determinades crisis econòmiques també s'han precipitat "quan convenia". Quan convenia a qui? Doncs a aquesta suposada minoria selecta rica i controladora. Agafem la crisi econòmica del 2007, per exemple; en nom de la "necessitat de recuperar-nos" dels terribles efectes d'aquesta crisi mundial s'han aniquilat gairebé tots els avenços socials aconseguits des de fa cent anys. Cent anys a fer punyetes en una sola dècada. Qui ha sortit perdent? Vostè, jo i el 99 % de la població, la "gent corrent". ¿Qui no ha sortit perdent, sinó que a sobre ha sortit guanyant i ha retornat a la seva situació de privilegis gairebé feudals d'abans de la Revolució Industrial? L'u per cent de sempre, els que ja ho tenien tot i han volgut assegurar-se i deixar-nos ben clar que "tot" és "tot". I és seu.

Doncs bé, el senyor Estulin podria haver escrit un bon llibre, seriós i ben fonamentat, sobre el tema, però no ha estat així, potser per causa de la seva història personal.

El senyor Estulin

Daniel Estulin va néixer a Lituània l'any 1966. En aquell moment Lituània era part de la Unió Soviètica, i la Unió Soviètica infonia un temor més que notable. Curiosament el senyor Estulin no es defineix com a lituà sinó com a rus. Diu:

"Sóc un rus expatriat que va ser expulsat de la Unió Soviètica el 1980. El meu pare era un dissident que va lluitar per la llibertat d'expressió, que va ser empresonat i torturat pel KGB"

A partir d'aquí el senyor Estulin va anar generant tones i tones d'anticossos contra tot el que fes tuf de suprapoder totalitari, cosa del tot comprensible. Ara bé, per alguna raó (doctes psicòlegs en sabran més que jo) en un moment donat al senyor Estulin se li va descontrolar el motor. Va passar de ser un "dissident rus", com el seu pare, a semblar un "ultradretà americà rematat", fins a tal punt que al seu costat el Partit Republicà dels Estats Units sembla una ONG tipus 'Save the Children'.

Ja amb el motor passat de voltes el senyor Estulin va arribar a la conclusió de que els 'controladors mundials' estan tots conxorxats per a assegurar-se el benefici mutu. De fet, això tindria sentit, fins i tot seria esperable i lògic. Ara bé, a partir d'aquí la cosa es recargola potser una mica massa. Segons el senyor Estulin, hi hauria un supracontrolador que estaria per sobre dels altres controladors i tindria com a objectiu suprem fer-se amb el domini del món. Textual. Com a les pel·lícules de Hollywood de tota la vida. Aquest supracontrolador seria la família Rockefeller, que per a aconseguir els seus propòsits comptaria amb intruments diabòlics que utilitza de maneres fosques i despietades; un d'aquests instruments diabòlics, potser el mes letal, seria l'Organització de les Nacions Unides. Sí, ho han llegit bé, l'ONU. I si vostès no ho veuen, diu el senyor Estulin, és que són cecs: l'ONU no para de fer programes i propostes i coses suposadament en favor de la pau per a tothom i la unió i la germanor universal i ximpleries d'aquestes; però... què vol dir, en realitat, això de 'la unió i la germanor universal'? eh? doncs ni més ni menys que acabar amb la llibertat de les persones i els pobles i convertir-nos a tots en esclaus! l'objectiu és que estiguem tots sota un sol govern universal, el govern de l'ONU, amb un sol exercit al servei d'aquest govern que asseguri que tothom està ben dominat. En benefici de quí? De la família Rockefeller! Ho van pillant?

Cada cop que el senyor Estulin, en aquest llibre, fa referència a una 'denúncia' d'aquestes, la remata amb la frase "... com demostraré tot seguit en les properes pàgines". El cas és que les demostracions del senyor Estulin semblen molt ben camuflades perquè vas passant pàgines i no les trobes... fins que te n'adones que allò que ell en diu "demostració" consisteix en estampar repetidament una frase determinada en alguna de les pàgines següents a la que ha 'fet la denuncia', i la frase és: "...com jo ja havia dit abans". Es a dir, la demostració consisteix en que "ell ja ho deia". Quod erat demostrandum. Apa.

Mitjançant aquest bonic mètode tan seu, el senyor Estulin ens arriba a "demostrar" coses tan colpidores com que hi ha una pèrfida conspiració per a carregar-se l'Associació Nacional del Rifle perquè aquesta benemèrita entitat defensa a ultrança les llibertats individuals (tècnicament disparar a qualsevol cosa que es mogui no deixa de ser una llibertat individual, i si no que li ho preguntin a Charlton Heston); o que el Canadà és mes perillós que Corea del Nord perquè defensa els plantejaments de domini mundial de les Nacions Unides, però ho dissimula; si més no Corea del Nord va amb la cara destapada i se la veu venir de tres hores lluny, no com els marranos dels canadencs que són uns hipòcrites de collons.

En definitiva, si vostè pensa com jo que el govern del país només és el braç tonto de qui remena les cireres de veritat, ja està al cap del carrer i per tant no cal que es compri el llibre del senyor Estulin; i si no se li havia acudit pensar tal cosa, tampoc cal que es compri el llibre del senyor Estulin perquè, francament, entre la família Rockefeller i el Doctor No, és més divertit adjudicar el paper de pervers diabòlic al Doctor No. I sempre ens quedarà James Bond.

Llibre no gaire aprofitable.

Portada edició original