dissabte, 4 de febrer de 2017

EL GRITO SILENCIOSO

Sèrie Monk nº 8

Títol original: The Silent Cry
Autor: Anne Perry
Editorial: Punto de Lectura
Any primera edició original: 1997

Ens trobem Londres, a 1860. Abraham Lincoln guanya les eleccions a la presidència dels Estats Units. Carolina del Sud declara dissolta la seva relació amb els Estats Units (sumin això amb el fet anterior i tindran una guerra civil l'any següent). Es funda a Londres la primera escola d'infermeria basada en les idees de Florence Nightingale.

Com tantes altres vegades aquest llibre de la senyora Perry té aparença de novel·la però és tot un tractat de barbàrie històrica victoriana.

L'acció se situa a St Giles, una zona de Londres que a l'època era una mena de barri ocupat per delinqüents, prostitutes i el segment més misèrrim de la població, on fins i tot la recentment creada policia metropolitana s'ho pensava dues vegades abans d'entrar-hi. Les característiques bàsiques d'un lloc així eren una elevadíssima densitat de població i habitatges de pèssima qualitat i sense sanejaments formant carrerons estrets i foscos.


St Giles, dibuix de l'època
 
Però el drama que retrata aquí la senyora Perry no és el de les condicions de vida a St Giles -per bé que amb això ja n'hi hauria prou per a escriure unes quantes enciclopèdies- sinó el de determinats actes de depredació sobre la seva població, ja depredada per definició, procedent de personatges de l'altra punta de l'escala social, la punta més allunyada per dalt, l'anomenada “Societat”, amb 'S' majúscula.


Obrers de l'època
 
No estem parlant de la ja arxiconeguda explotació laboral sobre els més pobres per part dels més rics; estem parlant de quelcom que va molt més enllà d'això i que se li afegeix: l'ús impune dels més desafavorits i indefensos com a objectes de plaer sàdic-sexual, per part dels poderosos. Llegint el llibre de la senyora Perry, hom pot tendir a creure que el que està explicant és fruit de la seva imaginació delirant, que s'ho inventa; és més: hom desitja que s'ho estigui inventant. Però no, això tan increïblement repugnant passava, i segueix passant ara, encara que no al St Giles actual.


St Giles actual, vista parcial

Llegint llibres com aquest no puc evitar pensar, cada cop amb més convenciment, que malgrat que el segle XX va ser extraordinàriament convuls, en matèria de drets humans i socials va aportar uns avenços mai vistos en tota la Història de la Humanitat. Abans del segle XX la barbàrie salvatge i la depredació criminal de la minoria poderosa sobre la majoria restant era la norma incontestable. I ara, com més entra el segle XXI, més ens endinsem novament en el panorama “de tota la vida” d'abans del segle XX.

Llibre aprofitable.



Portada de l'edició original

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada