BARCELONA, 17 agost 2017

SEPULCROS BLANQUEADOS

Sèrie Monk nº 9

Títol original: Whited Sepulchres

Autor: Anne Perry

Editorial: Zeta Bolsillo
Any primera edició original: 1997

La novel·la se situa l'any 1860. Coses interessants que van passar aquest any: Abraham Lincoln és elegit President dels Estats Units; Carolina del Sud es declara separada dels Estats Units; es fa l'enregistrament de veu més antic que es conserva actualment, corresponent a Édouard-Léon Scott de Martinville cantant "Au Clair de la Lune"; s'inaugura la primera escola d'infermeres basada en les idees de Florence Nightingale; neixen Anton Txékhov, Isaac Albéniz, Gustav Mahler, Raymond Poincaré...; moren Charles Goodyear (el de la goma per als neumàtics), Arthur Schopenhauer...

Amb 'això' es va enregistrar "Au Clair de la Lune" l'any 1860

La història que ens presenta aquesta vegada la senyora Perry comença amb una demanda per incompliment de promesa. Abans de continuar potser caldria aclarir què és una 'promesa': una 'promesa' consisteix en assegurar el compliment d'alguna cosa a algú, de tal manera que tant qui assegura, com qui se'n beneficia d'allò que s'assegura, consideren poc menys que sagrat que allò que s'assegura es compleixi. És molt comprensible que molts de vostès no hagin entès res del que acabo de dir perquè en el segle XXI una promesa és quelcom molt diferent: és assegurar el compliment d'alguna cosa a algú, quan qui fa la promesa sap perfectament que no té la més remota intenció de complir res, i qui la rep també sap que allò és menys que fum.

Però ens hem de posar en el context del segle XIX, i més concretament en el context de l'alta societat britànica del segle XIX dins de la qual un incompliment de promesa (matrimonial, en el cas d'aquesta història) acabava fulminantment als tribunals. Sí, aquestes coses passaven, i d'altra banda tant en el segle XIX com actualment les promeses sempre han acostumat a estar íntimament relacionades amb la hipocresia més abjecta, d'aquí el títol d'aquest llibre.

Però la senyora Perry no només ens parla d'un incompliment de promesa. De fet, això només seria l'excusa per a introduir altres fils narratius paral·lels, com per exemple la desgraciada situació d'un tinent de l'exèrcit britànic (de bona família, és clar, que això no falti) que va quedar fet un cromo després d'haver-se vist involucrat en el motí de Cawnpore.

I com que la senyora Perry no ens explica que és això del motí de Cawnpore ja ho faig jo. L'any 1857 a l'Índia es va produir una rebel·lió dels nadius indis contra la "British East India Company", que era una companyia comercial privada que buscava el màxim benefici propi explotant a qui fos (of course) i que actuava a l'Índia en nom del govern britànic i per tant aprofitant-se també d'aquesta condició, cosa que els britànics veien la mar de normal però els indis no, ves per on.

Dins d'aquesta rebel·lió, el motí de Cawnpore va ser una sublevació dels indis en aquesta ciutat que va resultar en una massacre espantosa sobre els britànics qui, de tota manera, van acabar "restablint l'ordre" amb el procediment habitual, és a dir, amb més massacres però aquest cop sobre els indis.

Oficials i soldats indis de l'exercit britànic durant la sublevació de 1857

Doncs bé, la senyora Perry fa servir aquest fet històric com a marc circumstancial del que seria el segon fil narratiu del llibre. Però encara n'hi ha més, del fils narratius, per bé que no els esmentaré per no arriscar-me a incórrer en revelació de secrets i que em portin als tribunals. Jo no sóc ministre del govern i per tant no puc revelar secrets quan em vingui de gust.

Com és habitual la senyora Perry ens ofereix un llibre prou entretingut, però jo diria que aquest cop potser s'ha passat una mica de voltes, fent una cosa un pel massa fulletonesca (al estil dels fulletons del segle XIX, això sí) i amb resolucions potser agafades pels pèls. Però això és només una opinió; tot és qüestió de gustos.

Llibre aprofitable? Sí, per què no? però repeteixo, posin-se vostès en la situació de que llegiran un fulletó del segle XIX, bastant allunyat del que seria un Gran Premi Literari. És clar que els Grans Premis Literaris tampoc no són garantia de res, com les promeses.

La moda ssstupenda de l'any 1860

1860: a la moda i (sembla mentida que pugui) asseguda