Títol
original: Livläkarens besök
Autor:
Per Olov Enquist
Editorial:
Nørdicalibros
Any primera edició original: 1999
Any primera edició original: 1999
Any
primera edició per Nørdicalibros:
2018
En aquest
mateix blog es pot trobar una ressenya sobre un llibre titulat "Un rei boig a Dinamarca", de Dario Fo. Els fets reals de què
parteix són els mateixos que els del llibre que comento ara; els
personatges, reals, també són els mateixos; i en definitiva la
història també és la mateixa. El que canvia és la manera en què
es presenta tot plegat.
En el
llibre de Dario Fo els fets són explicats pels mateixos
protagonistes, a partir dels seus diaris personals. A "La
visita..." hi ha un narrador extern, una mena de cronista. A
tots dos llibres les emocions que s'atribueixen als personatges són
òbviament producte de la imaginació de cadascun dels autors, però
jo diria que són creïbles, que no s'allunyen gaire de les que
realment es van arribar a desfermar en el seu moment (entre la segona
meitat del segle XVIII i els inicis del XIX).
Els dos
protagonistes indiscutibles són el rei Christian VII de Dinamarca
(amb més pes en el llibre de Dario Fo) i el seu metge, gairebé amic
i tràgic Primer Ministre, Johann Friedrich Struensee (amb més pes
en el llibre de Per Olov Enquist). Però hi ha una altra parella de
protagonistes absoluts en aquesta Història: l'absolutisme
obscurantista de tota la vida fins el segle XVIII i la Il·lustració
rampant íntimament lligada a la Revolució Francesa i a tot el que
vindria després... i que ara, a començament del segle XXI, està
retrocedint.
Es diu
del rei Christian VII que era boig. En termes actuals hi ha qui
parlaria d'esquizofrènia, de psicosi maníaco-depressiva, de
paranoia, de tot barrejat... però sembla que el que més pànic
podia haver causat als aristòcrates tradicionals de l'època és que
Christian, rei absolutista per tradició, éra gran admirador de
Voltaire i companyia, és a dir, de la Il·lustració, la qual cosa
per a un rei absolutista era un contrasentit, però per als qui
basaven les seves posicions de poder en la pervivència d'un sistema
absolutista, les vel·leitats il·lustrades del rei eren una
catàstrofe.
Johann
Friedrich Struensee, que va entrar al cercle del rei com a metge
personal i va acabar (en el sentit més 'final' de la paraula) com a
Primer Ministre, simplement respirava Il·lustració, i és clar, un
personatge de pensament essencialment liberal, humanista,
racionalista, enmig d'un món que encara es basava en els esquemes de
"esclaus i senyors per la Gràcia de Déu" gaire futur no
podia tenir.
I si a
més hi afegim la contribució dels personatges co-protagonistes -de
cap manera secundaris- la cosa es complica fins al punt de fer-se
impossible i d'acabar com el rosari de l'aurora.
La
primera gran co-protagonista en aquest llibre és Caroline Matilda,
esposa de Christian i per tant reina consort, i amant (pràcticament
inevitable) de Struensee. Caroline Matilda era una adolescent quan
va començar tot, i la veritat és que li van arruinar la vida, però
va resistir d'una manera admirable i no es va rendir, cosa que no li
perdonarien mai.
L'antagonista
de Caroline Matilda, i en realitat de tots plegats, és Juliana
Maria de Brunswick Wolfenbüttel, la reina madrastra, que no reina
mare, qui encarna els valors tradicionals de tota la vida, els més
retrògrads, els més obscurs, els que ara, a començament del segle
XXI, tornen amb força de mans de les dretes més regressives i
ultra-liberals. Actualment Juliana Maria seria la candidata ideal de
"Ciudadanos" perquè el partit anomenat 'Popular' (tant
l'implantat en diversos països, com "l'europeu") se li
hauria quedat curt.
Hi ha més
personatges, és clar, però deixaré que els descobreixin vostès
mateixos llegint el llibre, si en tenen ganes. Ja veuran que, encara
que potser no semblin tenir tanta rellevància com els esmentats fins
ara, de secundaris no en tenen res, insisteixo.
"La
visita del médico de cámara" és un llibre clarament
aprofitable, i combina molt bé amb "Un rei boig a Dinamarca",
de Dario Fo.
 |
| Portada de l'edició original |
